JGL. Parque de Desembocadura - València

JGL. Parque de Desembocadura

Tornar

Aprovades les bases del concurs internacional d’idees del Parc de Desembocadura

El projecte comprén 253.411 m2 i té un cost estimat de 36 milions d’euros, dels quals el Port de València aportarà 9 milions

• El projecte també inclou els trams del Jardí del Túria pendents d'executar des de la Ciutat de les Arts i les Ciències

30/04/2021

La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres les bases per al concurs internacional d’idees del Parc de Desembocadura, que es llançarà el pròxim mes d’octubre per un import de 60.000 euros. El projecte comprén 253.411 m2 i té un cost estimat de 36 milions d’euros, dels quals el Port de València aportarà 9 milions d’euros per a la primera fase, que és la corresponent al tram des de Natzaret fins al pont de les Drassanes. A més, s’inclouen els trams del Jardí del Túria pendents d’executar a partir de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Per al vicealcalde i portaveu, Sergi Campillo, es tracta “d’un dels projectes d’infraestructura verda més importants de la ciutat, que resol un deute històric amb el barri de Natzaret”.

 

En la roda de premsa posterior a la Junta de Govern Local, el vicealcalde i portaveu, Sergi Campillo, acompanyat de la vicealcaldessa i portaveu, Sandra Gómez, ha donat compte dels assumptes tractats per l’òrgan col·legiat. Quant al Parc de Desembocadura, ha explicat que es tracta “d’un projecte de gran envergadura”, que abasta 253.411 m2 i té un cost estimat de 36 milions d’euros. D’esta quantitat, el Port de València, tal com va anunciar l’alcalde la setmana passada, aportarà 9 milions d’euros per a la primera fase, que és la corresponent als 86.000 m2 des del barri de Natzaret fins al pont de les Drassanes i que té un pressupost total de 14,8 milions d’euros.

El vicealcalde ha parlat de “proposta integral”, perquè “s’ha volgut que este concurs d’idees pense una solució per als últims trams del Jardí del Túria que encara queden per fer a partir de la Ciutat de les Arts i les Ciències perquè enllacen amb este Parc de Desembocadura”. Així, s’aposta per una “idea conjunta del final l’antic llit del Túria”, que inclou els sectors de desenvolupament urbanístic anomenats França, Ciutat de les Arts i les Ciències, Moreres-II, Cocoters i Grau. L’objectiu és que “el Jardí del Túria tindrà l’inici en el Parc de Capçalera i el Parc de Desembocadura estarà a l’altre extrem”.

Campillo ha recordat que l’Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs i Jardins està a punt de traure a la licitació del contracte les obres de condicionament del parc provisional, l’anomenat Espai Natzaret, amb un pressupost d’uns 120.000 euros. Així, els veïns i les veïnes “tenen l’oportunitat de disfrutar d’una zona verda” de 60.000 m2, on estava l’antiga fàbrica de Moyresa, mentre es desenvolupa el Parc de Desembocadura.

El projecte integral del Parc de Desembocadura requerix de la col·laboració de diversos servicis municipals: l’Àrea d’Urbanisme, a través del servici de Projectes Urbans, gestionarà el contracte del parc; el Cicle Integral de l’Aigua integrarà la làmina d’aigua que queda al final de l’antic riu del Túria; l’OAM de Parcs i Jardins gestionarà el manteniment de l’espai verd, i Alcaldia. L’acord adoptat hui a la Junta de Govern Local es comunicarà, a més del servicis implicats, a la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València i el Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

La vicealcaldessa, Sandra Gómez, també s’ha referit al projecte del Parc de Desembocadura, que respon “al compromís que tenia este equip de Govern de saldar el deute que teníem amb els Poblats Marítims, de nord a Sud: des de la Malva-rosa a Natzaret, passant pel Cabanyal-Canyamelar. Hui set anys després, n'hi ha prou amb fer una passejada per algunes zones o tirar el compte de tots els projectes que tenim aprovats i en marxa per a comprovar que estem complint la paraula donada. I que encara que no ha sigut tot el ràpid que hauríem volgut, algunes cicatrius ja s'estan tancant”. La vicealcaldessa ha subratllat la importància del projecte, que ha definit com “de gran magnitud i complexitat”, i que es pretén deixar resolt en este mandat perquè puga ser desenvolupat al llarg del següent.

 

BODES AL PALAU DE MONFORTE

 

Altre dels assumptes tractats a la Junta de Govern Local i dels quals ha donat compte el vicealcalde i portaveu, Sergi Campillo, ha estat l’ampliació a deu del nombre de persones que podran assistir com a convidats a les bodes civils celebrades al Palau de Monforte, després de les noves mesures decretades pel Consell arran l’estabilització del coronavirus a la Comunitat Valenciana. Estes deu se sumen als contraents, testimonis, l’autoritat, el personal de neteja encarregat de les tasques de desinfecció, i el personal tècnic administratiu estrictament necessari, que ja podien accedir anteriorment. La resta d’acompanyants hauran d’esperar fora de l’edifici durant la cerimònia.

 

PREMIS A LA INNOVACIÓ SOCIAL I URBANA

 

L’òrgan col·legiat també ha acordat la convocatòria de la VI edició dels Premis a la Innovació Social i Urbana Missions València 2030. Estan dotats amb 96.000 euros i compten amb sis categories: millor projecte d’innovació per a una ciutat saludable, millor projecte d’innovació per a una ciutat sostenible, millor projecte d’innovació per a una ciutat compartida, millor projecte d’innovació per a una ciutat emprenedora, millor projecte d’innovació procedent de col·legis o instituts, i millor recerca universitària en innovació social i urbana.

Com ha recordat Campillo, l’any 2015 es van posar en marxa els Premis a la Innovació Social per tal d’impulsar iniciatives que contribuïxen a consolidar la innovació social i urbana com a eix transformador de la ciutat. Per al 2021, es convoca una nova edició, amb l’objectiu de premiar les millors experiències de recerca i innovació orientades a les àrees de rellevància de Missions València 2030.

 

CARRER DEDICAT A VICENTE ‘LILLO’

 

rgar el nom d’un carrer a Vicente Guillot, més conegut com a ‘Lillo’, a Campanar, el seu barri, on va faltar als 88 anys d’edat l’abril de l’any passat. El vicealcalde ha assenyalat que “era tota una institució per ser un viu reflex de com es pot combinar la tradició amb la vida urbanita”, “una mostra de la memòria del barri de Campanar” i “la pedra angular de les seues festes”. Vicente Guillot va fundar fa 51 anys la Junta de Festes Patronals de la Mare de Déu de Campanar, que va presidir durant molts anys. També va ser clavari de les festes del Crist del Pouet, clavari de les festes de Sant Miquel i president del casino de Campanar. El carrer que fins ara s’anomenava de Dragamines passa a ser de Vicent Guillot García-Lillo. D’esta manera, l’Ajuntament “reivindica l’essència de poble de barri de Campanar i les seues arrels i, per descomptat, la figura de Lillo”.

Recursos multimèdia

Veure àlbum complet en Flickr

Sergi Campillo