Daniel, de 16 anys, es dirigia a la platja amb els seus amics en un calorós dia d’agost. El pla era passar el dia al sol, jugant a vóley i divertint-se. No obstant això, Daniel sempre sentia un poc de pressió quan estava amb el seu grup d’amics.

En arribar, Daniel i els seus amics van començar amb les bromes i els comentaris habituals per a impressionar a les xiques que també havien vingut. “Heu vist este servici? Soc el millor en això”, va dir Daniel, tractant de sonar més segur de si mateix. Els seus amics van riure i van seguir el joc, creant un ambient de competència i demostracions.

Quan estava amb el seu grup, Daniel sentia la necessitat de complir amb unes certes expectatives. Volia encaixar i ser acceptat, així que a vegades feia acudits a costa dels altres o exagerava les seues habilitats. Tot semblava una actuació per a guanyar l’aprovació dels seus amics. Però tot va canviar quan es va trobar tot sol amb Paula, una xica amb la qual havia parlat diverses vegades en el institut.

Més tard, quan el sol començava a baixar, Daniel i Paula es van allunyar del grup per a caminar per la riba. Sense els seus amics voltant, Daniel se sentia diferent. La necessitat d’impressionar desapareixia i mostrava una versió més autèntica de si mateix. “Et vas divertir hui?”, li va preguntar Paula amb un somriure. “Sí, m’encanta jugar vóley”, va respondre Daniel, gaudint d’una conversa sincera i sense pressions.

A mesura que parlaven, Daniel es va adonar que no necessitava presumir ni actuar de manera exagerada perquè Paula ho apreciés. Ella valorava la seua companyia per qui realment era, no per la imatge que intentava projectar quan estava amb els seus amics.

De camí a casa, Daniel va reflexionar sobre les diferències en el seu comportament. Es va sentir incòmode en adonar-se del molt que canviava depenent d’amb qui estigués. Eixa nit, va decidir parlar amb el seu germà major, que sempre li donava bons consells. “Em sent com si hagués de ser dues persones diferents”, li va confessar Daniel. El seu germà el va escoltar atentament i després va dir: “És normal sentir-se així. L’important és ser tu mateix. Als teus amics hauries d’agradar-los per qui eres, no per qui creuen que has de ser. I el mateix amb les noies.”

Amb este consell en ment, Daniel es va proposar ser més autèntic. La pròxima vegada que va sortir amb els seus amics, va evitar unir-se a les bromes i comentaris exagerats. Al principi, els seus amics es van sorprendre i li van preguntar si estava bé. “Sí, estic bé. Només vull ser jo mateix”, va respondre Daniel amb un somriure. Sorprenentment, alguns dels seus amics van començar a seguir el seu exemple i la dinàmica del grup va canviar positivament. Daniel també va notar que, en ser més autèntic, les seues relacions amb les noies van millorar. Ja no necessitava presumir, només gaudir de la seua companyia i compartir moments genuïns.

L’estiu de Daniel es va convertir en una oportunitat per a créixer i aprendre. En enfrontar les seues inseguretats i decidir ser autèntic, va descobrir que les relacions saludables es basen en la sinceritat i el respecte. No és fàcil, però ser un mateix és sempre la millor opció.

I tu?, t’atreveixes a ser tu mateix aquest estiu? Observa com et comportes en grup i quan estàs sol, i reflexiona sobre quina versió de tu és la més veritable. L’autenticitat és el camí.