Reobertura del Gulliver - València

El Parc Gulliver reobri les portes el divendres 28 d'octubre, després d'haver estat un temps tancat, mentre s'han desenvolupat les obres de millora i restauració "necessàries per a garantir que la infantesa puga gaudir d'estes instal·lacions tan emblemàtiques, almenys, algunes dècades més". Ho ha anunciat hui el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, un dia abans de defendre a la ciutat francesa de Grenoble la candidatura de València per a ser Capital Verda Europea. "Intervencions com esta, que també s'emmarca en els actes programats per a celebrar el 35 aniversari de l'enjardinament de l'antic llit del Túria, reforcen l'aposta municipal per les polítiques verdes i sostenibles", ha assegurat el vicealcalde, en destacar que "l'Ajuntament farà una gran festa, el diumenge 6 de novembre, per a premiar la paciència de xiquets i xiquetes que segur han trobat a faltar este espai".
 

Este parc, que reprodueix el personatge de la novel·la de l'escriptor irlandés Jonathan Swift, va inaugurar-se a València fa 32 anys. Els treballs realitzats, valorats en poc més de 900.000 euros, han permés la rehabilitació de tota la instal·lació. La remodelació de la zona d’accés, amb un cost de 118.000 euros, “una primera intervenció molt necessària i específica per a millorar la zona de pícnic i garantir la màxima accessibilitat a l’espai”, i la intervenció integral en la figura de Gulliver per millorar l’accessibilitat, “que, hui en dia, és una qüestió vertebral en el tractament de tot espai públic”. Els treballs també s’han endinsat a l’interior d’esta figura, “en desús per inundacions periòdiques que impossibilitaven la seua gestió tal com va ser concebuda originalment”.

El vicealcalde Sergi Campillo ha explicat que, abans d’estes obres, “el Parc Gulliver mostrava el pas dels anys i de xicotetes intervencions que han anat desvirtuant la imatge del conjunt”. “Per exemple –ha detallat- la introducció d’elements urbans impropis, com paviments no planificats en l’obra original però de funció necessària o instal·lacions alienes o mal integrades”. Dels treballs realitzats, ha assenyalat que la figura ha sigut rehabilitada completament amb la reparació de la superfície, i dels elements complementaris, i la substitució de xarxes per grimpar. L’àmbit d’actuació també ha comprés els elements complementaris (el barret i el sabre) i l’edifici de control i servicis. Estan inclosos, a més, tots els components de l’esmentat recinte, és a dir paviments, mobiliari urbà, enllumenat, senyalística, tancaments i clos, jardineria “amb les imprescindibles àrees d’espera i d’esbarjo que oxigenen la instal·lació, incloent-hi el vas i el tancament”.
 

Actuacions en la zona enjardinada i d’accessibilitat
 

Les actuacions en l’interior de la figura contemplen l’adequació de l’espai interior de la figura; la substitució del sistema de ventilació i del sistema contra incendis existent; així com la implementació d’un sistema de detecció de fums i d’un major enllumenat; i la substitució de fusteries.

Dels treballs relacionats amb la urbanització de la zona, destaquen l’habilitació de noves zones d’estada i d’un anell perimetral amb major flexibilitat d’ús, o la creació d’un sistema de rampes i graderies en anell perimetral; mentre que de les obres que afectaran la zona enjardinada cal ressaltar la creació d'un perímetre subarbustiu florit permetent permeabilitat visual i enriquint la percepció del conjunt (llorers salvatges, magraners ornamentals i albades), eliminant els xiprers que impedeixen visualitzar la figura des de fora.

Sergi Campillo ha recordat que la millora dels parcs i jardins de la ciutat és una de les iniciatives de l’Ajuntament de València per a l’estratègia de renaturalització i millora de la infraestructura verda de la ciutat, finalista al títol de Capital Verda Europea 2024, que es farà públic demà de vesprada.

Este premi, dotat amb 600.000 euros, està promogut per la Comissió Europea des de 2010 per tal de reconéixer els projectes i el compromís per l’ecologia urbana, alineats en el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Unió Europea o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.