17/10/2018 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall

INFOCIUTAT

LA GLORIETA

  • Espacio delimitado por las calles GENERAL PALANCA, GENERAL TOVAR, PALACIO DE JUSTICIA y PORTA DE LA MAR.
  • VALENCIA

Este jardí va ser traçat per l'arquitecte de la fortificació El senyor Manuel Serrano Insa que va delimitar el que seria el futur parc per a la seua construcció es van aprofitar els solars originats per la demolició de diverses cases situades entre Santo Domingo i La Duana al ser edificat este nou edifici a finals del segle XVIII.

A este fi van ser adquirits els citats solars pel mariscal Suchet en 1812.

A l'arribar Elio a la capitania general es pensa a instal·lar en esta superfície un monument a Ferran VII rodejant-ho d'arbreda. El monument no va arribar a realitzar-se mai però es va començar la plantació de tarongers, salzes i fleixos, amb la qual cosa es va començar a delinear el futur passeig.

Entre 1817 i 1820 s'adquirixen una sèrie d'obres escultòriques procedents de l'hort del canonge Pontons a Patraix per a l'ornamentació del jardí, entre elles el tritó realitzat per Ponzanelli i que encara es conserva, les quatre estacions i el Neptú, aquelles actualment en els Vivers.

Font de la Glorieta

Les obres paralitzades amb la caiguda del General Elio, no es reprenen fins a 1826 sent Capità General O'Donell qui va manar tancar el jardí amb una balustrada de fusta entre pilars de pedra rematats per poms i pitxers. Esta balustrada tenia una porta de certa monumentalitat enfront del carrer del Mar, construïda sota la direcció de l'arquitecte Cristóbal Sals i rematada per dos lleons de pedra que subjectaven amb les seues urpes sengles esferes i portaven al llom geniecillos amb emblemes, escultures que va realitzar Vicente Piquer, es construïx, ara a més el primer pavelló de música, en este moment l'extensió del passeig jardí era de 150 metres des de la porta de la plaça de Tetuan a la del Parterre i 20 metres d'ampla.

Al cessar en el comandament O'Donell en 1833 es fa càrrec de les successives millores de la Glorieta l'Ajuntament, qui en 1841 presa possessió de l'hort del convent de Santo Domingo amb una extensió de "huit fanecades, un quaranté i dotze braces de terra", amb la intenció d'annexar-ho als jardins de la glorieta.

En 1844 s'eixamplen les andanes i es desmunta la font del Tritó que va ser a parar a uns magatzems. Dos anys després El senyor Domingo Cicchiari establix junt amb la porta del carrer del Mar un café que tractava d'emular als que s'havien posat de moda a París i Londres, parint-ho amb llum de gas. En enguany el nombre de plantes augmenta amb la plantació de saigassos del Canadà, catalpes, castanys d'indisas, plàtans orientals i til·lers. En 1854 es planta gran quantitat de palmeres i l'any següent magnòlies, alhora que es construïx un hivernacle junt amb el pavelló de música i es pensa a substituir el tancament de fusta per un altre de ferro, cosa que no es portarà a la pràctica fins a 1860.

Este tancament de ferro -actualment en els jardins del real- posseïa diverses portes: la monumental recaient a la plaça de Tetuan, una davant de la ciutadella, una altra que donava accés al pla del Remei, dos perpendiculars a la duana i una altra enfront del carrer del Mar amb motiu de l'obertura del carrer de la Paz s'obri una altra porta consistent en tres arcs. També en enguany s'instal·la novament el tritó situant-ho en la font que actualment existix, realitzada en marbre negre segons un projecte de l'arquitecte El senyor Antonio Sancho i l'alumne de l'acadèmia El senyor Antonio Cortina, adossant-se la dita font a una xicoteta muntanya amb bosquet.

En 1895 es construïx una casa de socors entre el café i la reixa recaient a capitania, situada en el mateix solar on abans hi havia uns magatzems. En 1901 es porta l'estàtua de Neptú procedent de l'Albereda i abans de l'Hort de Pontons. Al mateix temps desapareixen les escultures que representaven les quatre estacions, quedant-se en els vivers que l'Ajuntament posseïa en el camí de Monteolivete i que actualment es conserven en els jardins del Real. El passeig patix a més una important reforma de jardineria l'elevar-se massissos de plantes i flors amb terra procedent dels derrocaments del carrer de Peris i Valero, -abans, i després, "de la pau"-, amb la qual cosa s'aconseguix donar un aspecte més uniforme al conjunt. El 17 de juny del mateix any s'inaugura el teatre amb la representació de "el barber de Sevilla", teatre que és prompte destruït per un incendi.

|
La Glorieta

En 1905 Penichet descriu el jardí com una "bella decoració de selva" amb bosquets plantats de cedres, alborços, llentiscles i romers coronats de corpulents pins i robustes alzines que s'alcen al mig d'un parc florit rodejat d'ombrívols plàtans... Més tard, cap a 1919 Martínez Aloy parla del poderós cedre, els corpulents ficus i phenix, la gegantina alzina, l'equatorial corifa, les belles palmeres procedents de l'Índia i les enormes magnòlies.
La més profunda transformació de la Glorieta es va efectuar en 1927, època de les grans reformes urbanes de València, sent alcalde El senyor Luis Oliag, l'Ajuntament acorda dur a terme una total modificació del passeig; en uns mesos van desaparéixer les reixes, la major part dels edificis allí existents i molts dels més antics i corpulents arbres.

A partir de llavors La Glorieta queda reduïda a l'extensió que aproximadament té hui, amb alguns monuments dedicats a personatges valencians destacats com el del Doctor Gómez Ferrer obra de Paredes, menys els xiquets als seus peus, que són de Luis Bolinche; el bust dedicat al pintor Francisco Domingo Marqués, fos en bronze, de Marià Benlliure, que va estar abans en les Alamedidas de Serrans, i els dels pintors Muñoz Degrian i Joaquín Agrasot, ambdós obra de l'escultor Francisco Maroc i Díaz -pintat, el primer coronant un banc de planta i perfils corbs; el segon en bronze, com ho va anar també el primitiu del sainetista Eduardo Escalante, obra de Marià Benlliure, que robada el cap, va ser substituïda per una de marbre, obra del mateix Marco, situant este monument a Escalante en un jardí del Cabanyal, quedant ressenyat allí.

Immediats a este jardí i integrats en certa manera a ell estan la rotonda enjardinada de la plaça circular del Marques d'Estella, i en el seu centre, el monument als caiguts, construït en 1946 durant l'alcaldia de Juan Antonio Gómez Trenor, comte de Trenor, que és reproducció quasi exacta i apareguda escala de la porta del Real, construït en 1801, pertanyent a la muralla de la ciutat i derrocada en 1867 amb ella, a la baixada del pont del mateix nom i enfilant l'actual plaça de Tetuan, costa de tres vans el central de mig punt, oberts en una construcció de reproduïts dels de la porta antiga (que es conservaven en el claustre del Carme) i un escut de valència de rematada central.

El va principal alberga una creu de pedra a què s'accedix per un caminen radial de la rotonda enjardinada.

|
Estàtua en la Glorieta

Així mateix, per la seua immediata proximitat, junt amb l'arrancada del carrer de Còlon, ha d'assenyalar-se ací la presència, en un xicotet espai enjardinat, entre el dit carrer i el Palau de Justícia, antiga aduada de Carles III, del monument al pintor Ignacio Pinazo Martínez al front de l'alt pedestal una cartel·la conté la dedicatòria "al pintor Pinazo" i va ser inaugurat en 1949 (va haver-hi un altre monument al pintor Ignacio Pinazo Camarlench, obra de l'escultor Vicente Navarro Romero, difunt en 1978, situat en el jardincillo del carrer de Cavallers, contigu a la Generalitat, sobre el solar que va ser de la casa de la ciutat. La figura del pintor, assentat sobre un còmode banc de pedra, vestia una espècie de túnica, tot de marbre blanc. Amb ocasió de construir en el jardincillo un refugi antiaeri -en "art deco"-, en 1936, elimine's també el monument que havia's inaugurat en 3 de febrer de 1919, amb assistència de Marià Benlliure, director general de belles arts aleshores, i gran assistència corporativa i popular).

En 1950 es van col·locar en la glorieta un determinat nombre d'antics fanals de gas amb instal·lació de llum elèctrica fluorescent i es va realitzar un assetjat de ciprer amb supressió del carrer central obert i tancada més d'una vegada, donant així major amplitud a la zona e xiquets posteriorment en restauració de la glorieta conformant-se segons la seua morfologia actual.

|

Utilitats

ARBRES I PALMERES MONUMENTALS:

Fitxes La Glorieta (pdf 9,921 mb)



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI