Infociudad - ERMITA DE SANTA LLÚCIA - València

HISTÒRIA:

El Rei Martí l'Humà va concedir permís en 1399 a la Confraria de Santa Llúcia per a construir l'edifici de l'ermita i de la casa de la confraria, que esta gestiona des d'aquell moment i fins als nostres dies amb plena autonomia. La Confraria va cedir, en 1410, part del seu hort, per construir “el dormidor de bojos” de l'Hospital General.

Esta xicoteta església o capella està composta per dos naus, una principal gòtica, que va ser recoberta posteriorment. En l'actualitat, el temple presenta un aspecte barroc, amb obres dels segles XVII, XVIII i XIX, especialment el retaule major amb la imatge de Santa Llúcia; el llenç de la Mare de Déu dels Desamparats, de Gaspar de la Huerta, o el d'Evaristo Muñoz, que probablement va servir de bocaport del retaule major.

La Confraria conserva la documentació original dels més de sis segles d'existència, així com nombroses obres d'art, per al culte i exposades en l'ermita. El temple té dos dates d'especial i pública concurrència: el dia de Santa Llúcia, la protectora de la vista, 13 de desembre, i el dia de Santa Àgata, protectora dels pits femenins, 5 de febrer. Especialment popular és la “tabalà” del 12 de desembre a les set i mitja de la vesprada, que rodeja el barri amb el soroll d'una centena de dolçaines i tabals, per anunciar la festa, a la que s'afigen les torres humanes de la “Muixeranga de València”.