El significat de pornografia vindria a ser la representació o descripció de l’activitat sexual que busca produir excitació. Seguint esta definició, podríem dir que ja des del paleolític es representaven escenes amb contingut sexual, encara que no queda clar si la seua finalitat era o no realment pornogràfica, ritual, artística o d’un altre tipus.

La qüestió és que la pornografia va arribar fa milers d’anys i va arribar per a quedar-se. Aleshores, quin és el problema? Hi ha molts inconvenients relacionats amb la pornografia, però, per descomptat, no la pornografia en si mateixa. Deixant a un costat les màfies, els vídeos de contingut il·legal o inadequat, els foscos secrets de la indústria que la produeix, i una infinitat d’altres derivades, ens centrarem en els problemes que poden arribar a suposar per a l’establiment de relacions sanes, equilibrades i satisfactòries.

Segons un estudi publicat en 2018 en International Journal of Developmental and Educational Psychology, es calcula que el 85,9% de joves amb edats entre 13 i 17 anys s’havia vist en situacions d’exposició involuntària a contingut pornogràfic. Totes i tots sabem que això ocorre també en edats més primerenques on l’accés a les TIC no sempre va amb l’acompanyament i supervisió adulta que serien recomanables.

Cal tindre en compte la influència que el porno té en la construcció de l’imaginari sexual, on es normalitzen pràctiques, postures, tendències i mesures que no s’ajusten a la realitat, deixant terreny adobat per a la perpetuació d’estereotips, cosificació, desenvolupament de trastorns sexuals, psicològics, conductes desajustades i creences errònies, que dificulten l’establiment de relacions sanes, igualitàries i lliures de violència.

Quasi tothom està d’acord que les matemàtiques són necessàries a l’hora de desenvolupar-se en la vida adulta, igual que tindre coneixements de literatura, plàstica o llengua. I és veritat, són molt importants. La qüestió és que a vegades oblidem que, per a tindre una transició ajustada a la vida adulta, establir relacions adequades i ser una persona completa, també necessitem aprendre a conéixer, expressar i gestionar les nostres emocions, aprendre a comunicar-nos de manera assertiva, aprendre a relacionar-nos, aprendre qui som, com ens sentim, amb què ens identifiquem, què esperem de nosaltres mateixes i de la resta

En això consistix l’educació afectiva i sexual. No és un adoctrinament. És formar als nostres xiquets i xiquetes amb uns mínims suficients per a poder absorbir l’impacte de continguts que, de l’una o l’altra form, els arribaran. Si convertim estos temes en un tabú o un problema no educatiu, acabaran aprenent a través del mòbil, tauleta o ordinador en lloc de mitjançant les seues persones adultes de referència, i en qualsevol lloc amb wifi en comptes de en les aules o en contextos amb una certa supervisió.

L’educació afectiva i sexual des d’edats primerenques contribuix a contrarestar la influència negativa d’aquesta mena de continguts a l’hora de formar una idea del que és funcional i ajustat en les relacions, sexuals o no, entre persones.

El problema principal, en resum, i parafrasejant a Berto Romero, és que “educar-te sexualment veient porno és com educar-te per a la vida veient Star Wars. Et pot divertir, però no és real”. Com veiem, l’humor pot ser molt seriós.