Código QR visibilización memoria trans - València

La regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, ha donat a conéixer que l’Ajuntament de València, en col·laboració amb Lambda, està visibilitzant deu punts històrics de la memòria trans valenciana, dins d’una campanya per exigir una llei estatal en favor dels drets de les persones trans, a l’estil de la que van aprovar Les Corts en 2017. “Cal visibilitzar problemes com que les persones trans patixen el 80 % d’atur al sector laboral, el 77 % de rebuig en buscar pis o que el 10 % de dones trans dormen al carrer, per això una campanya com esta i, especialment, una llei trans, són tan necessàries”, ha explicat la regidora Lucía Beamud.

Lucía Beamud ha afegit que “les persones trans han de fer front a situacions molt complexes, com els tres anys de mitjana que els costa canviar el seu nom als documents oficials. Per això, des de l’Ajuntament impulsem esta iniciativa, amb l’ajuda de Las Naves i en col·laboració amb Lambda, per demanar una llei trans estatal que protegisca els drets de les persones trans”.

Així, s’ha inscrit una sèrie de codis QR en deu punts concrets de la ciutat que redirigixen a un web amb tota la informació sobre la situació de les persones trans i les seues reivindicacions. La plaça del Mercat és un d’estos punts, ja que va ser el lloc on Margarida Borràs, una dona trans, va ser penjada, el 28 de juliol de 1460, “per la intransigència criminal d’una societat que no entenia que una persona amb cos d’home vestira i s’identificara com una dona”, ha indicat Beamud.

A l’antiga presó model de València, que actualment ocupa el complex administratiu 9 d’Octubre, durant la dictadura franquista moltes persones trans, lesbianes, gais i bisexuals van ser tancades entre els seus murs en aplicació, primer de la llei de vagues i dolents, i a partir de 1970, de la llei de perillositat i rehabilitació social.

A la plaça de la Mare de Déu, l’any 1978, seguint l’estel dels disturbis d’Stonewall de nou anys abans i de les manifestacions a Europa i Barcelona, es va produir la primera de moltes concentracions anuals a València amb motiu de l’Orgull. “A estes concentracions i a la gran manifestació valenciana de 1979 assistiren, des del principi i en primera línia, dones trans i persones no binàries”, ha assenyalat la regidora.

Altres punts són l’Hospital General, que als anys huitanta va ser un dels primers hospitals a atendre problemes de salut per infeccions de transmissió sexual i la pandèmia del VIH/sida, i a fer estudis de caràcter despatologitzant; l’avinguda de l’Oest, com a símbol de la dificultat per trobar treball; els CIES, com a punts on patixen d’especial desprotecció i vulneració dels seus drets elementals; la plaça de Tavernes de la Valldigna, per recordar que el Carme sempre ha sigut un barri que acull la diversitat; la plaça de l’Ajuntament, com el lloc que acull la celebració de l’Orgull; la falla de l’Olivereta on es van oficiar noces entre activistes LGTBI com a acte reivindicatiu en 2006, i la seu actual de Lambda, on l’entitat desenvolupa el seu treball d’ajuda a les persones LGTBI. “En 35 anys han sigut nombroses les seus en diferents barris de la ciutat des de les quals s’ha donat visibilitat a esta labor”, ha recordat la titular d’Igualtat, Polítiques de Génere i LGTBI.