Balance Taronja sencera - València

Durant el primer any de funcionament, el servici municipal Taronja sencera ha atés més de 400 adolescents de la ciutat i prop de 170 famílies. La regidora d'Igualtat, Lucía Beamud, ha visitat este matí les instal·lacions d'este centre especialitzat, que treballa en la prevenció i atenció a la violència de gènere en adolescents amb l'atenció a xiques i xics de 14 a 17 anys i les seues famílies. Tal com ha assenyalat la regidora, “des del govern de Joan Ribó, i des del minut un, hem fet una gran aposta per a frenar la violència masclista i fomentar relacions igualitàries entre tota la ciutadania; i per això hem propiciat l'extensió de diferents servicis, com és el cas de Taronja sencera, que complix ara un any en funcionament i atés un grup molt concret de població, l'adolescència, i les seues famílies”.
 

Beamud ha subratllat la importància d'esta acció, “que és molt necessària en un grup de població que, segons les dades que tenim de diferents informes, com el de Save the Children, hi ha un repunt la violència masclista en este període vital”. Taronja sencera està formada per un equip de professionals que informen, acompanyen i ajuden les xiques i xics de 14 a 17 anys i els seus familiars per a evitar i eradicar comportaments de control, gelosia i violència psicològica en les primeres relacions de parella. Es pot contactar amb ells per telèfon o whatsapp (658 452 673), en el seu web i en xarxes socials, i també presencialment en el centre de joventut del carrer Campoamor, 91. Des de la seua posada en marxa, fa ara un any, s'ha parat atenció a 247 xiques i 168 xics; i, a més, s'ha realitzat una intervenció específica amb 23 xiques víctimes de violència de gènere, i 19 xics agressors.

Segons la memòria de l'activitat del centre, en este període s'han realitzat 169 sessions d'atenció a famílies (89 famílies de xiques i 80 famílies de xics); i, a més, s'han format tres grups terapèutics, dos de xiques i un de xics, que han dut a terme 43 sessions (32 de xiques i 11 de xics). De manera paral·lela, s'han efectuat 174 activitats de divulgació i presentació del servici a entitats i a professionals que sol·liciten informació; i 364 coordinacions i atencions a professionals.

A més, el treball en el centre ha inclòs també una formació en línia de prevenció de la violència en adolescents. Es tracta d'un curs participatiu de formació en Coeducació i prevenció de la violència de gènere a l'aula, que si bé ha tingut una primera edició amb una participació discreta (11 inscripcions, de les quals, 10 van ser dones) totes les persones matriculades van finalitzar el curs i amb avaluació positiva.

L'equip professional encarregat del servici Taronja sencera està format per una coordinadora, psicòloga i agent d'igualtat; una psicòloga especialitzada en intervenció psicoeducativa amb víctimes de violències de gènere menors d'edat; un psicòleg especialitzat en intervenció psicoeducativa amb agressors involucrats en violències de gènere menors; i el suport tècnic de disseny informàtic per a web i xarxes.

Baixa autoestima i bloqueig emocional

Segons es destaca en la memòria del centre durant este primer any de funcionament, les característiques més comunes i rellevants de les xiques ateses són “la falta d'autoconeixement i autoestima, així com la normalització d'algunes violències, com el control alié sobre les seues vides”. “Hi ha hagut diversos casos relacionats amb el consentiment sexual, és a dir, haver de mantindre relacions forçades; i en alguns casos, a més de violència psicològica, han tingut violència física”. “Les anomenades ciber violències apareixen en gran nombre de casos de xiques, així com les autolesions”, assenyala l'informe.

Quant a les característiques més rellevants dels xics atesos, segons les dades del servici municipal, “no es pot parlar d'un perfil social o socioeconòmic concret, sinó que més aviat s'identifiquen característiques personals i psicològiques més freqüents, com la inseguretat en ells mateixos i la desvaloració, les mancances afectives, la falta del reconeixement de les seues emocions i el bloqueig emocional”. S'han observat també “símptomes de problemes de salut mental amb idees suïcides, i normalització de la violència de gènere”. Quant a les actituds sexuals, es produix un fenòmen de “pornificació de les relacions sexuals i biaixos de gènere, amb repetició de patrons parentals inadequats; i, en alguns casos, consum d'alcohol i porros”.

El centre ha realitzat un estudi també sobre les famílies de les i els adolescents que han rebut atenció, i han subratllat les seues característiques més repetides. En el cas de les famílies de xiques, s'ha observat una palpable heterogeneïtat; és a dir, que algunes provenen de centres de menors i de famílies desestructurades, amb violència intrafamiliar; però també de famílies sense cap conflicte intrafamiliar i amb nivell sociocultural mitjà i alt. “No hi ha unes característiques comunes definides, no s'observa un indicador comú a familiars de les xiques ateses”, assenyala la memòria.

Quant a les famílies dels xics, s'ha observat “famílies amb violència de gènere entre els progenitors, falta de supervisió parental i dificultats de detecció de risc en les conductes dels fills, a més de biaixos de gènere i dificultat d'adaptar-se als canvis evolutius dels xics”. Des de Taronja sencera, s'ha instat alguns agressors de les xiques a la intervenció amb la col·laboració dels seus centres educatius i famílies.

Tota esta activitat s'ha compaginat amb la divulgació a través de la xarxa. S'han fet publicacions preventives mensuals en la web i en instagram, i es preveu poder ampliar la difusió a través de tiktok en breu, amb la col·laboració de l'IES Benicalap. Per a l'any que ve es té previst fer les formacions presencials, perquè es disposarà de més documentació i dades d'indicadors de risc i efectivitat dels continguts terapèutics.