Festes | Ajuntament de València - València

FESTES

Fotos de festes

Ciutat amant de la vida al carrer i de les celebracions en grup, València posseïx un calendari ple de festes. Moltes d’estes són esdeveniments culturals de caràcter singular, basats en la rica tradició festiva valenciana i amb uns valors patrimonials importantíssims, però que també apareixen lligats a valuoses manifestacions contemporànies i cosmopolites.

L’espectacularitat dels festejos, les càlides temperatures i la riquesa de la gastronomia fan que el ciutadà o el visitant visca plenament l’eclosió social que es produïx en totes i cadascuna de les festes de València.

El caràcter extravertit, alegre i bulliciós dels valencians i les valencianes es manifesta en festes, religioses i profanes, que se celebren majoritàriament al carrer i en què es mesclen rituals, creativitat, pólvora, música, flors...

Dins de l’extens calendari festiu de la ciutat destaquen les de Sant Vicent Màrtir, les Falles, la Setmana Santa Marinera, Sant Vicent Ferrer, la Mare de Déu dels Desemparats, el Corpus Christi, la Gran Fira de València, el Nou d’Octubre i el cicle de Nadal, que també inclou activitats com ara Expojove, el Cap d’Any o la Cavalcada de Reis.

LES NOSTRES FESTES

AGENDA

L'Agenda de la Ciutat, en esta mateixa web, li oferix els programes detallats de cadascuna de les festes.

DIA DEL CORPUS

La celebració del Corpus Christi és una de les millors expressions de la cultura festiva valenciana, una festa que cada any desplega tota una sèrie d’elements rituals i de tradició popular que transcendixen la seua inicial dimensió religiosa per a convertir-se en un patrimoni coŀlectiu de tots els valencians i valencianes.

Renovació i continuïtat són dos claus per a entendre la història de la que va ser festa grossa de la ciutat. La primera processó a València es va celebrar en 1355 (és una de les més antigues d’Europa), i en la societat estamental tenia un especial valor pedagògic per a narrar i inculcar el relat mític cristià, fent referència tant a passatges de l’Antic Testament com a personatges més lligats a les tradicions locals. Amb el temps la processó general, així com la del Convit, anaren enriquint-se amb tota mena de símbols, elements i personatges, entre els quals destaquen les roques, les danses, entremesos o els misteris, i el seu valor artístic i ciutadà feren que en algunes ocasions s’organitzarà la processó amb motiu de visites de personatges de la reialesa a la ciutat.

Després d’una etapa de decadència, va ser a mitjans dels anys setanta del segle XX quan aparegueren les primeres temptatives de revitalització del Corpus valencià, gràcies a la iniciativa municipal i eclesial, i a la decidida col·laboració d’associacions com l’Associació d’Amics del Corpus, els Campaners de la Catedral de València o l’Associació de Músics i Dansadors del Corpus. La progressiva sensibilització ciutadana cap al caràcter patrimonial de la festa del Corpus va fer que en 2005 fora declarada bé d’interés cultural.

La festa se celebra rigorosament 64 dies després de Pasqua. Dos dies abans té lloc el trasllat de les populars roques, o carros triomfals, des de la Casa de les Roques fins a la plaça de la Mare de Déu. Algunes roques es remunten al segle XVI, i damunt d’estes es solien representar escenes religioses, com ara entremesos i misteris. Hui en dia, la representació corre a càrrec de xiquets i xiquetes de diversos centres escolars la vesprada del dissabte anterior al Corpus. A la nit, la Banda Simfònica Municipal de València oferix un concert a la plaça, abans de lliurar els premis als millors balcons i façanes adornades per a la festa. Durant totes les jornades, des del Micalet els de la Catedral Campaners posen l’acompanyament amb tocs especials de campanes.

El diumenge al migdia té lloc la Cavalcada del Convit, encapçalada pel capellà de les roques, que convida la ciutat a participar en la processó de la vesprada. En este preludi matinal els carrers són escenari per a danses folklòriques valencianes com el ball de la Moma, els nanos o les danses infantils dels pastorets, cavallets, arquets o llauradores, entre d’altres. Crida especialment l’atenció la comparsa de diables coneguda com la Degolla, que rememora molt desimboltament la matança d’innocents ordenada pel rei Herodes, posant el punt més carnavalesc del seguici.

A primera hora de la vesprada, després de l’enramada de murta que ompli d’aroma els carrers que conformen la volta de la processó, passen les roques arrossegades per cavalls. L’itinerari de la processó general, que arranca a poqueta nit, es caracteritza per un marcat adorn floral, amb milers de pètals que cauen des dels balcons al pas del Santíssim. Nanos, gegants i les danses de la Moma i la magrana obrin un seguici pel qual desfilen gremis, comunitats regulars, parròquies, confraries i diverses entitats religioses i seglars, a més dels 270 personatges de l’Antic i Nou Testament, símbols bíblics i animals mitològics que rememoren la creença de la salvació per l’eucaristia. Esta singular processó, vistosa i colorista, es tanca amb el solemne pas de la custòdia, precedida pels cirialots, acompanyada de núvols d’encens i el toc de campanes.

Durant tot l’any les roques, gegants, cabuts i altres elements de la processó es poden contemplar a l’antiga Casa de les Roques, al Museu del Corpus, ubicat al barri del Carme. Panells explicatius i audiovisuals permeten descobrir tots els rics matisos d’esta festivitat.

LES NOSTRES FESTES

AGENDA

L'Agenda de la Ciutat, en esta mateixa web, li oferix els programes detallats de cadascuna de les festes.