Control de plagues - València

Control de Plagues en la Ciutat

La Regidoria de Sanitat i Salut municipal inclou dins dels seus Servicis el de Sanitat Pública Municipal amb una Secció dedicada al Control de Plagues Urbanes.

La nostra labor és el control de les poblacions considerades plaga per a reduir-les fins a uns mínims que asseguren una bona qualitat de vida dels ciutadans de València.

Per mitjà d'un estudi previ realitzat conjuntament amb l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Facultat de Biologia, Universitat de València; s'establix una programació de desinfecció, desratització i desinsectació (incloent el control de les poblacions de mosquits) en la RAM (xarxa de clavegueram municipal), instal·lacions, dependències i edificis municipals així com en les zones del nucli urbà, pedanies i zones residencials de titularitat municipal, locals privats en execució subsidiària, locals privats sotmesos a programes de Servicis Socials; parcs i jardins, solars i les mallades i aiguamolls pertanyents al municipi de València i les seues pedanies.

QUÈ ÉS UNA PLAGA?

El concepte de Plaga ha anat variant amb el temps i potser no siga fàcil de definir. Hem de tindre clar que un ser viu per si només NO és una plaga.

Una plaga és més aïna una SITUACIÓ en la qual un ser viu prolifera massa i pot produir una sèrie de danys. Estos danys poden ser des d'una malaltia fins a danys econòmics, culturals, etc

Així, un mateix ser viu pot o no ser plaga depenent de la seua densitat de població i dels danys que puga causar als sers humans o el seu patrimoni.

 

L'Ajuntament de València disposa de dos APP gratuïtes perquè la ciutadania deixe avisos de plagues d'interès en Salut Pública en la ciutat de València:
*mosquito alert 
*bichosavis


 

DUBTES FREQÜENTS

ARNES: Normalment, les arnes que trobem en la ciutat són lepidòpters (palometes) d'hàbits nocturns i que No SÓN DANYOSOS. Les arnes són animals sapròfags, solen aprofitar-se de restes orgàniques produïts pels sers humans. Igual que altres palometes (i que altres tipus d'insectes) es desenrotllen a través del procés de metamorfosi i han de passar per uns quants estadis (ou, larva, pupa i adult) per a arribar a convertir-se en l'insecte que tots coneixem.

arna Arna

VESPES: Ocasionalment poden causar molèsties a l'home, però rarament s'han de prendre mesures de control. Si és necessari s'eliminaran els nius, però sempre comptant amb l'experiència d'un professional en la matèria. També es pot comptar amb l'ajuda del Servici de Bombers.

QUIRONÓMIDOS: No representen cap problema de salut pública, però la presència d'este insecte sol alarmar prou el ciutadà perquè formen núvols i pareixen mosquits. Viuen en zones d'aigües estancades, camps de cultiu d'arròs, mallades, efluents de depuradores, etc. Hem de recordar que estos insectes NO PIQUEN.

Quironómido Quironómido

ÀCARS: Algunes espècies poden causar al ser humà dermatitis i al·lèrgies respiratòries produïdes pel contacte repetit amb secrecions, excrements o exubies d'àcars.

Àcar Àcar

XINXES DE SOLAR: Insectes de l'Orde dels Heteròpters, de cos ovalat o allargat amb dos parells d'ales (el primer parell està endurit i se'ls anomena èlitres). L'aparell bucal és xuplador-picador i s'alimenta de sucs vegetals. No es considera plaga sanitària.

xinxe Xinxe de solar
Mosca de bany

MOSQUES DE BANY: Insectes de la família Psychodidae. Les femelles posen els ous en la matèria orgànica humida que es troba en els desaigües, drenatges, reixetes de banys, patis o llavadors, xarxes d'albellons, etc. Estes mosques són ni més menys que una plaga molesta i no tenen gran significació quant a salut pública.

|
Corcó Corcó

CORCÓ: El corcó pertany a l'orde dels coleòpters (escarabats), a la família dels Anóbidos (Anobium punctatum).
El seu cicle biològic passa per quatre estadis: ou, larva, pupa i adult. Depositen els ous en clavills i fissures de la fusta de què naixen les larves, cucs blancs en forma de C que s'alimenten de la fusta. Després de passar per l'estadi de pupa sorgix l'adult, de color marró fosc amb uns xicotets puntets, allargat i amb el cap ben diferenciat de la resta del cos. L'adult, alat, ix de l'interior de la fusta realitzant una perforació circular i deixant restes de serradura.
El corcó s'alimenta de la fusta en descomposició i de la fusta treballada en interiors, però no sols ataca els mobles també els sòls de fusta (Lyctus brunneus) i altres fustes estructurals i decoratives. El seu desenrotllament pot durar de dos a tres anys, per la qual cosa el dany realitzat pot ser realment greu, sent-los favorable un ambient preferentment humit.
No es consideren una plaga sanitària perquè no transmeten malalties. Però la seua presència està lligada a la d'un xicotet himenòpter, Scleroderma domestica, paràsit de les larves del corcó que produïx picadures prou doloroses en les persones.

|