S'està cercant, espereu....
PROJECTES URBANS
PARC DE MARXALENES (1a FASE)
DESCRIPCIÓ
| Tipus d'obra: | Actuacions sobre l'espai públic |
|---|---|
| Projecte/Obra: | PARC DE MARXALENES (1a FASE) |
| Superfície total actuació: | 76.590 m2 |
| 1a FASE | 48.775 m2 |
| 2a FASE | 27.815 m2 |
| 1a Pedra: | 14 d'octubre de 1998 |
| Inici d'obra: | Novembre de 1998 |
| Fi d'obra: | Juny del 2001 |
| Arquitecte: | Amparo Medina Piles |
| Jardineria: | Taller de Jardinería Babilonia S.L. |
| Aparellador/Enginyeria: | Isabel Hoyos, Manuel Mercader / A. González |
| Empresa constructora: | Necso, Entrecanales y Cubiertas, S.A. |
| Promotor: | Ajuntament de València. Gestiona AUMSA |
| Pressupost de contracta: | 4.737.423,42 euros (788.240.933 pesetes) |
| Fons FEDER (70%): | Programa Operatiu Medi Ambient Local (POMAL) 1994-1999 |
El Parc de Marxalenes, el nom del qual probablement guarde relació amb la paraula marjal, oferix al visitant una representació de la història evolutiva del paisatge de la plana litoral valenciana.
La imatge de l'aigua, present en la llacuna, l'Ullal, les séquies, els safarejos i les escultures-font, és fonamental per a narrar esta història.
Al voltant de l'Ullal i de la llacuna, els paisatges típics de ribera s'entrellacen amb altres representatius de la muntanya valenciana. Tots estos paisatges van acompanyats d'una gran varietat d'arbusts.
La imatge del sòl fèrtil queda plasmada en els jardins útils, que compten amb un ampli safareig i estan travessats per séquies.
A l'entorn de l'antiga estació de ferrocarril es recrea la idea de comunicació i transport, representat per la vegetació exòtica, símbol de l'intercanvi cultural entre els diversos països del món.
En este parc passejar és una cosa diferent ja que es pot recórrer i reconéixer els diferents tipus de vegetació característics dels nostres boscs.
L'arbreda del parc està organitzada en passejos dedicats a cada un d'estos arbres, acompanyats dels arbusts que viuen amb ells: Passeig de la Palmera, de la Garrofera, de l'Olivera, del Lledoner, del Roure, del Fleix, de l'Olmo, de la Carrasca, del Xop, del Pi i del Salze. Paisatges diferents integrats en un conjunt que dóna una idea general del medi natural propi de la terra valenciana.
Als passejos, l'ombra dels arbres protegirà del sol a l'estiu i es podrà gaudir dels seus rajos càlids a l'hivern.
En els clars del Bosc i el Passeig del Ginkgo es pot trobar un arbre emblemàtic, el Ginkgo biloba, autèntic fòssil vivent, al qual, per la seua antiguitat i capacitat de supervivènçia en mitjans hostils, el Parc ret homenatge.
Al litoral valencià l'aigua forma part del paisatge, en molts aspectes el conforma. Al seu torn, l'aigua és vida, potser el seu símbol més representatiu. Al Parc, per ambdós motius, l'aigua hi és present.
El paisatge valencià evoluciona en la mesura que l'aigua és controlada i dominada per l'home. L'horta naix dessecant la marjal i canalitzant, per mitjà de séquies i basses, l'aigua per al reg. L'aigua és agent de prosperitat, de riquesa, produïx normes i institucions; però l'aigua també és destrucció i desgràcia, tant quan escasseja com quan es presenten pluges torrencials.
Al Parc l'aigua brolla mansament de la terra; és l'ullal, que alimenta la llacuna. L'aigua crea espills on es mira el canyar, reflexos del paisatge i del capvespre temperat de l'estiu a les basses. Rega fins a l'últim racó de l'horta i abastix les fonts en les quals podem beure i refrescar-nos.
També als clars del bosc l'aigua apareix en el nostre recorregut pel parc; esta vegada amb forma de pedra-marbre treballada. Les escultures-font prenen els seus respectius noms de les plantes a les quals simbolitzen i acompanyen ( Auró, Mare-selva, Rosa, Teix, Murta, Esbarzer, Hedra, Menta, Boix, Server, Tamariu ). És a elles a les que oferixen la seua aigua a través de diferents canals i brolladors.D'esta manera, les escultures, obra de T. Thieme, A. Becker i C. Zimmermann, es convertixen en peces vives. El pas de l'aigua les anirà llaurant...
L'edificació també forma part del paisatge i de la seua història.
L'alqueria, centre de vida i de treball del llaurador, configura des que apareix l'horta, la imatge del camp valencià, que l'esguitava de xicotets punts blancs quan s'observa des de la distància espacial i històrica.
A l'hora de dissenyar el parc hem volgut aprofitar la presència de l'edificació i hem intentat integrar-la-hi, donar-li un sentit i fer-la útil. Són moltes les alqueries que hem trobat: la de Barrinto, d'origen medieval, la del Foraster, la de Lluna, la de Boro Baus, la de Fèlix. També hi havia una fàbrica d'oli i la primera estació del ferrocarril metropolità de finals del segle passat.
La seua conservació ajuda a preservar una imatge, ja familiar per als veïns, de manera que el Parc, encara que nouvingut al barri, no resulte un estrany. També té un gran interés paisatgístic i històric. Però, a més, podem aprofitar el seu espai interior per a albergar usos i activitats de caràcter social i cultural. El Centre de Recepció, l'Aula de la Naturalesa, la Biblioteca Infantil, l'Escola de Jardineria , troben en estos edificis una ubicació perfectament adequada.
La fàbrica d'Oli i l'estació del ferrocarril permeten recuperar els edificis i la memòria d'estes activitats, tan lligades al barri i a la ciutat. La creació de sengles museus, de l'oli i del ferrocarril metropolità respon a eixa intenció.
L'especial vocació paisatgística del Parc no impedix gaudir d'altres activitats característiques d'un parc urbà. L'esport està present al Parc, a través del seu poliesportiu.
Informació addicional
PROJECTES URBANS
PARC DE MARXALENES (1a FASE)
