Laura realitzarà un intercanvi a França durant cinc mesos. En assabentar-se d’això, Marcos, el seu xic, s’alegra per Laura, ja que sap que és una oportunitat única i que serà una experiència inoblidable per a ella. No obstant això, en acostar-se a la data de la partida de Laura, Marcos comença a sentir angoixa i Laura també comença a sentir-se estressada.
És la primera vegada que se separen físicament durant tant de temps, i per això l’anticipació d’esta situació nova i difícil els provoca tanta por. Així i tot, intenten no pensar en això massa, parlen que tot anirà bé i creuen que podran manejar la distància perquè se’n volen molt.
Marcos i Laura intenten aprofitar al màxim el temps que els queda junts, fins al dia en què Laura necessita començar a fer les seues maletes per al viatge. A Marcos li costa entendre que Laura passe menys temps amb ell en estos últims dies i Laura comença a sentir-se atabalada i pressionada. La tensió augmenta i el comiat és dur, però tots dos mantenen la confiança que ho podran manejar bé.
Els primers dies a França són molt intensos per a Laura, ja que és la primera vegada que viu sense els seus pares i necessita adaptar-se a la seua nova vida per als pròxims cinc mesos. Laura comença a conéixer a noves persones, formant noves amistats i connexions a França. Comença a sentir-se menys preocupada, més còmoda en el seu nou entorn i li fa molta il·lusió poder explicar-li-ho tot a Marcos. La parella fa videotelefonades de manera constant, però a poc a poc, Laura tarda més a contestar i Marcos es torna més insistent amb el temps.
Ella se troba frustrada per la falta de comprensió de Marcos, ja que nota que les seues inseguretats li estan afectant negativament. Marcos s’ha tornat més controlador, expressa preocupació per algunes de les seues amistats i la jutja per quedar amb amics i eixir de festa. Laura li expressa que el vol molt i que no té cap intenció d’estar amb ningú més, però que necessita més espai i paciència de la seua part per a poder gaudir de l’experiència. Marcos diu que ho entén, però el seu comportament no canvia i la frustració persistix.
La distància física es va transformar en una distància emocional per la falta de comunicació oberta sobre els límits personals individuals. A poc a poc, esta distància es va transformar en conflicte. Els malentesos, la gelosia per part de Marcos i els seus intents de controlar a Laura van provocar frustració i desconnexió en la relació. Van començar a discutir sovint i el pes de la tensió de la parella va ser constant durant la seua estada a França. Fins que un dia, Laura i Marcos van decidir comunicar els seus sentiments i parlar del tema seriosament. La conversa es va veure necessària per a comprendre el punt de vista de cada part. Marcos es va adonar que la seua gelosia no venien de Laura, sinó de la seua pròpia por de perdre-la, i que imaginar escenaris negatius no el protegia, sinó que danyava a la seua relació.
Laura també va entendre que no era responsable per la gelosia de Marcos i que havia de posar límits. La gelosia no és una prova d’amor, sinó un senyal d’inseguretat que necessita ser atesa. Confiar en alguna persona no és deixar de sentir por, és decidir no deixar-se portar per eixe por. Abans de res, es necessita respecte de límits i comunicació oberta, dues coses que Marcos i Laura van aprendre després d’esta experiència tan complicada de relació a distància. La relació no era la mateixa quan va tornar Laura perquè l’experiència els va permetre créixer tant com persones i com a relació. Van aprendre que l’amor requerix tindre confiança, saber donar espai a l’altra persona, i responsabilitzar-se de les seues pròpies emocions.