Període islàmic - València

ELS CONTINGUTS DEL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA

 

PERÍODE ISLÀMIC

Enllaç al plànol del recorregut arqueològic amb la situació dels edificis principals (pdf 648 kb) Els números entre parèntesis indiquen les ubicacions en el plànol.

 
Gerra esgrafiada Gerra esgrafiada d'un pou. Segles XII-XIII

Les primeres construccions d'este moment pertanyen a època califal (segle X) i corresponen a xicotetes edificacions de caràcter artesanal. És a partir d'època taifa quan es produïx una gran activitat constructiva en la zona, amb diverses edificacions que formarien part de l'àrea palatina de la ciutat.

Es van apreciar tres zones diferenciades dins de l'excavació: l'Occidental correspon a tres edificis que seguixen el model normal de vivenda musulmana amb diverses habitacions organitzades al voltant d'un o més patis en què es combinen elements construïts (pòrtics, safarejos) amb zones de vegetació.

|
Inscripció Inscripció funerària d'un xeic del cementeri palatí (rawda)

 

La part oriental del solar està ocupada amb restes atribuïbles al propi Alcàsser, entre els que destaca ua gran safareig (17) i part de la fortificació (18) del recinte. Junt amb este es troba el panteó reial o rawda, el límit sud del qual s'estendria per l'actual Plaça de l'Almoina.

|
Safareig El safareig de l'Alcàsser

Ens trobem, per tant, en la zona neuràlgica de la medina islàmica, dins del mateix Alcàsser, els límits nord i este de la qual s'han trobat en l'edifici de l'Almodí i en la Plaça de Sant Lluís Beltrán i en el que s'aprecia una alternança, d'espais construïts amb zones enjardinades o d'hort, tal com assenyala la presència de safarejos i elements hidràulics (sénia (19), canalitzacions, séquies, etc.).

Gerra islàmica Gran gerra. Segle XIII

La conquista cristiana de la ciutat per Jaume I en 1238 marcarà el final de tot este conjunt i es donarà pas a una nova remodelació de l'espai urbà.


Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris

Informació addicional