La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el seu pla per a una llei climàtica amb la qual pretén convertir en norma l'objectiu d'una neutralitat climàtica per a l'any 2050, un objectiu sobre...
La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el seu pla per a una llei climàtica amb la qual pretén convertir en norma l'objectiu d'una neutralitat climàtica per a l'any 2050, un objectiu sobre el qual el conjunt de la UE encara no està d'acord, ja que Polònia encara s'oposa a aquesta meta.
Aquesta mesura pretén donar una espenta a les ambicions climàtiques del nou Executiu comunitari, que el desembre passat va presentar el seu Pacte Verd per a Europa amb el qual pretenen facilitar la transició ecològica, les inversions verdes i esmenar els danys col·laterals que la transformació de l'economia tindrà sobre els més vulnerables. La Llei Climàtica pretén donar més poders a Brussel·les, però en el mateix document rebaixa l'ambició per a evitar que les capitals se senten acorralades i aconseguir que la norma obtinga la llum verda del Consell quan arribe el moment.
Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió a càrrec del Pacte Verd europeu. (EFE)
La Comissió Europea sap tres coses sobre aquesta agenda: els europeus més joves se senten connectats amb aquest pla, la qual cosa dona a Brussel·les l'esperança de recuperar-los per al projecte europeu; serveix com a estratègia de creixement per a una economia que s'estanca; i és un pla urgent que ha d'executar-se per pura supervivència.
Però dos dels punts s'estan demostrant ja problemàtics. La Comissió Europea ha convidat a l'activista mediambiental Greta Thumberg a la presentació de la seua nova mesura climàtica, i la jove sueca els ha mostrat el camí que li espera a Brussel·les amb aquest pla: no és prou bo.
Frans Timmermans, vicepresident executiu de la Comissió Europea a càrrec del Pacte Verd, ha explicat que aquesta Llei Climàtica, ajudarà al fet que les crisis que la UE travessa a cada moment, com ara és la del coronavirus o la situació a la frontera entre Grècia i Turquia, no distraguen als Vint-i-set del compliment dels objectius climàtics.
En últim punt, el referit al fet que és una situació urgent, també està demostrant-se ara com ara problemàtic: la UE sola no pot canviar el rumb de la situació global del medi ambient, la pròpia Llei Climàtica assenyala que la UE és responsable únicament del 10% de les *emsiones mundials, però sí que pot intentar espentar als grans contaminadors a què es comprometen amb la lluita contra el canvi climàtic. Ara com ara tampoc està tenint èxit en aquest punt, encara que si que ha disposat que els seus acords comercials, una dels instruments més poderosos dels Vint-i-set per a exercir el seu poder a nivell global, incloguen compromisos mediambientals.
Objectius per a 2030
L'objectiu que té la Comissió Europea és fer el primer pas per a endurir la retallada d emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en 2030 perquè així es puga aconseguir la neutralitat climàtica en 2050. Brussel·les es compromet a presentar al setembre un pla per a augmentar la retallada de gasos en 2030 almenys fins al 50% i acostant-se al 55% tenint com a referència els nivells d'emissions de 1990.
L'Executiu comunitari, que en principi tenia pensat publicar aquest nou objectiu a l'estiu, però aquesta proposta retarda aqueix moment fins a setembre. La norma assenyala que Brussel·les realitzaran una anàlisi d'impacte de la mesura i després de l'estiu posarà ja sobre la taula la revisió de l'actual objectiu, que és considerat insuficient, d'una retallada del 40% de les emissions en 2030.
“Si fas una anàlisi d'impacte, de manera que els fets no puguen discutir-se, et mous més ràpid”, ha assegurat *Timmermans en roda de premsa, responent a les crítiques a la Comissió Europea per retardar fins a setembre l'adopció d'un nou objectiu per a 2030, assegurant que, d'haver-lo anunciat aquest dimecres, s'hauria entrat en una “discussió sense fi” sobre si la decisió estava ben presa.
Senyal de prohibició d'emissions a Dinamarca. (Reuters)
La Comissió Europea pretén presentar instruments per a aconseguir l'objectiu de 2030 al juny de 2021. Entre altres coses proposen revisar la directiva del sistema europeu de comerç d'emissions (ETC), de la directiva d'eficiència energètica o la de les energies renovables.
Un altre dels objectius d'aquesta llei és posar a la Comissió Europea un escaló per dalt en els polsos amb les capitals. El Pacte Verd europeu té com a objectiu dirigir als Estats membres cap a l'objectiu de la neutralitat climàtica, i amb aquesta llei Brussel·les podrà emetre recomanacions als països “les accions dels quals siguen incompatibles amb l'objectiu”, i aquests “estaran obligats a tindre degudament en compte aquestes recomanacions o explicar els seus raonaments si no ho fan”.
Però l'equip de Von der Leyen no vol anar massa lluny. Estrényer sense ofegar. Serà al setembre de 2023 quan faça la primera anàlisi sobre si les mesures europees estan en línia per a complir els objectius de 2030 i de 2050, i farà anàlisis després cada cinc anys.
A més, en la proposta publicada per la Comissió Europea, Brussel·les proposa poder adoptar actes delegats entre 2030 i 2050, la qual cosa els permetria modificar els objectius de retallades d'emissions sense necessitat de tindre el vistiplau dels Estats membres i el Parlament Europeu, alguna cosa que l'Executiu comunitari faria cada cinc anys.
