S'està cercant, espereu....

Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Cerca de notícies

Data (dd/mm/aaaa)

Cerca per dia

Últimes notícies

Tornar

València compta amb 3.000 vies que redescobrixen la història de la ciutat

La Regidoria de Recursos Culturals ha editat el llibre Toponímia i memòria urbana, del valencià Luis Fernández

• La ciutat ha passat de tindre 560 carrers, places i camins a sumar més de 3.000 vies

04/02/2023

En dos segles València ha passat de tindre 560 carrers, places i camins, a sumar més de 3.000 vies repartides entre els barris i pobles de la ciutat. Els seus noms estan recopilats al nomenclàtor, on figuren des de gremis fins a advocacions religioses, passant per reis, papes i una sèrie de personalitats que formen part de la memòria col·lectiva. Ara, una nova publicació editada per l’Ajuntament estudia els canvis d’eixes denominacions que plasmen l’evolució històrica del municipi i l’empremta ideològica dels seus diferents governs. Esta obra subratlla “que en les últimes retolacions destaca la voluntat de fer visible el paper fonamental de les dones en la societat, així com la de fomentar els valors universals com ara la Democràcia”.
 

El llibre Toponímia i memòria urbana. La configuració del nomenclàtor de carrers de València (1812-2019), de l’escriptor i topògraf valencià Luis Fernández, contextualitza socialment i històricament el bateig de les diferents vies que donen forma al cap i casal, amb noms de personatges o fets inesborrables que s’han convertit en la denominació d’una avinguda o un carrer. En paraules de la regidora de Recursos Culturals, Gloria Tello, “esta obra fa una recerca que va més enllà del nom de cada via, que ens permet lligar el perquè del nomenclàtor a la història viscuda”.

Segons la introducció d’esta obra, per a desenvolupar esta publicació municipal Luis Fernández, a banda de consultar les obres clàssiques, que des del segle XVIII recullen el nomenclàtor històric de la ciutat, quan els noms dels carrers eren apel·latius populars, com es veu al plànol del pare Tosca de 1704 o a la posterior guia de València d’Orellana, ha analitzat, sobretot, la font més important per a l’estudi de l’onomàstica urbana contemporània: els expedients de retolació de carrers conservats a l’Arxiu Històric Municipal.

I pel que fa als últims expedients acordats per a retolar els carrers de la ciutat, el llibre destaca “la voluntat de fer visible el paper fonamental de les dones en la societat”. Així, per exemple, compta com al barri de Tormos l’anomenat carrer d’Alfonso Peña, que va ser ministre durant la Guerra Civil, ha passat a denominar-se carrer de Marie Curie, primera dona que va rebre el Premi Nobel i primera persona que en va rebre dos.

La publicació també explica que “en l’elecció de la nova onomàstica urbana també s’ha volgut fomentar els valors universals com ara la democràcia i la cultural”. Així, la popular artèria de Quart Extramurs a Nou Moles, que en 1969 va ser dedicada a José Castán Tobeñas, president del Tribunal Suprem durant 22 anys de la dictadura franquista ha sigut rebatejada com carrer de la Democràcia”, tal com ha detallat Luis Fernàndez al llibre.