Sembla que queden lluny les històries de cavallers que salven a princeses de dracs i bruixotes, però encara hui en les sèries, cançons, pel·lícules i en les xarxes socials trobem històries d’amor romàntic que ens diuen com hem de voler, i a vegades fins i tot, a qui hem de voler. Al xic dur…, al qual trenca amb les normes i corre riscos… I, la veritat, a vegades, trencar amb les normes pot estar bé, pot fer-nos viure experiències impactants, però no ha de ser a costa de la nostra salut física, mental i emocional (i per què no dir-ho, de la de les nostres famílies).

L’aprenentatge de l’amor és desigual per a xiques i xics, perquè la societat patriarcal en la qual creixem ho és. De les xiques s’espera que siguen sensibles, que establisquen les seues relacions amoroses en el centre del seu univers, que oferisquen cures i renuncien al seu temps, a “les seues coses” per i per a l’amor, s’espera, que patisquen per amor. I com en els contes, que es deixen salvar per amor.

A ells, no obstant això, se’ls mutila emocionalment, no permetent-los mostrar les seues emocions perquè se’ls ensenya que són mostres de feblesa; s’espera que defensen la seua llibertat per damunt de tot i a costa de tot; que siguen homes de profit, independents i durs, capaços de combatre, guanyar les dures batalles que la vida els brinda, que no es deixen avassallar i que lluiten per les seues conquestes.

Aquest diferent aprenentatge de l’amor ens porta a les unes i els altres a assumir mites romàntics que comprimixen el nostre sentir, el nostre actuar i el nostre pensar: «si fa mal és perquè és amor vertader», «si li importares tindria gelosia», «l’amor ho pot tot», «els que es barallen es desitgen»… i altres tants i tants mites i falses creences que ens han fet creure en l’amor romàntic com a perfecte, etern i meravellós, perquè sí.

I pot ser magnífic… Però només si es té en compte que:

    • L’Amor no ha de fer mal
    • No ha d’impedir-te fer les coses que t’abelleixen, gaudir dels teus entreteniments i amistats, decidir quina roba posar-te i on anar o no.
    • L’Amor no ha d’obligar-te a semblar sempre dur, fort i valent, no ha de demanar-te que demostres res, ni que arribes a uns estàndards de masculinitat.

L’Amor ha de permetre’t créixer, aprendre, experimentar; ha d’oferir-te llibertat i respecte; ha de desitjar-te que pugues expressar el que necessites i sents. L’Amor ha de deixar-te VIURE.