Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• El regidor d’Urbanisme assegura que es tracta de la normativa “més restrictiva”. “Hem passat de la barra lliure i el caos a l’ordenació i el control, de manera que obrir un apartament turístic a València es convertix en missió vora impossible”.

• Les noves normes urbanístiques fixen topalls màxims simultanis per a protegir la vivenda residencial i el xicotet comerç, a més d'endurir les condicions per a la creació de vivendes d'ús turístic (VUT)

• La prioritat és revertir apartaments turístics perquè es convertisquen en vivendes

• L'ús turístic sol es permetrà en baixos i primeres plantes de zones no saturades i exigix accés propi des del carrer separat del de la comunitat

La ciutat de València tindrà una de les normatives més restrictives amb els apartaments turístics que mai podran superar el 2% del parc total de vivendes de cada barri i districte i només podran situar-se en baixos o primeres plantes en edificis d'ús mixt, sempre que en el mateix replà no existisquen vivendes. A més, hauran de disposar en tot cas d'accés (mitjançant escala i ascensor) independent des del carrer, separat del dels veïns.

A més, este ús només es permetrà en els barris o districtes que no hagen aconseguit els nivells màxims de saturació que introduïx la nova regulació dels usos terciaris hotelers que l'equip de govern municipal portarà a la pròxima Comissió d'Urbanisme, les principals novetats del qual ha presentat este divendres el regidor d'Urbanisme i Vivenda, Juan Giner.

El text inicial de la norma, que ara encara la seua aprovació definitiva després de superar el període d'al·legacions, va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de València l'abril de 2025, quan es va acordar sotmetre-la a exposició pública durant 45 dies. Transcorregut el preceptiu període d'informació pública i al·legacions, l'equip de Govern porta ara a la Comissió i al Ple el text definitiu per a la seua aprovació i entrada en vigor, la qual cosa posarà fi a la moratòria per a la concessió de llicències que ha estat vigent quasi dos anys.

Segons ha detallat Juan Giner, “de les 117 al·legacions presentades, l'Ajuntament ha estimat o incorporat al text definitiu les principals peticions de la Federació d'Associacions de Veïns sobre les quals disposa de plenes competències: la ràtio de saturació per barris i districtes, el cens municipal públic d'allotjaments turístics, el pla d'inspeccions o els mecanismes de reversió d'apartaments a ús residencial, que ja estaven previstos o han quedat reforçats en la versió definitiva”.

Per contra, s'han descartat les propostes maximalistes dels grups de l'oposició —com la prohibició absoluta de qualsevol compatibilitat d'ús residencial amb allotjament turístic o la caducitat i prohibició de transmissió de llicències— per excedir el marc legal aplicable i pel risc de nul·litat que comportarien.

El regidor d'Urbanisme es reunirà la setmana vinent amb la patronal del sector hoteler Hosbec i amb la Federació d'Associacions de Veïns de València per a presentar-los el text definitiu resultant del període d'al·legacions.

Tres cadenats administratius

Segons ha recordat Giner, “la norma fixa uns límits que operaran com a cadenats administratius en tots els barris, districtes i pomes de la ciutat a excepció de Ciutat Vella”, que ja disposa d'una regulació específica mitjançant el seu Pla Especial, “de manera que la creació de noves places turístiques de qualsevol tipus –no sols apartaments– quedarà automàticament bloquejada quan s'aconseguisca un d'eixos topalls”.

“Els tres cadenats no actuen de manera alternativa sinó simultània: qualsevol nova implantació d'allotjament turístic haurà de complir els tres filtres alhora. N'hi ha prou que se supere qualsevol dels tres llindars perquè l'activitat quede bloquejada en eixa zona concreta —barri, districte o poma—, amb independència dels valors que llancen els altres dos indicadors. Esta lògica acumulativa és la que, en la pràctica, convertix en vora inviable l'obertura de nous apartaments turístics a València”, ha explicat.

Un dels topalls previstos en la modificació de les normes urbanístiques del PGOU per a estos usos establix que el nombre de places turístiques totals, siguen d'hotels, apartaments o vivendes turístiques (VUT), mai podrà superar l'equivalent al 8% dels habitants empadronats en tots i cada un dels barris i districtes de la ciutat. “Depassat aquest llindar, la creació de places turístiques quedarà bloquejada per a mantindre l'equilibri entre la capacitat d'allotjament i els veïns, en línia amb el model de ciutat que volem ser”, ha explicat Giner.

Un segon llindar de bloqueig, encaminat a protegir l'ús residencial de les vivendes, garantix que només un màxim del 2% del total de vivendes de cada barri i districte puga destinar-se a ús turístic, siga com a apartament o com a bloc d'apartaments. Per davall d'eixe límit, només es permetran en baixos i primeres plantes i sempre per davall de l'ús residencial, de manera que mai podran coexistir amb vivendes al mateix nivell.

La normativa els obliga també a disposar d'accés propi des de la via pública independent del dels veïns, a més de comptar amb la preceptiva autorització per majoria qualificada de la comunitat de propietaris. “Els topalls màxims que hem fixat i els nous requisits urbanístics convertixen en missió quasi impossible la creació d'apartaments turístics a València, fins al punt que ja pràcticament ningú ho fa”, ha manifestat Juan Giner.

Un tercer nivell de protecció va orientat a protegir els xicotets locals i la diversitat comercial i de servicis. En este cas, el cadenat opera en les plantes baixes de cada poma, en les quals només es permetrà fins a un màxim del 15% de qualsevol tipus d'allotjament turístic en parcel·les amb ús dominant residencial sobre el total de locals de la poma.

“Si no haguérem actuat amb la suspensió temporal de la concessió de llicències, hui no quedarien perruqueries en el Cabanyal”, ha assegurat el regidor d'Urbanisme, per a qui topar l'establiment VUT amb els tres límits simultanis de protecció evitarà que València es convertisca en una ciutat turísticament saturada.

Transparència i inspecció per a combatre la il·legalitat

“Hem passat de la barra lliure i el descontrol de l'anterior equip de govern a l'ordenació, l'equilibri i el cércol a l'activitat il·legal”, ha manifestat Juan Giner, qui ha destacat que una altra de les novetats de la nova regulació és el desenrotllament d'un pla d'inspecció específic per a garantir la legalitat i clausurar els apartaments turístics que manquen de títol habilitant municipal.

Addicionalment, amb la nova normativa es crea un Cens Municipal d'Allotjaments Turístics (CATAV) en el qual només apareixeran les activitats d'allotjament turístic que disposen del corresponent títol habilitant, independentment del seu tipus i categoria.

“La inacció de PSPV i Compromís va provocar el canibalisme de la vivenda residencial i els comerços de barri. La mitat de totes les vivendes de la ciutat, més de 220.000, i la totalitat de locals comercials eren convertibles a ús turístic. Ara blindem el 98% de les vivendes per a ús residencial i garantim que el 85% de locals en planta baixa queden a resguard de convertir-se en apartaments”, ha detallat el responsable d'Urbanisme i Vivenda.

Juan Giner ha comparat la foto inicial que es va trobar l'actual equip de govern, amb prop de 11.000 apartaments anunciats en plataformes i hiperconcentrats a Ciutat Vella i el Cabanyal, a l'escenari que s'obri amb la nova regulació, gràcies a la qual “únicament el 2% de les vivendes en edificis residencials podran tindre ús turístic, totes seran legals i estaran repartides de forma equilibrada per tota la ciutat”.

Reversió i moratòria

Segons ha destacat Giner, “un dels principis inspiradors de la nova normativa és la recuperació per a ús residencial de les vivendes que actualment s'usen com a apartaments, especialment d'aquelles que manquen de títol habilitant municipal”.
La norma establix un termini d'un any des de la seua entrada en vigor per a facilitar la transformació de vivendes turístiques en residencials, sempre que complisquen els requisits d'habitabilitat. Durant eixe període, la reversió es permetrà amb independència de les condicions d'accés o de l'ús dels establiments confrontants.

A més de les quals operen amb títol habilitant, podran acollir-se a este mecanisme els titulars de vivendes inscrites en el registre autonòmic de turisme, així com aquelles que compten amb un expedient de restauració de la legalitat suspés pels acords plenaris de moratòria de 28 de maig de 2024, 28 de gener de 2025 i 30 d'abril de 2025.Quant a la moratòria de llicències acordada pel Ple municipal el 28 de maig de 2024 i ampliada el 28 de gener de 2025, esta quedarà substituïda de manera definitiva després de l'aprovació de la nova normativa que fixa els límits de saturació per barri i districte.