Renaturalización acequia Castellar - València

La séquia de reg dels Francs, Marjals i Extremals, a Castellar-l’Oliveral, ha estat pionera a València a aplicar tècniques basades en la natura per consolidar el canal d’aigües, els marges i els talussos. L’Ajuntament ha dut a terme un projecte pilot amb què se n’ha recuperat el caixer utilitzant materials naturals i espècies autòctones en lloc de recórrer als treballs d’obra.
 

El regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i l’Horta, Alejandro Ramon, ha destacat la iniciativa, que té per objecte “posar en valor i millorar ambiental i paisatgísticament” el canal mitjançant planta autòctona no invasiva, que no genera ombra als conreus, i està adaptada a les condicions de l’espai, per la qual cosa no requerix quasi gens manteniment. Per garantir la implantació de la vegetació s’han aprofitat els escorrentius del camí adjacent i s’ha emprat fibra de coco, que manté la zona al voltant de les arrels humida més temps del que ho fa la terra.

En total, s’ha intervingut sobre 203,9 metres de la séquia localitzada a Castellar-l’Oliveral. En primer lloc, se’n va retirar la runa bruta i les deixalles disperses, es va tornar a dibuixar el contorn dels talussos en tots dos marges per unificar i suavitzar el pendent, i es va compactar la base del canal. Una volta condicionat l’àmbit d’actuació, s’han introduït rotllos de fibra de coco amb helòfits, això és, plantes que arrelen en el fons submergit, les tiges, fulles i flors dels quals emergixen a l’aire.

Quant als talussos, el marge esquerre s’ha poblat amb aromàtiques de port mitjà o baix i de creixement controlat. D’esta manera, tal com ha explicat l’edil, “es fa més agradable als usuaris del camí la transició entre este i el canal”. També s’han col·locat cilindres de fibra natural en el límit de la senda “per evitar que l’aigua prenga camins preferencials, per dissipar l’energia i per afavorir la infiltració de l’aigua”.

D’altra banda, s’ha incorporat al terreny una barreja de calç, terra i grava per consolidar el ferm i que siga més compacte i resistent al pas de vehicles i maquinària pesada. Igualment, s’ha reconstruït el mur de pedra de la séquia.

Patrimoni agrícola mundial

En 2019 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, més coneguda com a FAO, va declarar el regadiu valencià com a sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM). Este reconeixement internacional, ha subratllat Alejandro Ramon, posa de manifest “l’alt valor de la nostra xarxa de reg mil·lenària”. Per això, des de l’Ajuntament de València “ens hem plantejat que cada vegada que hi actuem, hem de fer-ho amb molta cura, amb el màxim respecte, intentant introduir tècniques de renaturalització perquè l’eficiència hídrica siga la major, però també per conservar esta part del ric patrimoni agrícola i que estiga integrat en el seu entorn de la millor manera possible”.