Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• Els dies clars, de Sandra Ferrús; La gran fiesta del cine, de Toni Agustí i María S. Torregrosa, i Calle de los Ángeles, de Silvia Rey, integren la secció oficial juntament amb unes altres nou pel·lícules que exploren les ferides del Mediterrani

El director gerent del Palau, Vicente Llimerá, i Sara Mansanet, directora de la Mostra i subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals han presentat la secció oficial de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, organitzada pel Palau de la Música de València i programada del 3 al 15 de novembre. Una secció que reunirà dotze llargmetratges que tracen, a través de la ficció, el documental, la comèdia, el drama o el thriller, el retrat d'un Mediterrani confrontat amb les desigualtats, les transformacions socials i els conflictes d'identitat.

Els títols, procedents de diferents països de la conca mediterrània (Turquia, Croàcia, Sèrbia, Itàlia, Algèria, França, Palestina, Egipte o Grècia) competiran per la Palmera d'Or, dotada amb 30.000 euros per a la producció guanyadora, a més de 15.000 euros destinats a la distribució a Espanya. El certamen concedirà també la Palmera de Plata-Premi Especial del Jurat, dotada amb 20.000 euros.

Vicente Llimerá ha explicat que “per al Palau, integrar la Mostra és una responsabilitat, i volem contribuir al fet que el festival continue creixent com a espai de trobada del cinema i de la ciutadania”. Per a Llimerá, “la Mostra té una personalitat pròpia que volem cuidar i impulsar, així com descobrir nous creadors, acostar-nos a d’altres realitats i sobretot compartir històries que ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta, i que cada vegada és més complicat d'entendre”. Llimerá ha mostrat la seua satisfacció “perquè tres produccions valencianes competisquen per la Palmera d'Or, tres històries que dialoguen amb les d'altres països del Mediterrani”.

D¡altra banda, Sara Mansanet ha aclarit que “els 12 llargmetratges d'esta secció d'honor són estrenes a Espanya. Encara que comptem també amb tres estrenes mundials de les tres produccions valencianes que han estat seleccionades, i que representen molt bé l'estat actual del cinema valencià.”

Per a la directora de la Mostra, els grans trets d'esta edició es caracteritzen per “talent emergent, les tres mirades amb accent valencià, noves narratives, realitats incòmodes i un apogeu de l'autoria femenina, ja que el 58% de pel·lícules seleccionades en esta secció, estan dirigides per dones”. A preguntes dels periodistes, Mansanet ha aclarit que “en esta 41 edició la Mostra tindrà 155 projeccions, de les 700 que han arribat per diferents vies, intentant que hi haja una representació el més variada possible dels països del Mediterrani. Les temàtiques venen un poc amb l'any, ja que els cineastes ens conten el que viuen en l'actualitat. Temes com la crisi de l’habitatge, conflictes generacionals en països com Algèria o Egipte en què la vida de la capital i del món rural són totalment contràries, sobretot per a les dones jóvens que estan en un entorn que no els representa, o les guerres amb les cròniques del setge. El que busquem en seleccionar les pel·lícules és que hi haja una representació el més variada possible de temes actuals que arriben al públic”.

Tres mirades amb segell valencià: noves narratives i realitats incòmodes

Entre les propostes que concorren al certamen destaquen tres produccions valencianes, que desafien les convencions narratives amb distintes temàtiques. Els dies clars és l'òpera prima de Sandra Ferrús. Produïda per Suica Films i rodada de manera íntegra en valencià, amb localitzacions a València i la comarca de la Ribera Alta, la història aborda la salut mental i el desgast de l'entorn familiar davant la manca d'empara institucional. Amb un repartiment actoral encapçalat per Sandra Ferrús, Sergi Torrecilla, Pilar Martínez i Toni Misó, este drama còmic trenca estigmes mitjançant la intensa vivència de Vicent, un jove amb ànima rockera diagnosticat amb esquizofrènia.

Toni Agustí i María S. Torregrosa tornen a sacsar els marges de la creació cinematogràfica amb La gran fiesta del cine. Després de sorprendre en la Mostra al 2021 amb el seu aplaudit debut La última cena, els realitzadors tornen amb una pel·lícula rodada en només un dia, basada en la improvisació actoral, estructurada en un pla seqüència de 90 minuts a temps real. Produïda per Hanoi Produccions i protagonitzada per les valencianes Marta Belenguer, Lorena López i Amparo Fernández, la cinta se submergix en les bambolines del seté art per a radiografiar les dinàmiques i les tensions de la indústria.

Completa la terna de títols amb participació valenciana el documental Calle de los Ángeles, produït per Limbus Filmak, amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura i À Punt, i dirigit per la cineasta murciana, establida a València, Silvia Rey Canudo. A partir de la pròpia experiència de més d'una dècada de residència al barri del Cabanyal a València, la directora —nominada al Goya pel curtmetratge ‘Wan Xia. La última luz del atardecer’ —construïx una sàtira àcida sobre la crisi de l'habitatge i l'especulació immobiliària.

Talent emergent i apogeu de l'autoria femenina

Juntament amb les valencianes, noves veus i pel·lícules avalades per alguns dels principals festivals internacionals confluïxen en la secció oficial. Des de totes dos ribes, les històries que optaran a la Palmera d'Or exploren les tensions del present —de la precarietat als conflictes familiars— amb mirades singulars que confirmen la vitalitat i diversitat del cinema mediterrani.

El talent emergent té un lloc destacat en la programació. L'italià Alberto Palmiero debuta amb Keep Me in Mind per a retratar, des de la comèdia dramàtica, les dificultats d'emancipació d'una generació marcada per la incertesa laboral. La pel·lícula va obtindre el premi a la millor òpera prima en la secció Freestyle de la Festa del Cinema di Roma. El cineasta palestinosirià Abdallah Al-Khatib s'estrena en Chronicles from the Siege amb una història de supervivència en temps de guerra l'estrena de la qual va acollir la Berlinale, on va rebre el Premi GWFF a la millor òpera prima. A estes primeres obres se suma A Turkish Case, del director francoturc Hüseyin Aydin Gürsoy, un thriller polític en el qual un advocat parisenc ha d'enfrontar-se a les contradiccions de la seua identitat.

La secció oficial es nodrix també d'una selecció potent de mirades femenines internacionals que desafien les pressions socials i exploren la cerca de l'autonomia personal per mitjà de quatre llargmetratges aclamats. Estrenada en la Berlinale, Hear the Yellow, de la turca Banu Sivaci, es va coronar amb quatre guardons al Festival de Taormina i el prestigiós Vanguard Award amb una història de tornada a les arrels familiars. El documental At No Cost, de la cineasta grega Mary Bouli, en el qual qüestiona els dilemes ètics de la indústria de la fertilitat, li va valdre el màxim reconeixement en el Festival de Tessalònica.

Després del pas per la Quinzena de Cineastes de Cannes, la francesa Lila Pinell explora en Shana la supervivència quotidiana i la sororitat en una cinta avalada com la millor pel·lícula internacional al Festival Internacional de Cinema de la Universitat de Buenos Aires i que compartix l’estrena a Espanya amb el Festival de Cinema Europeu de Sevilla. I estrenada en el Festival de Venècia, la directora egípcia Ashgan El-Hamus concorre al certamen amb Al Baraneya, un retrat rural sobre una jove embarassada i el conflicte de la seua família per salvar-la enfront del poder d'un terratinent.

Els conflictes familiars i les relacions de poder travessen també el tancament de la selecció a través de dos propostes molt distintes. Estrenada a Rotterdam, la sàtira Honey Bunny, del croat Igor Jelinović, compartix estrena a Espanya amb el Festival Internacional de Cine de Gijón i convertix la disputa agra de dos germanes per una casa de vacances en un retrat àcid sobre la cobdícia que li va valdre quatre premis en el Festival de Cinema de Pula, entre els quals la Gran Arena d'Or a la millor pel·lícula. A este conflicte material el seguix l'ajustament de comptes purament emocional de My Father’s Scent, estrenat a Venècia, un thriller cru de l'egipci Mohamed Siam en el qual un pare i un fill desenterren els ressentiments durant una nit de convivència forçada.

La 41ª edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada pel Palau de la Música de València i té el suport de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA), DAMA, Fundació SGAE, del Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE), la col·laboració de La Filmoteca de l’IVC, València Film Office, Veles e Vents, València Music City, FIAPF i amb À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

Secció oficial de Mostra de València 2026

-Hear the yellow

Turquia. 2026. Direcció: Banu Sivaci

Suna torna al seu poble natal a Turquia per assumptes familiars. Marcada per la sequera, la casa pairal és tan fràgil com les relacions entre els habitants del poble. Impàvida, Suna llança llum sobre els racons foscos del passat.

-Honey bunny

Croàcia i Sèrbia. 2026. Direcció: Igor Jelinović

Tonina sempre ha cuidat de la família; no obstant això, mai va sentir que ells li correspongueren amb la mateixa ajuda i afecte. Convençuda que és un dret que li pertany, decidix fer-se amb la titularitat d'una xicoteta casa de vacances familiar a l'illa de Hvar.

- Keep me in mind

Itàlia. 2025. Direcció: Alberto Palmiero

El jove director Alberto, despagat, està convençut que el cinema ja no té res a oferir-li. Després d'anys vivint a Roma, decidix tornar a la seua ciutat natal. La vida de províncies sembla brindar-li un refugi inesperat.

Però els dubtes no tarden a reaparéixer, en forma de desitjos ajornats i de la pregunta que mai ha deixat de turmentar-ho: què hauria de fer realment amb la vida?

- Chronicles from the siege

Algèria, França i Palestina. 2026. Direcció: Abdallah Al-Khatib

Quan la seua ciutat afronta un setge, la vida de la gent comuna s’hi veu destrossada, obligant-la a prendre decisions impossibles mentre busquen sobreviure en una zona devastada per la guerra.

- La gran fiesta del cine

Espanya. 2025. Direcció: Toni Agustí i María S. Torregrosa

Cinc anys després de rodar La última cena, un llargmetratge experimental sense pressupost, un grup de tècnics i artistes de cinema es reunix per a celebrar l'inesperat èxit de la pel·lícula i decidir què fer amb els beneficis generats en cinemes i plataformes digitals.

-Calle de los ángeles

Espanya. 2026. Direcció: Silvia Rey

Una jove acomodada compra per impuls un pis en ruïnes al barri del Cabanyal. Quan mira d'encetar la rehabilitació, mamprenen a sortir una muntonada de problemes derivats de la situació real del barri i del veïnat, que amenacen de fer-li perdre el pis i s’ha d'enfrontar a diversos dilemes morals en un intent de salvar la inversió.

-My father's scent

Egipte, Noruega, França, Aràbia Saudí, Suècia i Càtar. 2025.Direcció: Mohamed Siam

Una odissea tibant i poètica té lloc al llarg de només una nit, en la qual un pare i un fill s'enfronten amb l'objectiu de saldar vells comptes. Reclosos en un apartament, el dur i emotiu enfrontament no tarda a intensificar-se, deixant al descobert les capes d'una relació marcada pel conflicte.

-At no cost

Grècia. 2026. Direcció: Mary Bouli

Dane és una jove d’Atenes que treballa en un bar i amb convertir-se en ballarina de ballet. Decidix convertir-se en donant d’òvuls, però descobrix que el procediment no és tan senzill.

-A turkish case

Turquia i França. 2026. Direcció: Hüseyin Aydin Gürsoy

Mathieu es va distanciar de la comunitat turca per a ascendir en l'escala social. Advocat decidit i ambiciós, treballa intensament per a convertir-se en soci d'un prestigiós bufet d'advocats de París. Quan un jove turc en una situació precària, que necessita ajuda, irromp en la seua vida, Mathieu s’hi veu embolicat en un escàndol de corrupció que amenaça de destruir tot el que ha construït.

-Al baraneya

Països Baixos, Egipte, Bèlgica i Aràbia Saudí. 2026. Direcció: Ashgan El-Hamus

-Shana

França. 2026. Direcció: Lila Pinell

Shana afronta les dificultats del dia a dia amb una energia desbordant i el suport del seu grup d'amigues. Quan mor la seua àvia, hereta un anell que, segons diuen, protegeix contra el mal d'ull. A Shana li ve molt bé eixa espenteta. Sobretot, perquè, amb l'eixida de la presó d’una parella tòxica, els problemes no paren d'acumular-se.

-Els dies clars

Espanya. 2026. Direcció: Sandra Ferrús

Vicent té l’ànima d’un rocker però té el do de saber el que la gent dirà. La creu, i la de la de seua família, patir esquizofrènia en un país incapaç de cuidar la salut mental.