Plan Verde y de la Biodiversidad - València

València ja disposa de Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana, un document de diagnòstic i de planificació estratègica de polítiques verdes fins a 2050. El document, que s’aprovarà al llarg del mes d’abril, preveu incrementar els jardins des dels 7’45 metres quadrats per habitant de l’actualitat als 11’79 que es volen aconseguir en els pròxims anys. El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha afirmat que “nosaltres tenim un model, que és un model de ciutat sostenible, resilient al canvi climàtic, que ens ha permés ser capital verda europea en 2024. I és un model de ciutat que busca, sobretot, el benestar i la salut dels nostres veïns i veïnes. Este pla el que fa és, sobretot, buscar la felicitat quotidiana del veïnat”.
 

Per al vicealcalde, “hem volgut posar les bases del que serà la infraestructura verda fins a 2050 perquè el govern, de manera participada, ha d’alçar la mirada i tindre una vista a l’horitzó. On volem fer arribar esta ciutat?”. En este sentit, Campillo ha explicat que “necessitàvem pensar un poc cap a on volíem portar esta ciutat quant a la seua infraestructura verda. No tot passa per fer jardins o grans obres d’infraestructura. Un pla verd va molt més enllà. El Pla Verd també posa les bases per a la col·laboració privada, per exemple per a la instal·lació d’infraestructura verda en terrats, en balcons, en zones privades de les edificacions de la ciutat de València”.

El regidor ha afegit també que “el que volíem era fer un pla que equilibrara la ciutat perquè els barris i els districtes de la nostra ciutat tenen situacions molt diferents perquè s’han construït al llarg de períodes històrics on la infraestructura verda no tenia la importància que ara té en els nous desenvolupaments urbanístics”.

Sergi Campillo ha dit que “en els últims anys hem defensat esta transició a una ciutat verda tot i que València ja té, per ella mateixa, unes característiques molt inigualables pel Jardí del Túria, l’Horta periurbana, la mar, el Parc Natural de l’Albufera i el Parc Natural del Túria. Hem estat incidint molt en esta València verda, en esta València que té projectes d’envergadura per al futur, com el corredor sud, que unirà el centre de València amb els Pobles del Sud i que farà un corredor de 5 kilòmetres de llarg, que és una obra comparable al que, al seu dia, va ser el Jardí del Túria”.

Diagnosi i línies estratègiques

Així, Campanar és, actualment, el districte de València amb més àrees verdes amb un total de 17 metres quadrats per habitant. Segueixen els Pobles de l’Oest i Algirós, amb 11’4 metres quadrats per habitant. En quarta posició se situa el Pla del Real, amb 10’7, i Jesús, amb 10’4.

Altrament, Pobles del Nord, amb 3’1 metres quadrats; Rascanya, amb 3’5; Extramurs, amb 3’9; i Patraix i Benimaclet, amb 4, són els districtes de la ciutat amb menor proporció de zona verda per persona.

L’objectiu del Pla Verd fins a 2050 és incrementar la mitjana fins als 11’79 metres quadrats per habitant, per damunt dels 10 metres quadrats que demanen els organismes internacionals com a desitjables per aconseguir una ciutat saludable.

Les xifres actuals són possibles perquè València disposa de 8.122’30 hectàrees d’espais periurbans i rurals protegits, 196’50 hectàrees de grans parcs i jardins de ciutat, 159’56 parcs de barri, 82’45 hectàrees de jardins en equipaments de titularitat pública, 101’72 hectàrees de bulevards, passejos, grans vies i avingudes enjardinades, 55’36 hectàrees de jardins i parterres de xicotet tamany, 43’80 hectàrees de jardins associades a equipaments de titularitat privada, 50’86 hectàrees d’interiors d’illes, patis i cobertes privades d’ús residencial, 305’69 hectàrees de solars urbanitzables i no desenvolupats i 108’95 hectàrees associades a vies de comunicació.

Cada parc de ciutat ofereix servici de mitjana a 96.500 veïns i veïnes, que viuen a menys de 15 minuts a peu. Per la seua banda, cada parc de barri brinda servici de mitjana a 72.000 persones que viuen a menys de 15 minuts. De fet, 11 parcs de ciutat i de barri donen servici de proximitat al 71’89% del veïnat de la ciutat.

Els objectius del Pla Verd i de la Biodiversitat són actuar, protegir, incrementar la biodiversitat, connectar, divulgar i transversalitzar. Una de les grans novetats del Pla és la generació de corredors verds, que uniran el centre i les perifèries de la ciutat i crearan xarxes transversals.

Per a poder dur a terme els objectius establerts al Pla s’han determinat 7 línies estratègiques (més i millor verd; jardineria ecològica, naturalització i biodiversitat; connectivitat; servicis socioambientals; resiliència; participació i biofilia; i accions de suport). D’estes 7 línies es desenvolupen 44 plans d’acció, que es duran a terme durant els pròxims anys. Per al vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, “l’aprovació d’este Pla culmina una tasca des de fa 3 anys, una tasca apassionant que vol portar a València a l’avantguarda en polítiques verdes a nivell internacional, a l’altura d’una capital verda europea.”.