Ruta sud - 05. Indústria Carrer Lliri - València

RUTA SUD - 05. Indústria Carrer Lliri, 11

El carrer Lliri, per la seua proximitat al port, es va convertir en el lloc industrial per antonomàsia, amb multitud de magatzems que després serien reutilitzats per una altra tipologia d'indústries. És el cas del magatzem d'Amadeo Máñez, al costat de l'edifici de què parlem; el magatzem de Tomás Alfonso Quilis, davant, o la sèrie de vivendes unifamiliars que va construir la Societat Constructora de Cases per a Obrers de València en la primera dècada del segle XX, amb projecte dels arquitectes Martorell, Ferreres i Cortina, no només en este carrer, sinó també a Sant Joan de la Ribera (Grup General Pando) i Camí d'Algirós, totes elles desaparegudes.
 

La nau industrial a la qual ens referim va ocupar una superfície originalment més menuda que l'actual, i posteriorment es van incorporar un antic pati i un xicotet solar, i es va construir una segona nau adossada a la primera que no té eixida al carrer.
 

De les dos edificacions que hi ha en l'actualitat en la parcel·la, destaca, pel seu valor artístic en rajola ceràmica, la nau principal, amb il·luminació zenital en la coberta, la façana principal de la qual dona al carrer Lliri. Amb un element material senzill com la rajola, la façana aconseguix, per una banda, ser estètica en la disposició de la rajola solapada només en els laterals, que deixa a la vista la vora horitzontal a manera de gelosia, i seguix, al seu torn, la disposició de la coberta a dos vessants. Per l'altra banda, aconseguix ser també funcional, ja que esta gelosia es convertix en una potent entrada de llum a la nau. La gelosia estaria formada per tres cossos separats per pilastres, de dobles obertures desiguals que s'adeqüen a la inclinació ja mencionada, separades per unes altres pilastres més xicotetes, i protegida de l'entrada d'aus per una malla emmarcada en fusta, de la qual encara queden restes. Entre la disposició de buits superior i la inferior es construïx una imposta de rajola a serreta per sardinell.
 

Alineades amb l'entramat ceràmic hi ha dos finestres inferiors, ressaltades en tota la perifèria per rajola.
El conjunt de la façana es troba emmarcat també per pilastres acabades en pinacles i una zona central més elevada que la resta.

INDUSTRIAL COMPLEX CALLE LIRIO 11
 

Thanks to how close it was to the port, Calle Lirio became an industrial location par excellence, with a multitude of storehouses which would later be reused by other types of industries. These include: the Amadeo Máñez storehouse next to the building we are currently considering; the storehouse of Tomás Alfonso Quilis, opposite it; or the series of single-family dwellings which were built in the 1910s by the House Building Association for Valencian Workers, designed by the architects Martorell, Ferreres and Cortina, which were also built in Calle San Juan de Ribera (Grupo General Pando) and Camí de Algirós, all of them gone today.
 

The industrial premises we are interested in originally occupied a smaller surface area than that which it covers today because an old courtyard and a small yard were incorporated into the original building at a later date and a second adjoining warehouse was constructed which did not have an exit to the street.
 

Of the two buildings still standing on the plot today, the main warehouse stands out due to the artistic value of its clay brickwork. It also has roof lights and its main facade gives onto Calle Lirio. A material as simple as brick gives a result which is both aesthetically pleasing and functional. The bricks are arranged so they only overlap at the short ends, leaving the horizontal side visible, in a lattice-like design, while also following the shape of the gable roof. And when it comes to functionality, the bricks convert said lattice into a highly effective entrance for natural light. The lattice is made up of three sections separated by pillars. Each section is composed of two uneven openings which conform to the aforementioned slope of the gable roof and which are separated by other, smaller pillars. Birds were prevented from entering through the lattice by netting in a wood frame, of which there are still visible remains today. Between the upper and lower level openings there is a row of brickwork laid in a soldier course.
 

The two lower windows are aligned with the brick lattice and entirely surrounded by brickwork.
The whole facade is also framed by two pilasters terminated in pinnacles and has a central section higher than the rest of the frontage.