Les banderes roges que no vull veure (però necessite veure)
Per una xica que es va prometre no tornar a ignorar-se

A vegades, quan m’agrada algún xic, em costa veure clar. Em deixe portar pel que imagine, per la qual cosa m’agradaria que fos. Em convenç que, si soc pacient, si li entenc, si li vull “bé”, canviarà.
I en este procés, hi ha senyals que m’estan cridant “ix d’ací”, però jo els baixe el volum. Els pose excuses. Em dic: “bo, ningú és perfecte”, “està passant per un mal moment”, “jo tampoc soc fàcil”.

Però no. Les banderes vermelles existixen per alguna cosa. Són estes actituds, paraules o gestos que, encara que a vegades semblen menuts, m’estan avisant que això no va bé. Que seguir per aquí pot fer mal. Molt.

Per exemple:
🔴 Quan invalida com em sent i em fa pensar que exagere.
🔴 Quan es fa la víctima cada vegada que li dic alguna cosa que no m’agrada.
🔴 Quan s’allunya de sobte i després torna com si res, perquè jo em quede enganxada.
🔴 Quan em diu “boja”, “intensa”, o “tòxica”, només per voler claredat o proximitat.
🔴 Quan parla malament de totes les seues ex i sempre és ell la víctima.
🔴 Quan la seua família o amics no parlen bé d’ell… i no perquè “no ho entenguen”, sinó perquè ho coneixen.
🔴 Quan tracta malament als altres, encara que amb mi siga amable (ara com ara).
🔴 Quan intenta aïllar-me de les meues amigues o família, subtilment, com si només ell m’entengués.
🔴 Quan actua com si fos el meu salvador, com si jo necessités que algú m’arregle.
🔴 Quan diu estar enamorat abans de conéixer-me de veritat.

A vegades les veig, però no vull fer cas. Em fa por quedar-me sola, perdre el que podria arribar a ser, o sentir que estic renunciant a algú “amb potencial”.

Però la veritat és que no estic aquí per a salvar a ningú, ni per a construir una versió ideal d’algú que no existix. Estic aquí per a cuidar-me.

Aprendre a veure estes senyals no és per a tornar-me paranoica, sinó per a protegir la meua pau, la meua autoestima i el meu futur. Perquè quan deixe passar una bandera vermella, normalment en venen més. I perquè meresc una relació en què puga ser jo sense por, sense jocs, sense manipulació.

Ja no em vull a mitges. I per això, ja no estimaré a algú que em tracta a mitges.