Plantes amb pol·len al·lergogen - València

Cupresàcies

Es tracta d'una gran família de plantes composta per unes 140 espècies que es distribuïxen pràcticament per tot el món. A València, les trobem tant en flora autòctona com en l'ornamental. Dins de les espècies autòctones, el gènere més abundant és Juniperus, el qual inclou les ginebres i les savines, són molt habituals i formen part de la vegetació de boscs i matolls. Dins del grup de les plantes ornamentals destaca el gènere Cupressus que inclou diverses espècies de ciprers, àmpliament utilitzats en jardineria, i també destaca en este grup el gènere Thuja (Tuyas) que habitualment s'emplea en la formació de tanques als jardins, encara que este últim, a causa de les abundants podes que patix, sol contribuir poc al contingut pol·línic atmosfèric.

Característiques de la planta:

Port: arbres o arbusts resinosos.
Fulles: oposades o verticil·lades, esquamiformes i imbricades o aciculars.
Flors: unisexuals, les masculines estan disposades en estròbils, formats per escates que porten 3-5 sacs pol·línics al revers, i les femenines, estan constituïdes per un conjunt de bràctees peltades que porten a la seua axil·la els primordis seminals.
Fruit: gàlbuls o arcèstides que solen madurar durant la tardor o la primavera següents a la fructificació.

Aspecte general de la planta y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-25 micres).
Morfologia: esfèrica, amb una coberta llisa que presenta xicotets grànuls repartits a la seua superfície. Amb microscòpia òptica és fàcil observar el contingut cel·lular perquè és molt característic l'aspecte estrelat que este mostra.

Aerobiologia:

El pol·len de Cupressàcies és el més abundant a la ciutat de València, la concentració mitjana anual és d'aproximadament 11.000 grans de pol·len, la qual cosa constituïx el 35% de tot el pol·len que s'arreplega en un any. Este pol·len es detecta a l'atmosfera de la nostra ciutat pràcticament durant tot l'any, encara que són la tardor i l'hivern els dos moments en què registren les màximes concentracions i els mesos de febrer i març els que presenten els valors més alts que, en determinats dies, poden superar els 1.000 grans de pol·len per metre cúbic d'aire. Els nivells més baixos es registren als mesos d'estiu, a l'agost és quan hi ha els valors mínims o fins i tot pràcticament nuls.

concentracions de pol·len de cupresàcies

Evolució de les concentracions de pol·len de al llarg de l'any en laciutat de València

Informació addicional

Plantes

Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.

Plàtan d'ombra

Es tracta d'un arbre pertanyent a la família botànica de les platanàcies, les espècies de la qual tenen origen a les regions temperades nord-americanes o al el sud-est d'Europa. La major part dels exemplars que trobem a la nostra ciutat són híbrids, P. hispanica, obtinguts de P. orientalis i P. occidentalis. Estos arbres són àmpliament empleats com a ornamentals, són molt freqüents al llarg de carreteres o grans avingudes així com als jardins, ja que a causa de la seua gran envergadura proporcionen una ombra densa.

Característiques de la planta:

Port: arbori, copa àmplia i arredonida, tronc dret i robust, la corfa es desprén en plaques primes i irregulars deixant en l'arbre unes característiques cicatrius blanquinoses com si fóra un mosaic.
Fulles: alternes, grans, palmades i feses fins a la meitat del limbe en 3-5 lòbuls amb dents pronunciats al marge. La base del pecíol es troba eixamplada i embaina els rovells.
Flors: agrupades en aments pedunculats, esfèrics, compactes i unisexuals. Periant inconspicu, les flors masculines amb 4-6 estams, i les femenines amb 3-4 estams estèrils, 5-9 carpels lliures amb estils llargs i prims.
Fruit: infrutescència esfèrica i compacta, formada per nombrosos aquenis allargats proveïts, cada un d'ells, d'un plomall de pèls terrosos que faciliten la seua disseminació.

Aspecte general de l'arbre y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària:Xicoteta (15-20 micres).
Morfologia: Circular-el·líptica, amb superfície reticulada. Presenta tres obertures de tipus colpo (obertura allargada).

Aerobiologia:

Es tracta d'uns arbres amb una floració curta i explosiva, d'esta manera la seua presència a la nostra atmosfera dura escassament trenta dies. La pol·linització s'inicia normalment a partir de la segona quinzena de març, i després de 5-7 dies d'este inici és quan tenen lloc els pics més forts de concentració atmosfèrica. Les concentracions mitjanes anuals són d'uns 800 grans de pol·len i constituïxen entre el 2 i el 3% del total de pol·len arreplegat a València.

Evolució de les concentracions de pol·len de plàtan d'ombra al llarg de l'any en laciutat de València