Acaba el curs… acabarem nosaltres? Tal vegada.
Arriba juny, amb els seus dies llargs, els exàmens finals, els comiats de passadís i, per a moltes parelles, l’inici d’un nou dilema: continuarem veient-nos este estiu o serà temps de fer altres plans?
Possiblement, aquesta època és l’oportunitat perfecta per a conéixer-se d’una altra manera: sense les rutines de l’institut, sense el grup de classe com a escenari, amb temps per a veure’s de manera més lliure. “Ara sí que podrem fer els nostres propis plans”, pensa un dels protagonistes d’esta història. Ell imagina tardes de parc, sortides a la piscina, concerts a l’aire lliure i videotelefonades nocturnes per a continuar compartint el seu dia a dia.
Per a l’altra part, no obstant això, l’estiu sona distint . Ella pensa que potser és el moment de conéixer a més gent, de tindre el seu espai i pensar en ella. Perquè a vegades, el canvi d’etapa també convida a pensar en altres possibilitats, en amistats noves, a gaudir sense dependre tant.
Totes dos visions són vàlides. Tots dos sentiments són reals.
I enmig d’aquest dilema emocional, sorgix una necessitat fonamental: comunicar. Parlar amb sinceritat sobre el que cadascun desitja, la qual cosa el preocupa, i això espera de l’altra persona. Perquè l’important no és si seguim o no, sinó com vivim aquest moment de canvi. Ens donem espai o ens busquem més? Parlem del que sentim o evitem la conversa?
Siga el que siga la decisió, el més sa serà expressar-la, compartir-la i respectar-la. Perquè créixer també és aprendre a viure estos finals i començaments amb honestedat i cura.
En definitiva, l’estiu és una oportunitat. Per a continuar junts d’una altra manera o per a descobrir-nos per separat. Però sempre, gaudint el present i escoltant el que realment sentim.