Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Cerca de notícies

Data (dd/mm/aaaa)

Cerca per dia

Últimes notícies


Tornar

L'Ajuntament destinarà 20 milions de fons Next Generation a la rehabilitació i adequació de 729 habitatges en Tendetes i Tres Forques

L’alcalde Joan Ribó destaca que és en una aposta per la renovació de la ciutat construïda que millorarà la qualitat de vida de quasi 2.000 veïns i veïnes i oferirà treball a les empreses de construcció

• Vivendes del Grup Mare de Déu dels Desemparats, al barri de Tres Forques

16/06/2022

L'Ajuntament de València opta per primera vegada a 20 milions d'euros dels fons europeus Next Generation, en la convocatòria de barris que s'entrega el dia 20 de juny, i que arribarà a 729 habitatges particulars dels barris populars de Mare de Déu dels Desemparats i Tendetes. Es tracta d'una aposta ferma per la regeneració urbana per al futur del sector immobiliari privat en la qual, tal com ha explicat l'alcalde, Joan Ribó, “l'Ajuntament de València aportarà el 30% del cost total en cadascuna de les actuacions, quasi 10 milions d'euros en total, entre 2023 i 2026, en una mostra ferma per la renovació de la ciutat construïda que millorarà la qualitat de vida de quasi 2.000 habitants i oferirà treball a les empreses de construcció sense necessitat de més sòl”.

 

En el cas del Grup Mare de Déu dels Desemparats (barri de Tres Forques), que data de l'any 1965, es preveu actuar en la rehabilitació de 33 edificis, la qual cosa suposa un total de 366 habitatges, i la reurbanització integral de 12.208 metres quadrats. S'ha sol·licitat una subvenció de 11,5 milions i mig, en funció del càlcul del cost total de l'actuació, que és de 17,4 milions. En este cas, l'aportació del Ministeri serà del 62,40%, la de l'Ajuntament, del 33,25%, i la de la Generalitat del 3,43%, per la qual cosa el cost per als particulars només arribarà al 0,85%. Quant al Grup Campanar, en Tendetes, construït en 1961, es contempla la rehabilitació de 42 edificis, amb un total de 363 habitatges, la qual cosa suposa la reurbanització integral de 15.102 metres quadrats. En este cas, el cost total és de 17,1 milions i la subvenció sol·licitada, de 11,2 milions d'euros. El Ministeri s'encarregarà del 61,77% del cost, i l'Ajuntament del 28,61%, mentre que la Generalitat aportarà un 3,70%, i les persones particulars assumiran únicament el 5,93%.

Es tracta de residencials plurifamiliars d'edificació oberta (blocs), en les quals es preveu escometre actuacions de rehabilitació que comprenen mesures d'eficiència energètica (aïllament per l'exterior i canvi de fusteries), d'accessibilitat (instal·lació d'ascensor en via pública), d'eliminació d'amiant, i de conservació (actuació sobre les patologies d'humitat i sobre l'estructura), i en cap cas es necessitarà efectuar reallotjaments. Per part seua, les actuacions de reurbanització contemplen la substitució del clavegueram i l'enllumenat (per tal que siga a escala humana i de baix consum), la reordenació de la mobilitat i els aparcaments, i el sanejament de l'arbratge o nou enjardinament amb mobiliari urbà, acordat amb el veïnat, a més de noves pavimentacions i reasfaltats.

Un projecte transversal

Els projectes s'han treballat de manera transversal per les quatre àrees municipals implicades, Urbanisme, Innovació, Vivenda i Medi Ambient, coordinades des d'Alcaldia. I a més s'ha treballat a peu de carrer de manera exhaustiva, amb presentacions tècniques en els barris, comunicacions porta per porta, i amb la col·laboració de les associacions veïnals. Tal com ha explicat l'alcalde, s'ha aconseguit la signatura de l'expressió d'interés de quasi el 100% (73 de 75) de les comunitats de propietaris dels blocs d'estos barris.

L'Ajuntament encarregarà a AUMSA que siga l'agent rehabilitador únic, per a facilitar la tasca al veïnat, el qual podrà delegar en l'empresa municipal totes les gestions. Per a això, s'obriran dos oficies de rehabilitació, una en cada barri, amb la col·laboració de la Fundació València i Clima, mentre que des dels serveis de Vivenda i Servicis Socials es prestarà l'assessorament necessari en tot el procés. Les actuacions hauran d'estar acabades en 2026 encara que, en virtut de la llei autonòmica de Barris i la recentment aprovada Llei de qualitat de l'arquitectura, es podran accelerar els tràmits per a la regeneració urbana.

 “La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ha explicat que “la prioritat és invertir, recuperar i regenerar els barris de les famílies treballadores i les zones de la ciutat on l'Ajuntament mai ha fet res. I per això, hem aprofitat els fons Next Generation per a tindre un impacte en dos zones de la nostra ciutat de famílies treballadores, amb recursos limitats, que no poden escometre importants obres de rehabilitació i de regeneració dels seus habitatges”.

“L'actuació tindrà un impacte positiu en més de 700 famílies, amb una acció d'inversió en regeneració i rehabilitació urbana de més de 34 milions d'euros que va, en primer lloc, a condicionar l'entorn de la llar privada”, ha assegurat Gómez, qui ha recordat que es preveu “fer obres de condicionament, d'eficiència energètica, d'accessibilitat, però també tot l'espai públic, des del sanejament, els espais verds i els espais compartits perquè eixes zones de la ciutat de València es convertisquen en zones on la qualitat de vida i tots els paràmetres en els quals estem treballant el model de ciutat siguen una realitat”. “Amb l'ajuda dels fons europeus i de l'Ajuntament de València, estem posant en el mapa de les prioritats de l'Ajuntament de València els barris de les famílies treballadores, els barris dels quals mai ningú s'ha ocupat”, ha conclòs.

Per la seua banda, el regidor d'Innovació i Projectes Europeus, Carlos Galiana, ha subratllat que "València està aconseguint, en els últims anys, una gran quantitat de fons europeus per a desenvolupar obres, projectes i plans que estan millorant la ciutat, modernitzant-la i fent-la més sostenible. Parlem d'intervencions com la construcció de carrils bici, peatonalitzacions de les grans places de la ciutat, instal·lació d'il·luminació led més efectiva, entre d'altres”. “Ara –ha continuat- amb la captació dels Fons Next Generation no ens estem quedant enrere i som una de les ciutats espanyoles que més inversions estem aconseguint. Som una ciutat fiable, que treballa bé i en la línia de la sostenibilitat, i açò està sent premiat per la Unió Europea. Amb la sol·licitud d'estos fons per a vivenda tornarem a actuar de manera diligent i ràpida des de l'Oficina de Projectes Europeus, l'àrea de l'Ajuntament de València dependent de la regidoria d'Innovació que s'encarrega de captar i gestionar els ajuts procedents de la Unió Europea a la ciutat”".

La regidora d'Habitatge i Serveis Socials, Isabel Lozano, ha assegurat que estes ajudes “suposaran una revolució per a la nostra ciutat i tota una novetat en les polítiques municipals, ja que podrem rehabilitar dos grans grups de vivendes que abarquen més de mig miler de pisos, de manera que actuem de forma global en dos entorns urbans, no només des del punt de vista urbanístic, sinó també des de l’acompanyament social d'eixos entorns”. “Estem parlant de millorar l'estat de conservació de la seua estructura com són els terrats i les façanes, incloent processos de retirada de l’amiant. També instal·lació d'ascensors o rampes millorant l'accessibilitat universal. D'altra banda, també podrem instal·lar nous sistemes de calefacció, refrigeració o l'increment de l'eficiència energètica dels ja existents. Estes ajudes suposaran una regeneració molt important per als barris de Tendetes i Tres Forques", ha assegurat la delegada.

Finalment, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramon, ha explicat que " "la lluita contra el canvi climàtic no comprén sols la mitigació sinó també l'adaptació als seus efectes". En eixe sentit ha destacat que "una de les polítiques més importants per adaptar-se als fenòmens extrems que ens està portant el canvi climàtic, i més encara a València i al Mediterrani, és l'adaptació de les nostres vivendes a onades de calor, a episodis de calor extrem, per a viure més confortablement i estalviar en la refrigeració de les cases. Per això apostem per la intervenció en les vivendes i la seua rehabilitació, per a aconseguir eixos objectius de millora del confort i la salut i d'estalvi energètic i econòmic".

Un acord pioner

L'alcalde ha conclòs destacant el caràcter pioner d'este acord, “tant pel procediment, treballant braç a braç amb el veïnat i amb diferents àrees implicades, com per l'oportunitat única d'encarar finalment la renovació de l'envellit parc immobiliari”. “De l'experiència dels ARRUR del Cabanyal, amb els ERRP dels Next Generation, l'Ajuntament està consolidant els fonaments de la regeneració i rehabilitació urbanes, el futur sostenible de la construcció i la descarbonització de la ciutat”, ha afegit, i ha conclòs assegurant que “l'equip de Govern continuarà treballant per a presentar a la convocatòria d'edificis, abans d'acabar l'any, altres grups concrets d'habitatge dels anys cinquanta, com són les Casetes Roses (Malva-rosa), Stella Maris (Natzaret), Sant Marcel·lí i Mare de Déu del Carmen (Beteró).

La Junta de Govern Local aprovarà demà sol·licitar la delimitació dels ERRP citats i sol·licitar les ajudes previstes en el “Programa d'ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri”, finançat amb fons Next Generation, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021-2026.

Vivendes de més de mig segle

A València, segons les dades del cens de l'INE 2011, quasi la meitat (48,9%) dels habitatges familiars es van alçar en dos dècades, entre 1961 a 1980, per la qual cosa en 2022, la meitat dels habitatges ja té 50 anys; i entre 2022 i 2030, unes 114.760 vivendes addicionales, (27,3% del total) tindran una antiguitat de 50 anys. Això vol dir que en 2030, prop de 3 de cada 4 habitatges (un 74,9% segons les dades del Cens de 2011) tindran una antiguitat de 50 anys o més. La renovació del parc de vivenda i d'edificis aposta per enfocaments integrals, de manera que la millora de l'eficiència energètica i la integració de fonts d'energia renovable s'acompanye d'una millora de l'accessibilitat, conservació, millora de la seguretat d'utilització i la digitalització dels edificis.

Recursos multimèdia

Joan Ribó