Monumento a Sorolla - València

• Es tracta d’una de les propostes de campanya electoral de l’alcaldessa, María José Catalá

• Els tècnics de la Secció d’Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) seran els encarregats de realitzar l’inventari i la catalogació dels restes de l’antic monument

• L’encàrrec inclou també la realització d’un estudi previ per a la reconstrucció del monument al seu emplaçament original

La Delegació d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals ha encarregat, amb motiu del centenari de la defunció del pintor valencià Joaquín Sorolla (1863-1923), l'elaboració d'un estudi previ sobre l'antic monument a Sorolla als tècnics de la Secció d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM), amb la finalitat d'encetar els treballs tècnics necessaris per a avaluar la viabilitat de la seua reconstrucció a la platja del Cabanyal.

Per a la redacció d'este estudi previ, la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament ha començat a recopilar tota la documentació disponible, tant el projecte signat per l'arquitecte Francisco Mora –autor material, entre altres edificis, del Mercat de Colón, el Palau de l'Exposició o de la mateixa Casa Consistorial, i del naixement de la qual es compliran al 2025 150 anys– com tots els plans, fotografies o informacions relacionades amb el monument.

Amb caràcter paral·lel, el SIAM està treballant també en la catalogació de la totalitat de les peces que integraven el conjunt monumental dedicat a Sorolla al Cabanyal-Canyamelar, així com en l'inventari de les restes que es conserven en l'actualitat, tot això acompanyat dels estudis que acrediten la procedència dels materials i l'autenticitat d'estos.

“Des del Govern municipal, considerem que no hi ha millor culminació a tot un any consagrat a la figura de Sorolla que l'impuls dels treballs preliminars per a la reconstrucció d'este monument en l'escenari natural de les creacions de qui va portar el nom de València pel món i va ser el millor ambaixador de la nostra terra”, ha declarat el regidor José Luis Moreno.

“Un segle després de la seua mort, l'obra del ‘mestre de la llum’ no només no s'ha depreciat ni ha caigut en l'oblit, víctima del pas inexorable del temps, sinó que continua despertant el mateix reconeixement que gaudira en vida de l'artista i continua sent objecte de nombroses exposicions, investigacions i publicacions, tant a Espanya com més enllà de les nostres fronteres”, ha manifestat Moreno.

Història del monument a Sorolla

El 10 d'agost de 1923 la mort sorprenia Sorolla en la localitat madrilenya de Cercedilla, i deixava un gran llegat artístic format per més de dos mil obres en les quals el “mestre de la llum” elevaria la quotidianitat a la categoria d'art. Complint les seues últimes voluntats, Sorolla seria soterrat a la seua ciutat natal, València. Anys abans, havia expressat al seu amic Mariano Benlliure el seu desig que el bust de marbre que l'escultor li havia realitzat formara part d'un monument erigit en el seu honor enfront de la Mar Mediterrània.

La cessió a l'Ajuntament del bust de Sorolla, del qual s'executaria una rèplica en bronze, va ser decisiva per a encetar el projecte del nou monument. Després d'intensos debats sobre com havia de ser este i sobre el seu emplaçament, l'Acadèmia de Sant Carles va suggerir que s'utilitzaren alguns de les valuoses restes arquitectòniques -columnes, bases i arquitraus- procedents de la Real Fàbrica d'Argenteria Martínez de Madrid, que, per mediació de Sorolla, s'havien adquirit per al Palau de les Belles Arts que es volia construir a València.

Finalment, i seguint les recomanacions de la Comissió de Monuments, es va encarregar, en sessió celebrada el 17 febrer de 1925, la redacció del projecte del monument a Sorolla a l'arquitecte municipal Francisco Mora, projecte que va ser entregat per este a l'alcaldia, presidida per Luis Oliag, el dia 31 de març d'aquell mateix any. El projecte va quedar en suspens fins a l'estiu de 1931, quan, a proposta de la Comissió de Monuments, el llavors alcalde, Agustín Trigo, va sol·licitar de nou Mora que li remetera el referit projecte, document que va ser aprovat mesos després per l'Acadèmia de Belles Arts.

Amb posterioritat, el 17 de febrer de 1932, l'Ajuntament de València va acordar que “[...] s'instal·le a la platja de Llevant el bust de Sr. Joaquín Sorolla, [...] la instal·lació del qual s'efectuará en el punt on l'insigne pintor va executar el seu llenç ‘Trist herència’. Per a les obres, es va reservar una partida de 15.000 pessetes en el pressupost municipal. Menys d'un mes més tard i, en concret, el 7 de març de 1932 es va col·locar la primera pedra del monument a la platja del Cabanyal, entre les antigues Termes Victòria i l'Asil de la Mare de Déu del Carme.

Com s'ha comentat, en la seua construcció es van emprar els materials de la façana de la Reial Fàbrica i Escola d'Argenteria Martínez de Madrid. A este efecte, es van utilitzar fonamentalment aquelles peces referides en un recent estudi de Fernando A. Martín: “la columnata del pòrtic d'ordre dòric, així com les pilastres, entaulaments, pilars i els pedestals, tots ells de granit gris, procedents de la Serra de Guadarrama, mentre que les bases i els capitells eren de pedra calcària procedent de les pedreres de Colmenar”.

Per a la resta del monument -escalinata, basament, pedestal de l'escultura a Sorolla i paviment-, es van utilitzar, per contra, materials locals, en concret, pedra calcària local, pedra calcària tipus pinastre i cudols (lithostrotos). Este últim recurs seria molt utilitzat a la ciutat de València en d’altres obres públiques, especialment en zones enjardinades, com, per exemple, en les anomenades muntanyetes del General Elío, als Jardins del Real.

Finalitzades les obres el 31 de desembre de l'any 1933, es va inaugurar el monument a Sorolla, amb la presència del fill del pintor, l'escultor Mariano Benlliure, els arquitectes municipals Francisco Mora i Javier Goerlich, el ministre d'Indústria i Comerç, l'alcalde de València i d’altres membres de la Corporació Municipal, entre d’altres personalitats, juntament amb el nombrós públic congregat.

L'acte va comptar igualment amb una àmplia representació de la premsa local. L'esdeveniment va ser de tal magnitud que el mateix Mariano Benlliure en la seua intervenció va manifestar als assistents les següents paraules: “Jo mai he assistit a la inauguració de cap obra meua, però esta vegada, per excepció, he interromput este propòsit per la devoció que sempre vaig sentir per Sorolla”.

A principis de l'any 1957, el monument ja presentava alguns signes de deteriorament. Així ho va manifestar el llavors arquitecte municipal, Carlos Soler. No va haver-hi temps de realitzar cap intervenció, ja que la riuada d'octubre de 1957 el va destruir, arruïnant la columnata i la part posterior del monument. Millor sort van córrer les bases de les columnes, el pedestal i l'escultura realitzada en bronze de Sorolla, així com la plataforma empedrada, que es van preservar.

Anys després, en 1962, el consistori va acordar el seu trasllat a la plaça de l'Armada Espanyola -hui de la Setmana Santa Marinera-, quedant en la seua nova ubicació completament descontextualitzat. Del projecte es va encarregar l'arquitecte Carlos Soler. Una dècada més tard, en 1974, es va modificar lleugerament el monument, incorporant a este la portada de l'antic Banc Hispà Americà, amb seu en Carrer de les Barques, cedida per esta entitat bancària.

Finalment, a mitjan anys 70 del segle passat, es va desmantellar el que quedava de l'antic monument. Mentre que dels materials derrocats durant la riuada tenim poca informació, sobre estos últimes restes sabem, en canvi, que es van depositar en diversos emplaçaments municipals. Per exemple, es conserven restes d'ells en el depòsit de San Isidro, en l'escorxador municipal de Borbotó i possiblement també en el vell llit del Túria.