Clara és una xica de 14 anys que sempre ha tingut algunes dificultats per a fer amistats, i per això, a vegades s’ha sentit molt sola. L’única amiga que té és Laura i encara que no la veu diàriament perquè no van al mateix institut, tenen una amistat molt valuosa. Clara enguany s’ha proposat intentar fer més amics perquè Laura la va animar quan la va veure una mica preocupada per tomar la volta a classe.

Un dia, en la segona setmana de classe, Clara va acabar parlant amb un xic del seu curs anomenat Ismael perquè tenien alguns gustos en comú. Al principi semblava que eren amics, però més tard, van començar una relació. Estaven sempre junts al pati i feien videotelefonada quan arribava de classe perquè ell sempre deia que la trobava molt a faltar. Clara no tenia temps per a més coses, així que també va començar a allunyar-se de la seua única amiga Laura.

Semblava que tot anava perfecte fins que el grup d’amistats d’Ismael va començar a tindre comportaments que incomodaven a Clara. Algunes de les amigues d’Ismael van començar a utilitzar comptes falsos per a criticar-la i escampar rumors d’ella, la qual cosa va fer que Clara no tinguera ganes d’anar a classe perquè tots els seus companys la miraven rar i li preguntaven si els rumors eren certs. Quan estava amb Ismael i els seus col·legues al pati, sentia comentaris feridors sobre el seu cos i la seua personalitat que la feien sentir malament. Estes situacions van provocar moltes discussions entre Ismael i ella. Clara volia que la defenguera, però Ismael li responia que ella es buscava eixos comentaris per com es vestia o el seu comportament.

Aquesta situació va portar al Clara a scabar la seua relació, pensant que així les crítiques acabarien i podria estar tranquil·la. Però no va ser així , l’assetjament va començar a ser més intens. Es burlaven d’ella cada vegada que intervenia en classe, al pati també la buscaven per a fer-li comentaris sobre la seua aparença i l’esperaven a l’eixida per a molestar-la. Llavors va deixar d’assistir a classe de manera presencial. Cada vegada que els seus pares li preguntaven, ella sempre deia que se sentia malament de l’estómac, ja que no sabia com dir-los el que els estava passant. Va deixar d’anar a classe durant 2 setmanes. Li continuaven arribant missatges per WhatsApp amb amenaces i insults. Fins i tot va pensar a tornar amb Ismael, ja que se sentia molt sola i pensava que l’únic moment en el qual havia estat escoltada era quan estava amb ell, però després va recordar com l’havia afectat la relació i que mai la va defensar.

Un dia, sense poder aguantar més el malestar, va parlar amb els seus pares i els ho va explicar tot. Tots dos li van abraçar i li van dir que farien el possible perquè tot se solucionara i també, li van recalcar que no estava sola. Clara es va sentir molt secundada i entesa. Els seus pares van anar a comptar la situació a l’institut, on van prendre mesures immediates i van activar el protocol en contra de l’assetjament escolar. La seua tutora li va donar un gran suport i un grup de companyes i companys van aconseguir immediatament protegir a Clara enfront de tot el possible odi que pogués rebre. A més, va reprendre el contacte amb Laura i va poder recuperar la seua amistat perquè també va trobar molta comprensió en ella.

Ara Clara sent que no està sola i que sempre hi ha persones correctes amb les quals poder comptar.