Sentencia sobre el fraude a la EMT - València

Sentencia sobre el fraude a la EMT

Tornar

El Tribunal de Comptes dona la raó a l'EMT i declara “responsable comptable directa” del frau a l’ex directiva de l'empresa municipal

L’alcalde de València Joan Ribó destaca que la sentència confirma que l’EMT tenia tots els protocols de control en vigor i assenyala a la responsable de no complir-los

• El procés judicial sobre el frau segueix tres vies, una està en instrucció, i en les altrs dos la judicatura ha donat la raó a EMT València

03/06/2022

El departament 3r del Tribunal de Comptes ha declarat “responsable comptable directa” a la ex empleada de l'EMT València Celia Zafra, i l'ha condemnada al reintegrament dels més de quatre milions del frau patit per l'Empresa Municipal de Transports, a més dels interessos de demora. Així ho ha anunciat este divendres el regidor de Mobilitat Sostenible i president de l'EMT, Giuseppe Grezzi, qui ha manifestat la seua satisfacció per esta decisió judicial que, ha afirmat, “posa negre sobre blanc tot el que nosaltres havíem dit des que el primer moment, quan el 23 de setembre de 2019, vam descobrir que ens havien furtat més de quatre milions d'euros”. L'alcalde, Joan Ribó, ha assegurat que es tracta de “una notícia de la màxima importància” perquè tal com recull la sentència, “ara podem dir que l'EMT sí que tenia tots els protocols de control en vigor, però que eixa persona se'ls va saltar”.

 

La sentència, de data 2 de juny de 2022, reconeix també que la pràctica regular en l'EMT era l'abonament a proveïdors per mitjà de la preparació dels pagaments en la banca electrònica de CaixaBank, i assenyala que este protocol estava instaurat en la companyia.

El delegat instructor reconeix així mateix que va haver-hi negligència greu per part de la ex emprada. Segons es recull en la sentència, la demandada “no va dur a terme uns mínims esbrinaments sobre la veracitat de les personalitats dels tercers que buscaven aconseguir la seua cooperació”, especialment quan una d'elles corresponia al president del Consell d'Administració de l'EMT, el regidor Grezzi. Així mateix, “no va considerar la improbabilitat que el principal directiu de la societat es dirigira a ella, un càrrec directiu mitjà, per a posar en marxa una operació de tal envergadura”.

En segon lloc, s'indica que l'ex directiva “es va sotmetre a una suposada clàusula de confidencialitat per la qual s'obligava a no informar els seus superiors jeràrquics directes ni a la resta del personal de l'EMT de l'operació a realitzar, sense plantejar-se la possible irregularitat d'aquella, ja fora pel nivell de responsabilitats que hauria d'assumir o per l'excepcionalitat que representava la seua utilització en la forma habitual de conducta de l'EMT”. De fet, ha subratllat el regidor Giuseppe Grezzi, ha quedat acreditat per la prova testifical que eixe gènere de clàusules mai s'hi havia aplicat.

Així mateix, el tribunal ha tingut en compte que Zafra “va proporcionar documents amb les signatures dels seus superiors jeràrquics, els únics autoritzats als pagaments, així com còpies escanejades dels seus documents nacionals d'identitat, sense coneixement i consentiment d'aquells.” I que, aparentment, ha continuat el regidor, “no li va causar estranyesa la sol·licitud d’estes dades, quan com a directora del Negociat d'Administració, sabia que el pagament als proveïdors es realitzava prèvia la preparació material dels pagaments i la pujada dels corresponents fitxers a la banca en línia, que era la seua funció, anterior a l'autorització dels mateixos pels seus superiors, mitjançant les seues signatures digitals mancomunades”.

Finalment, la sentència recull que l'ara condemnada “va assumir i va exercir, amb plena consciència, funcions que corresponien a altres càrrecs directius de la societat, sense tindre atribuïdes les competències corresponents” i que la seua actuació “no es va limitar a la del dia 3 de setembre de 2019, sinó que va ser recurrent fins al dia 23 de setembre”. En esta data, un avís de l'entitat bancària sobre l'excepcionalitat de les sumes abonades fins a eixe moment sense seguir el procediment protocol·litzat va portar al gerent a paralitzar l'última transferència ordenada, “sense que per a facilitar o provocar eixa decisió haguera mediat avís o voluntat de la demandada”.

Com és conegut, el procés judicial sobre el frau patit per l'empresa pública segueix tres vies. De moment, tant en l'àmbit laboral com en el comptable la judicatura ha donat la raó a EMT València, que apareix en tot cas com perjudicada. La tercera via, la penal, es troba encara en fase d'instrucció, però cal destacar que l'EMT ha sol·licitat que s'impute a CaixaBank per blanqueig de capitals i que el Tribunal de Comptes apunta a l'entitat bancària com a col·laboradora del frau, encara que el mateix document recull que este tribunal no és competent, al no ser CaixaBank gestora de fons públics.

“Estem més a prop de recuperar els diners”

El regidor Giuseppe Grezzi ha subratllat que la sentència ve a reconéixer “tot el que nosaltres hem mantingut des del primer moment: que l'EMT tenia tots els protocols en vigor, i que el frau es va deure a actuacions de tercers, l'empleada i l'entitat financera”. Per això, l'edil ha expressat “tota la solidaritat i agraïment a la cap del Negociat Financer i l'ex gerent de l'empresa pel treball fet”, i ha indicat que a partir d'ara espera “que tothom que ha escrit i dit contra ells, fent-los passar per culpables en lloc de les víctimes vertaderes que van ser de tot el frau, que ara en demanen disculpes”.

“Ara esta sentència subratlla tot el que nosaltres defensàvem fil per randa des del primer moment”, ha afirmat el regidor, qui ha reiterat que el “màxim objectiu continua sent recuperar els diners per a defensar els interessos de l'EMT i l'Ajuntament, i de tota la ciutadania. I estem cada vegada més a prop”, ha conclòs.

 

Recursos multimèdia

Joan Ribó
Giuseppe Grezzi