Tot va començar amb un comentari que semblava inofensiu. Era dimarts a la nit i Diego revisava el mòbil tombat en el llit. El grup de WhatsApp de la seua classe, aquest on sempre es passaven vídeos i acudits, va començar a omplir-se de missatges.

— Heu vist a Diego hui? Vaja cudol amb el seu discurset de respecte.

Diego sabia perfectament de què parlaven. Aquell matí, en l’hora de tutoria, havien parlat sobre relacions de parella. La professora va preguntar què opinaven de compartir la contrasenya del mòbil amb la parella. Alguns deien que era “prova de confiança”. Uns altres, que, si una noia pujava fotos en biquini, era normal que la seua parella s’enfadara.

Diego va aixecar la mà. Es va sentir una mica nerviós, però va dir el que pensava:

— Jo crec que, si has de controlar el mòbil o la roba de la teua parella, això no és amor. És inseguretat.

Va haver-hi un silenci incòmode. Alguns van posar cara de “ja està el llest”. I després van continuar amb altres comentaris.

Però a la nit, quan Diego va obrir el xat, va veure que la seua opinió s’havia convertit en un meme. Un sticker amb la seua cara i la frase “El feminista intenset”. Un altre missatge deia:

— Normal que no lligue, si va de cavaller salvador.
— Veurem quant tinga parella i la deixa fer el que vulga, quant li dura.

Diego ho va llegir tot en silenci. Sabia que no era la primera vegada que li deien coses així. No li agradava riure’s de les xiques ni parlar d’elles com si fora un trofeu. Mai s’unia quan compartien fotos privades o tafaneries. I això, pel que sembla, ho convertia en “raret”.

Cada notificació li feia sentir més sol. Va haver-hi nits en què va pensar a callar per a encaixar. Potser si reia d’uns altres, ho deixarien en pau. Potser si fingia que tot li era igual.
Però en el fons, Diego sabia que no volia ser com ells. Que preferia ser fidel al que pensava, encara que això li costara burles.

Una vesprada, després de veure un altre meme sobre ell en el grup, es va afartar. Es va recordar de les paraules que l’orientadora va dir una vegada: “A vegades, defensar el respecte et convertix en objectiu. Però callar no et protegix, només et fa sentir pitjor.”

Així que va escriure un missatge privat a la seua tutora. L’endemà, van parlar en privat. La tutora ho va escoltar amb atenció. Li va dir que la seua actitud era valenta i que no estava sol. Es va activar un protocol de mediació. Molts companys es van sorprendre quan van veure el seriós que era. Alguns es van disculpar. Uns altres no van dir res.

A poc a poc, els insults es van anar apagant. Diego va entendre que no era ell qui havia de canviar. Que opinar distint no ho feia menys. Ho feia fort.

La violència no sempre és física. A vegades està en els comentaris que busquen que calles. En els riures que et fan sentir ridícul per pensar distint.

Si veus que algú és atacat per no seguir el corrent, no calles. A vegades un sol missatge de suport canvia tot.