Exposición El Ojo de la Ballena - València

• Es tracta del resultat dl'estudi de les cèl·lules de la retina de l'ull d'un rorcual comú que va quedar encallat en una platja de Sopelana (Biscaia) en 2019

• L'exposició estarà oberta al públic fins al dia 30 del pròxim mes de setembre

• Tots els continguts han sigut adaptats perquè siguen accessibles per a les persones amb discapacitat visual

El Museu de Ciències Naturals de València oferix, des d'este divendres l'exposició temporal “L'Ull de la Balena”, una mostra de fotografia científica, que romandrà oberta al públic fins al dia 30 del pròxim mes de setembre. “L'Ull de la Balena” és el resultat d'una investigació realitzada per la investigadora Elena Vecino i el seu equip sobre l'estudi de les cèl·lules de la retina de l'ull d'un rorcual comú, que va quedar encallat en una platja de Sopelana (Biscaia) l'any 2019.

La mostra arreplega les conclusions de la investigació i permite comprendre com és el funcionament de la visió d'estos grans cetacis: per què tenen baixa visió, per què no distingixen els colors, i com les cèl·lules de les seues retinas juguen un paper crucial en la seua supervivència, atés que els permita navegar pels vastos oceans i interactuar amb l’entorn marí.

El visitant podrà descobrir-lo gràcies a les explicacions que acompanyen a totes fotografies obtingudes per microscòpia electrònica, que es convertixen en verdaderes obres d'art que capturen l'essència de la visió de les balenes. De fet, en 2023 una de les fotografies, la neurona gegant de balena, va ser seleccionada en el concurs Fotociencia de la FECYT.

La balena que va ser trobada a la platja d'Atxabiribil (Sopelana) en un dia ennuvolat i amb onatge, medía 18 metres de longitud i pesava 20 tones. Tenia moltes ferides, la més gran en el ventre, i poc es va poder fer per la seua vida. Després de la mort del cetaci , el seu cos va quedar encallat al costat de la riba; i es va convertir en una magnífica oportunitat per a la ciència per a investigar com veuen les balenes.

Dos projeccions

L'exposició inclou dos projeccions: “Elena i la Balena” i “Com veuen les balenes”. La primera és una animació que explica tot el procés d'investigació dirigit per la doctora Elena Vecino que ha donat lloc a esta exposició. La segona divulga els resultats de la investigació, comprenent el funcionament de la visió de les balenes. L'exposició s'acompanya d'un catàleg en el qual s'arreplega una descripció de cada fotografia (seguint les normes d’“escriptura fàcil”), així com codis QR. De fet, la mostra s'ha plantejat també com una oportunitat de sensibilització sobre la diversitat funcional, i per això ha adaptat els seus continguts perquè siguen accessibles per a les persones amb discapacitat visual: las fotografies han sigut texturades, els textos s'han sobreescrit en braille i s'han inclòs codis QR que permet l'accés a l'audioguia . A més, a les sales s'ha instal·lat una cinta podotáctil que guia el recorregut de la visita. L'adaptació i l'accessibilitat als continguts de l'exposició ha comptat amb la col·laboració de la doctora Carmen Lafuente, responsable de l'Oficina de Ciència Inclusiva del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Endinsar-se en l'exposició de “L’Ull de la Balena” és una oportunitat per a conéixer com veuen els oceans estos grans cetacis però també és una oportunitat per a la reflexió i conscienciació sobre la fragilitat dels nostres ecosistemes marins. Esta investigació es va iniciar de manera inesperada en 2019, després del varamiento d'una balena en una platja de Biscaia i es va poder obtindre la mostra d'un ull d'este rorcual per al seu estudi. Els treballs científics es van poder ampliar l'any 2020, quan una altra balena va encallar en una platja d'Astúries. I la última mostra es va obtindre en 2022 d'una altra balena encallada en la costa de València.

L'esquelet de la balena encallada en el Perellonet

A més de las fotografies que centren la mostra “L’Ull de la Balena”, les persones visitants podran contemplar també l'esquelet d'una balena que va quedar encallada al platja del Perellonet l'any 1998, una altra evidència que exemplifica els varamientos que patixen estos grans cetacis i la incidència creixent en els últims anys al llarg dels 6.500 km de costa de l'Estat, la qual cosa posa de manifest, han subratllat els organitzadors de l'exposició, “la necessitat de cuidar i protegir les nostres mars i costes”.