La música es defineix, segons la R.A.E., com “l’art de combinar els sons de la veu humana o dels instruments, o dels uns i els altres alhora, de manera que produïsquen delit, commovent la sensibilitat, ja siga alegre, ja tristament”.
Sembla necessari afegir a aquesta conceptualització, que la música es constituix també com un vehicle de transmissió cultural i, al mateix temps, com un dels elements que la construixen. La música forma part de la identitat dels pobles, que la nodrixen amb les seues ideologies, els seus costums, creences i valors; també al revés, sent els pobles els qui modelen i configuren les seues pròpies músiques, melodies i ritmes.
La música evoca a la societat
La música s’acompanya amb lletres que evoquen històries, experiències i maneres d’entendre la realitat i la vida d’una forma determinada. El contingut de les lletres de les cançons suposa al final, un posicionament més o menys concret davant diferents aspectes del món que ens envolta, que respon al pensament dominant en determinat moment històric.
Missatges, concepcions i idees errònies que no contribuixen a construir una societat millor, hi ha hagut des de sempre. En l’imaginari popular i en les cançons tradicionals trobem continguts estereotipats, prejudicis i nocius per a determinats sectors de la població.
Ens influix des de la infancia
Per exemple, cançons infantils com “La cançó de Don Federico”, “Així planxava, així, així” o “Porompompón Manuela” poden ser alguns dels casos que, molt probablement sense malícia, han contribuït i contribuixen al manteniment de rols de gènere estereotipats des de la infància. Cançons de ball com “Eres meua”, “Quatre babys” o “Mala dona” que transmeten missatges masclistes i misògins. Milers són les cançons que bé per a públic adult o infantil, ben clàssiques o actuals, destil·len biaixos i idees errònies des d’una perspectiva de gènere.
Si a estos missatges desfasats afegim el fet que les melodies i les seues lletres són pagades i constantment repetides en tarares, tik-toks, balls, anuncis, playbacks, reels, mitjans, etc., és innegable que penetren i es consoliden en la nostra memòria, podent arribar a formar part dels nostres valors i creences de manera més o menys conscient.
Així, el fenomen de la transmissió i perpetuació de rols, idees i posicionaments masclistes per mitjà d’expressions artístiques no és nou; senzillament continuen presents en els nostres dies, i no sols en la música.
Ser crítics amb el que escoltem
Això ha de fer-nos perseverar en la lluita per la igualtat. En moltes ocasions, podem arribar a preguntar-nos què podem fer contra milers de milions invertits a editar, publicitar, emetre, vendre o compartir productes encebats d’ideologia masclista i de cosificació de les dones.
Des del nostre punt de vista, l’educació en igualtat, l’educació sexual i la educación en les desigualtats de gènere, són les eines més eficaces per a construir un pensament crític que permeta filtrar estos missatges, i que no acaben formant part del repertori de creences i valors. Si una persona té consciència del que significa la desigualtat de gènere, sabrà detectar, anticipar i rebutjar aquest contingut que, encara que el balle o taral·larege, la impermeabilitzarà de manera que no arribarà a incrustar-se en el sistema de pensaments i conductes que la definixen.
