Pleno. Capital Verde Europea - València

València optarà als European Green Capital Award (EGCA), el guardó amb el qual la Comissió Europea reconeix i premia els esforços de les ciutats europees per a millorar el medi ambient i, per tant, l'economia i la qualitat de vida a les ciutats. Pràcticament la totalitat de la Corporació Municipal, 31 dels 33 regidors que integren el Ple, han acordat este divendres donar suport a la candidatura de la ciutat a este reconeixement internacional que, tal com ha subratllat l'alcalde, Joan Ribó, “no és una candidatura del govern ni de l'Ajuntament: és de tota la ciutat”, i per això ha agraït el suport de la proposta per part dels grups municipals Compromís, PSPV-PSOE, PP i Ciutadans.

Durant la sessió plenària, l'alcalde Joan Ribó ha subratllat la “vocació de València de ciutat del segle XXI, que –ha assenyalat- es concreta en nombrosos esforços en matèria de sostenibilitat urbana per a impulsar el repte de la transició ecològica”. “Totes estes iniciatives –ha explicat l'alcalde- conflueixen ara en l'estratègia urbana València 2030 i en el marc estratègic que la desenvolupa”.

Tant el grup Popular com el grup Ciutadans han assegurat el seu suport a esta candidatura. El regidor del PP Carlos Mundina ha oferit “el nostre suport, el nostre treball i la nostra experiència per a aconseguir este reconeixement de la Unió Europea”, i ha assegurat que el seu grup “sempre ha cregut en les potencialitats mediambientals de la ciutat”. “Si esta candidatura és possible hui és pel treball i inversions realitzades pels governs anteriors del PP”, ha assegurat. Per la seua banda, el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha emfatitzat el suport del seu grup amb un reiterat “sí i el suport des del primer minut al fet que siguem Capital Verd i ciutat amb neutralitat climàtica”, però ha recordat al govern municipal les mancances que, segons ha afirmat, encara mostra la ciutat en esta matèria (s'ha referit a l'estat dels Jardins de Vivers, a l'existència d'escocells buits, o als criteris del pla de poda d'arbratge, entre altres aspectes). Per part seua, el regidor de Vox Vicente Montañez ha qualificat la proposta de “rollito progre-verd”, ha assegurat que “el projecte per a una ciutat del segle XXI no és copiar l'agenda globalista”, i ha instat el govern municipal a “deixar arrere Agenda 2030”.

L'alcalde, Joan Ribó, ha destacat la importància del suport quasi unànime del Ple a esta candidatura internacional, i ha recordat que el nomenament reconeix i premia els esforços de les ciutats per a millorar el medi ambient “i, per tant, l'economia i la manera de vida de les ciutats”. Com és conegut, el guardó s'atorga cada any a una ciutat que es trobe en posició de liderar i animar les ciutats a comprometre's amb la millora mediambiental i el desenvolupament basat en la sostenibilitat.

“València –ha conclòs l'alcalde- ha avançat molt; encara ens queda camí, però estem en disposició de presentar tant els resultats aconseguits com els projectes de futur, alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, de Nacions Unides”. “Comptem amb una robusta infraestructura verda –ha continuat Ribó- que inclou parcs de referència i espais naturals de la importància de l’Albufera; posseïm un sistema de transport públic potent, i hem sigut reconeguts com una de les millors urbs en l'àmbit de la mobilitat”. En definitiva, “la ciutat de València està situada en la senda de la sostenibilitat i la transició ecològica, la qual cosa pot demostrar amb fets per a aspirar a guanyar este reconeixement europeu”.

Reducció de l'Impost de Plusvàlues

Durant el debat plenari, s'ha aprovat també la segona modificació de crèdits extraordinaris del Pressupost 2022, i les modificacions de les ordenances fiscals reguladores de l'Impost sobre l'increment del valor de naturalesa urbana -conegut com a impost de Plusvàlues- i de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, ICIO.

El regidor d'Hisenda, Borja Sanjuan, ha recordat que la modificació de crèdit té el seu origen en la sentència que obliga l'Ajuntament a abonar 1,2 milions d'euros “pel forat i la demora d'anys deixats per l'anterior govern del PP en l'aparcament de la plaça de Bruges” (per la impossibilitat de la concessionària del pàrquing de Parcent d'explotar totes les seues places a causa les obres a Bruges). “Anys després, hem d'aprovar estes modificacions per a pagar les conseqüències de la mala gestió”, ha explicat l'edil. El PP ha votat a favor de la proposta, mentre que Ciutadans i Vox s'han abstingut.

Quant a les modificacions de les ordenances, tota l'oposició s'ha posicionat en contra de la de Plusvàlues per considerar negativa l'aplicació del tipus de gravamen màxim en l'impost. Respecte a l'ICIO, ha comptat amb el suport de Ciutadans, i el PP i Vox s'han abstingut. El regidor d'Hisenda ha recordat que, malgrat la modificació de l'impost de Plusvàlues, l'import mitjà que s'haurà de pagar per este concepte es reduirà en un 35%. “Mentre a Madrid, la recaptació mitjana per habitant per este concepte és de 135,77 euros, a València és de 35,88 euros”, ha conclòs.

Mobilitat amb baixes emissions

Un altre dels acords plenaris d'este mes ha sigut l'adhesió de València a la Xarxa de Ciutats per una Mobilitat amb Baixes Emissions, que ha tirat endavant amb el suport de pràcticament tots els grups (Govern, PP i Ciutadans).

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix que, a partir de l'any 2023, les ciutats de més de 50.000 habitants hauran d'implantar Zones de baixes emissions. Tal com ha explicat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, “volem portar endavant este projecte des de la voluntat de diàleg i consens”, i ha valorat “el suport per a això dels fons europeus”. Cal tindre en compte, ha afegit l'edil, que “es tracta d'una iniciativa d'enorme complexitat, i per això –ha afirmat- volem el major consens i treball compartit entre grups polítics, administracions i entitats ciutadanes”.

El regidor Grezzi ha explicat que el projecte preveu “crear un sistema de control i reduir els vehicles més contaminants, segons les etiquetes ambientals, com porten fent dècades algunes ciutats europees”. “Som la ciutat d'Espanya on més baixa l'atur i més puja l'afiliació a la Seguretat Social perquè totes les polítiques de qualitat impulsen l'activitat econòmica (comerç de qualitat, millora de la mobilitat…)”, ha argumentat.

Tant els regidors Carlos Mundina (PP) com Narcís Estellés (Ciutadans) han manifestat el seu suport, però s'han referit a l'APR (Àrea de Prioritat Residencial) de Ciutat Vella, que han criticat per considerar-la “amb un enfocament dirigit a la multa i a la recaptació”. Per part seua, Vicente Montáñez, de Vox, ha assegurat que “esta proposta demostra que l’Ajuntament s'ha venut a les elits globalistes i a l'Agenda 2030”.

Finalment, el Ple Municipal ha aprovat també, de manera provisional, i amb l'abstenció dels tres grups d'oposició, el Pla Especial d'infraestructures sanitàries Campanar-Ernest Lluch, per a l'habilitació i ús de l'antic Hospital La Fe com a centre sanitari.