Sabem per diversos estudis que, darrere d’un ús excessiu de les xarxes socials, pot haver-hi un sentiment de soledat profund, i fins i tot ansietat si no estem prop de les xarxes i les persones a les quals seguim.

No hem d’oblidar que la vida que s’exposa en xarxes és només una part de la realitat. A més, es maquilla per a donar una imatge que venga, i no es mostren els moments de patiment i angoixa que totes les persones patim. Són, a més, vehicles de màrqueting per a vendre’ns qualsevol joc o producte.

Les comparacions només porten inseguretats

Resulta difícil madurar emocionalment i desenvolupar-se com a persona de manera sana, comparant-nos amb les persones a les quals seguim en les xarxes socials.

Creem el costum de comparar-nos amb amistats i persones que considerem influents, dels quals coneixem la part que exposen en les xarxes, cosa que ens fa sentir negativitat i desconfiança cap a la nostra pròpia persona, especialment cap al nostre cos i imatge. Però hem de recordar que el perill d’esta comparació és que es tracta d’una comparació irreal basada en imatges subtilment falsejades.

Per això, si creus que ja has adquirit l’hàbit de la comparació i la desvaloració, el millor és que en sigues conscient i analitzes si, els qui s’exposen, tenen una vida perfecta… o només l’usen com a façana. Perquè ningú té una vida perfecta, ni un aspecte perfecte, ni una relació perfecta. Si no deixes de comparar-te, només aconseguiràs inseguretat.

Un món ideal…?

Deixem de comparar-nos amb els altres, encara que ens resulte difícil, ja que amb això només aconseguirem una sensació d’inseguretat. Ningú té un aspecte ni una vida perfecta, la imatge que ens venen és el millor angle d’una foto preparada, el millor discurs o l’actitud de gaudi màxim amb qualsevol videojoc. Ningú publicarà el seu pitjor moment o imatge, cal aconseguir èxit i reconeixement a qualsevol preu.

Sentir-se partícip d’eixos mons virtuals resulta temptador perquè a més de presentar-se com a mons ideals, ens permeten amagar els nostres aspectes més insegurs i vulnerables, però supeditar els nostres criteris i decisions al que les persones que seguim en xarxes opinen, ens fa esclaus i no ens permet reflexionar sobre el que veritablement sentim i valorem, més enllà d’opinions externes que en la majoria de casos volen influir en tot allò que consumim.

Si creus que les xarxes socials et creen inseguretat, aïllament o s’estan convertint en una cosa tòxica per a tu, desconnecta’t, encara que només siga per uns dies o setmanes. Et sentiràs millor i deixaràs eixir el teu vertader jo, amb els seus gustos i valors. Hi tornaràs amb una altra perspectiva.