Primera sangre - María Velasco - València

"No tinc por dels espectres. Només són terribles els vius, perquè posseeixen un cos". Marguerite Yourcenar.
 

El teatre sempre va tindre relació amb el culte als morts i amb la figura del revenant: el retornat o la retornada, renaixcuts en escena; els i les que poden articular la seua història post mortem. Primera sangre invoca una xiqueta segrestada i assassinada en els noranta, el cas de la qual va ser arxivat sense trobar-ne el culpable.
 

Absent i present (els morts no respecten el descans), Laura interpel·la les veïnes de la seua edat, el comissari encarregat del cas i un educador: Eduquem en la por?, la por evita el perill o evita la vida? És la cultura de la violació una societat secreta a plena llum del dia, com diu l'antropòloga i activista Rita Laura Segato? Amb quines estructures de l'abús convivim hui dia? Com viuran els homes el canvi de paradigma que s'acosta?
 

A mig camí entre el memorial i el document, el thriller i el conte de fantasmes, l'autoficció guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2024 i el XXXI Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela obliga a la reflexió al voltant dels abusos sobre la infància que s'escriuen en el cos de les dones. Amb lirisme (la poesia com a clau) i rotunditat, Primera sangre ens convida a recuperar la memòria de les que ja no hi són per a multiplicar la nostra existència.
 

FITXA

Text i direcció
María Velasco

Repartiment
María Cerezuela, Javiera Paz, Vidda Priego, Francisco Reyes i Valèria Sorolla

Escenografia
Blanca Añón

Il·luminació
Marc Gonzalo

Vestuari
María Velasco

Escultura
Enrique Marty

Audiovisuals
Miguel Ángel Altet

Espai sonor
Peter Memmer

Coreografia
Joaquín Abella

Assessorament artístic
Judith Pujol

Ajudant de direcció
Ruth Rubio

Ajudant d'escenografia i vestuari
Pablo Chaves

Coproducció
Centro Dramático Nacional, Teatre Nacional de Catalunya, Ana Carrera i María Velasco (Pecado de Hybris)