Control de plagues - València
Control de Plagues en la Ciutat
La Regidoria de Sanitat i Salut municipal inclou dins dels seus Servicis el de Sanitat Pública Municipal amb una Secció dedicada al Control de Plagues Urbanes.
La nostra labor és el control de les poblacions considerades plaga per a reduir-les fins a uns mínims que asseguren una bona qualitat de vida dels ciutadans de València.
Per mitjà d'un estudi previ realitzat conjuntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Facultat de Biologia, Universitat de València; s'establix una programació de desinfecció, desratització i desinsectació (incloent el control de les poblacions de mosquits) en la RAM (xarxa de clavegueram municipal), instal·lacions, dependències i edificis municipals així com en les zones del nucli urbà, pedanies i zones residencials de titularitat municipal, locals privats en execució subsidiària, locals privats sotmesos a programes de Servicis Socials; parcs i jardins, solars i les mallades i aiguamolls pertanyents al municipi de València i les seues pedanies.
QUÈ ÉS UNA PLAGA?
El concepte de Plaga ha anat variant amb el temps i potser no siga fàcil de definir. Hem de tindre clar que un ser viu per si només NO és una plaga.
Una plaga és més aïna una SITUACIÓ en la qual un ser viu prolifera massa i pot produir una sèrie de danys. Estos danys poden ser des d'una malaltia fins a danys econòmics, culturals, etc
Així, un mateix ser viu pot o no ser plaga depenent de la seua densitat de població i dels danys que puga causar als sers humans o el seu patrimoni.
L'Ajuntament de València disposa de dos APP gratuïtes perquè la ciutadania deixe avisos de plagues d'interès en Salut Pública en la ciutat de València:
*mosquito alert
*bichosavis
Informació addicional
Plagues urbanes
Animals protegits
Contacte
SERVICI DE SANITAT. CONTROL DE PLAGUES
Més informació
Dubtes freqüents Menys menjar... menys coloms (pdf)
ENLLAÇOS
PLAGUES URBANES: PUCES I CAPARRES
Puces
Totes les espècies són ectoparàsites suctores de sang. La reproducció és permanent però depén de l'alimentació, presenten períodes de latència molt grans que els permet adequar-se a les condicions òptimes ambientals.
Els estadis larvaris s'alimenten de sang i detritus del medi, la nimfa és àfaga i es troba dins d'un capoll durant 1 o 2 setmanes. La vida mitjana d'un adult és molt variable. Podem destacar les espècies següents:
Pulex irritans (Home), Xenopsilla cheopis (rata i home, trasmisor de la pesta bubònica), Ctenocephalides cannis i Ct. felis (gos i gat) i Ceratophillus sp. (aus)
Caparres
Les caparres no són insectes, pertanyen a la classe aràcnida, són polífags i ataquen a una àmplia varietat d'hospedadors podent transmetre malalties. Enfilen als matolls i herbes per a poder adherir-se als animals que passen prop. Ambdós sexes xuplen sang, el mascle ingerix poca quantitat (només per a alimentar-se i fecundar la femella) però la femella ingerix una gran quantitat per a la maduració dels ovòcits.
El seu cicle de vida és llarg (2 a 4 anys), els 3 estats immadurs se solen trobar en rosegadores i aus, però els adults ataquen mamífers, necessitant el pas per dos o més hospedadors per a completar el seu cicle.