Divendres a la nit…

Per fi has quedat amb una amiga per sopar, prendre alguna cosa i ballar, fa temps que no ixes… Classes, exàmens… massa hores a casa i a la biblioteca clavant colzes, però l’esforç ha donat els seus fruits, totes aprovades i moltes amb nota!, què dic nota?, notassa! Això cal celebrar-ho!

— A les 20 h, sí, a la cantonada, que estem al costat de la zona de bars i ja mirem on piquem alguna cosa i després… marxa! Ballarem com si s’acabara el món, ha, ha,ha!!!!!!!!

Vaja, sembla que la meua amiga es retarda, està enfosquint, fotre!, podríem haver quedat en un altre lloc, per ací no passa ni el tato. I jo precisament he triat el vestit més curt i sexi que tenia a l’armari. Espere que arribe prompte…

Merda!, per ací ve un grup de xic. Mire cap a un altre costat, que no em vegen.  Segur que em diuen alguna cosa… sempre igual! Vull deixaparèixer!! Per què he de passar aquest mal glop?  Vinga, vine ja tia!  gira la cantonada en este mateix instant, almenys no estaré sola…

(Mentrestant el grup de xics…)

— Ei!, mireu este pibonàs. Què t’apostes que li dic alguna cosa? Me la tirava ací mateix. Fotre com està!!!!!!

— Vinga tio, li direm alguna cosa a la pava, igual cola…Ha, ha, ha…

— Hola bellesa On vas tan soleta?… Necessites que t’acompanye? Et porte a algun lloc?… Va, vine-te’n amb nosaltres i no et penediràs, t’ho farem passar de p.m, què dius? Vinga, preciosa…

— Sí, va, vine-te’n bonica, et convidem a unes copes…

(De fons riures dels seus col·legues i comentaris entre ells…)

Fotre, mira per a un altre costat, fes com que no els sents, què faig. Qué faig? Em quede? Qué cony faig? Això em fa molta por. Li escriuré a esta. No, millor la cride.

— “Tia, però per on vas?, porte ací una estona… afanya’t, pel que més vulgues, tinc un grup de bavosos cridant-me des de la vorera de davant, m’està donant un acollone… (diu entre dents perquè no la senten).

(Mentre ells insistixen…)

— Què passa tia, no t’han ensenyat educació a la teua casa o què?, que t’estem parlant a tu… Sorda. Mira-la, es fa la despistada, segur que ni tan sols està parlant amb ningú… Ha, ha, ha.

— Dissimula, dissimula!, si no vols que et diguen res per què et vistes com una puta i t’esperes en una cantonada?, és que t’ho estàs buscant tu soleta, tia. Que et donen, no vages calfant per ací!

Fotre, que mal glop, almenys ja se n’han anat, seran merdes, amb les ganes que tenia jo de festa i eixir i m’han rebentat la nit…

— Tia, per fi! No veges el que m’acaba de passar, mai havia passat tanta por com hui… No, per ací no, no vull creuar-me’ls, anem per l’altre costat…

— Ho sent, he vingut tan de pressa com he pogut, què t’ha passat, estàs tremolant?

 

Aquesta història, et sona, veritat? Segur que més d’una vegada has passat per una situació similar… Floretes o assetjament?

En aquesta mena d’assetjament, l’assetjador se sent amb el dret d’interpel·lar a les víctimes al carrer. Se situa en una posició de poder, sense haver rebut prèviament el seu consentiment i entenent que els seus comentaris cap a les víctimes estan justificats. Les interpreten com a carantoines o són socialment acceptats i celebrats pel grup. La fa seua sense demanar permís, així, perquè sí, perquè porta un vestit curt, perquè és de nit, perquè està sola, pel lloc on està, qualsevol excusa val, però definitivament ho fan perquè és dona, perquè la cosifique, la veuen com a un objecte, se senten amb poder per a comportar-se així.

Estes actituds ens menyscaben com a dones, ens fan sentir por, inseguretat, alteren el nostre comportament en pensar-nos a quines hores eixir al carrer, què posar-nos i per quins llocs, fer el possible per anar acompanyades en tot moment…

Així que, si no et demana opinió, no li la dones, perquè no vol sentir-la, i menys ací, així, ara i de tu.