Beinmaclet 15' - València

Beinmaclet 15'

Tornar

L’Ajuntament impulsa un Benimaclet 15' amb reducció de zones privatives, dotacions públiques i terciari per a afavorir l'ocupació

La vicealcaldesa explica que el consistori ha inadmet el PAI de Benimaclet per a garantir el compliment dels objectius de l'agenda 2030

• L'Ajuntament impulsa mesures perquè Benimaclet siga més sostenible

01/02/2021

L’Ajuntament impulsarà un Benimaclet 15' que comportarà la reducció de les zones privatives, consolidació de les dotacions públiques i desenvolupament de terciari per a afavorir la implantació d'activitats que generen ocupació. La vicealcaldessa de València i responsable de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ho ha anunciat hui en explicar que el consistori ha inadmés a tràmit el PAI de Benimaclet per a, segons ha explicat, "definir els criteris que ha de complir qualsevol alternativa tècnica que es presente referent a l'ordenació detallada".

 

"Volem garantir l'interés general de la ciutat i alinear-los amb els objectius de l'agenda 2030, amb els reptes que ha d'afrontar la ciutat post-covid, la ciutat 15 minuts i la sostenibilitat", ha exposat la regidora que també ha precisat que estos criteris "no modifiquen els paràmetres urbanístics definits en el PGOU, si bé sí que busquen donar resposta a la major part de les demandes veïnals". A més, tots estes canvis no suposen cap càrrega econòmica per a l'Ajuntament de València. Estes criteris són "garantir les dotacions públiques" perquè, ha remarcat, "és indispensable treballar en la línia de la ciutat 15 minuts, en la qual les dotacions públiques estiguen a l'abast de qualsevol persona a una distància que es puga recórrer a peu, bicicleta, VMP o transport públic". "Les dotacions públiques són indispensables per a donar servei tant a la nova població com al barri de Benimaclet", ha puntualitzat.

Igualment, es crearà "un gran parc públic central que servisca de transició entre el barri i l'horta". Sobre este tema, ha explicat que la zona central haurà d'"acollir un parc urbà per al gaudi de tots els veïns i veïnes, com així succeeix en altres barris com Benicalap, Benimàmet, Malilla Nord, Marxalenes, Aiora, Dr. Lluch en el Cabanyal, Orriols o el de Rambleta, entre altres. "Este parc haurà d'executar-se com una transició entre la ciutat i l'horta", ha precisat.

Respecte a les altures, ha assenyalat que "les majors altures es concentrarà en els extrems amb les avingudes Alfauir i Catalunya, fent que la resta de l'edificació haja d'adequar les seues altures a les de l'entorn, reduint-se les mateixes tal com s'acosten a l'horta per a aconseguir una transició amable".

La vicealcaldessa ha apostat per "potenciar els camins històrics de connexió amb l'horta". Esta mesura es considera que incidiria "en la millora de la integració amb l'Horta, dotar de major importància en l'ordenació als camins històrics de les Fonts i de Farinós, singularitzant el seu pas a través de la Ronda, i garantint la connexió del NHT de Benimaclet amb l'entorn agrícola i els elements de valor cultural que existeixen en ell".

Respecte a la tipologia edificatòria, ha afirmat que hauran d'"adequar-se a les existents en l'entorn, no acceptant-se en cap cas els espais lliures privats". Amb això, ha indicat que es busca "fomentar les relacions veïnals de barri i els espais de trobada públics" i gràcies a esta reformulació "suposaria guanyar 15.000 m² d'espai públic que podrien destinar-se a altres usos".

 

BARRI PER VIURE I TREBALLAR

 

Sandra Gómez ha explicat que la proposta actual "destina al voltant d'un 13% de l'edificabilitat a usos terciaris, sent la resta residencial". No obstant això, ha recordat que les directrius de qualitat urbana aprovades per l'Ajuntament "estableixen un mínim del 20% d'edificabilitat terciària per a aconseguir una vertadera mescla d'usos per a crear un barri on la gent puga viure i treballar sense haver de desplaçar-se a grans distàncies".

D'esta manera, ha destacat que la nova proposta "augmentarà el percentatge d'edificabilitat destinada a terciari per a poder donar resposta a l'alta demanda de sòl terciari de la ciutat, fomentar el desenvolupament econòmic i aconseguir una ciutat compacta 15 minuts". A més, ha ressaltat que si bé "amb esta acció es mantenen els paràmetres urbanístics, amb el canvi de qualificació de part de l'edificabilitat a terciari, el nombre d'habitatges es veurà reduït i s'aconseguirà un repartiment més equilibrat d'esta".

Pel que respecta a l'habitatge públic, ha indicat que amb els nous criteris "es calcula que es poden obtindre al voltant de 251 habitatges públics, més al voltant de 100 habitatges dotacionals per a majors de 65 anys, menors de 35 i altres col·lectius". "Un total de 351 habitatges públics que ajudaran a millorar el parc d'habitatge públic i al fet que el barri dispose d'habitatge assequible", ha valorat. Este canvi no afecta als paràmetres urbanístics, ha precisat i ha detallat que amb este canvi “mantenim intacte el parc d'habitatge publica” i el nombre d'habitatges total amb el qual comptaria se situaria al voltant de les 1.000, en funció del terciari.

A més, ha assegurat que la proposta "haurà de seguir els principis que defineixen un ecobarri". "Un ecobarri intenta minimitzar el seu impacte mediambiental gràcies a processos eficients com completar el cicle de l'aigua, cuidar l'orientació de les edificacions i el seu disseny per a ser eficients energèticament, o generar part de l'energia que produeixen entre altres", ha explicat. Per tant, ha defensat que "no es poden construir nous barris que no busquen reduir al màxim la seua petjada mediambiental amb totes les eines de les quals les ciutats disposen en l'actualitat".

Finalment, quant a la Ronda Nord ha exposat que "constitueix una autèntica barrera que impossibilita, amb la seua configuració actual, la recuperació de la connexió de la ciutat amb l'horta periurbana". Per això, ha avançat que "la solució" s'ha d'abordar en "l'escala de ciutat i afectar a tot el traçat de la infraestructura, i partirà de la reconsideració global d'estea solució viària, que aconseguirà almenys la revisió de la seua secció i la naturalització de la seua vora més exterior, amb la generació de recorreguts per als vianants i zones d'estada en contacte amb el sòl agrícola, connectats amb els camins històrics".

Per això, ha apuntat que es "haurà d'incloure l'estudi de possibles actuacions a realitzar en la seua vora exterior i espais adjacents per a millorar la connectivitat amb l'Horta i per a minimitzar els impactes que produeix en el sector".

Recursos multimèdia

Sandra Gómez