Curso historia de València - València

El Museu d’Història de València, MhV, ofereix per streaming les sessions de l'IX Curs d'Història de la Ciutat de València, que se celebra este mes sota l'organització del MhV, amb la col·laboració del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV). Les persones interessades poden seguir les xarrades a través de la web municipal i de Cultural València. L'Ajuntament de València ha publicat, a través de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, les ponències corresponents a les sessions.

Després d'un període d'inactivitat a causa de la pandèmia de covid19, el Museu d'Història de València, MHV, acull de nou el Curs d'història de la ciutat de València, que celebra en esta ocasió la seua novena edició, i les sessions de la qual es desenvolupen al llarg del mes de novembre. El cuso va arrancar el passat dia 4 en la Sala d'actes del MhV, presidit per la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello.

Esta novena edició del curs, que es realitza sota la direcció acadèmica de l'arquitecte i historiador de l'arquitectura i l'urbanisme Francisco Taberner, inclou dotze ponències, que seran presentades per persones investigadores amb reconeixement en el camp de l'arqueologia, la història, l'arquitectura i l'urbanisme. L'entrada és lliure fins a completar l'aforament de la sala d'actes del MhV, i des del passat 29 d'octubre es pot reservar plaça, amb un màxim de dos places per reserva.

La publicació de les actes del curs arranca amb dos treballs sobre arqueologia, elaborats respectivament per Albert Ribera i Miquel Rosselló el primer, i per Lourdes Roca el segon. En l'inicial, s'explica com la suma de diverses excavacions urbanes coordinades al llarg dels últims 30 anys a la ciutat de València ha permés reconstruir la fesomia del circ de Valentia. Per la seua banda, la peça de Roca es refereix al treball d'arqueologia mural que ha permés descobrir l'origen medieval d'un edifici veïnal del segle XIX al carrer Samaniego.

Continua la publicació amb l'article d'Arturo Zaragozá i Carlos Martínez Pérez sobre l’enteixinat de la Cambra Daurada de la desapareguda Casa de la Ciutat, que està actualment situat al Saló del Consolat de Mar de la Llotja. I seguidament, Antonio Laguna i Francesc Andreu Martínez-Gallego analitzen cinc caricatures de l'any 1860 que representen el ventall polític del moment (Partit Republicà, Neocatòlic, Progressista, la Unió Liberal i el Partit Moderat), imatges que exageren els trets que caracteritzaven cada ideologia i que eren consumides per una població amb un alt índex d'analfabetisme.

En el següent article, Josep Vicent Boira ha establit, a partir de la cartografia existent des del segle XVIII i de l'anàlisi de les alineacions parcel·làries, l'evolució històrica del Grau des del segle XIII fins a l'actualitat. I després segueixen dos articles dedicats a dos arquitectes de renom: Amando Llopis analitza la trajectòria professional i vital de l'arquitecte Antonino Sancho; i Francisco Taberner estudia l'empremta de Cayetano Borso en l'arquitectura de València, com l'edifici Senabre, l'edifici Dasí, l'edifici Vizcaíno o el Cinema Rialto, arquitectura racionalista que va caure en desús després de la Guerra Civil en relacionar-se amb la República. José Simó dedica la seua investigació al Consell Metropolità de l'Horta, organisme sorgit després de la desaparició de la Corporació Administrativa Gran València, amb l'objectiu de coordinar el govern de l'àrea metropolitana. Però la manca de finançament i competències va suposar finalment la seua extinció.

Posteriorment, hi ha dos articles relacionats temàtica i cronològicament: el primer, obra de Ricard Pérez Casado, que va ser alcalde de València durant una dècada, narra la seua gestió en els primers anys de democràcia (falta de finançament i èxits com el jardí del Túria…) El segon, del president de la Comissió d'Urbanisme de València durant l'alcaldia de Pérez Casado, Fernando Puente, que completa la narració d'aquell, i es refereix a l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana de 1988, o la reivindicació, ja en aquells dies, del Parc Central.

El següent bloc és obra d'Alberto i Pablo Peñín, els qui estudien el Convent de Jesús, un edifici que es va fundar en el segle XV, i que amb el pas del temps va tindre diferents usos: fàbrica de filatures després de la desamortització del segle XIX, i manicomi a finals d'este mateix segle. Finalment, tanca l'obra un treball de Joaquín Farinós, sobre el canvi de percepció per part de la ciutadania sobre de l'Horta de València, des de la seua concepció com un terreny sense massa vàlua sobre el qual era preferible edificar al reconeixement del seu valor paisatgístic, socioeconòmic i mediambiental.