Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• El Consistori inclou en la ruta la comèdia dramàtica Les noces de Rosa (2020), protagonitzada per l'actriu Candela Peña i rodada principalment a València i Benicàssim amb la participació d'À Punt i l'ajuda de l’Institut Valencià de Cultura

• Una escultura en bronze de la protagonista, Rosa, corrent en una carrera popular homenatjarà la pel·lícula, la seua directora i la lluita de les dones per la llibertat

• La peça s'instal·larà a la plaça d'Amèrica, al costat del Pont de les Flors - Alcaldessa Rita Barberá

• El pròxim 14 de novembre, la cineasta, guionista i actriu espanyola rebrà la Palmera d'Honor de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, en reconeixement a la seua trajectòria professional

L’Ajuntament de València retrà homenatge a Icíar Bollaín en la Ruta Escultòrica de Personatges de pel·lícules i d'obres literàries ambientades a la ciutat, iniciativa que busca reivindicar València com a escenari de ficció a través dels personatges que l'han popularitzada en l'imaginari literari i cinematogràfic. Així ho ha anunciat el Regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, qui ha explicat que este reconeixement a Bollaín se suma a la concessió el pròxim 14 de novembre de la Palmera d'Honor a l'aclamada cineasta, guionista i actriu espanyola, que es farà en la gala de clausura de la 41a Mostra de València.

Amb este propòsit, el consistori incorpora a la ruta la referència a la comèdia dramàtica Les noces de Rosa, dirigida l'any 2020 per Icíar Bollaín i rodada principalment a València i Benicàssim, amb la participació d'À Punt i l'ajuda de l’Institut Valencià de Cultura, que va resultar guanyadora de diversos premis des que va ser estrenada. Presentada en 2020 en el Festival de Màlaga, on va obtindre el Premi Especial del Jurat, va aconseguir huit nominacions als Goya, i es va alçar amb el de millor actriu de repartiment per a Nathalie Poza i el de millor cançó original per a “Que no, que no”, de Rozalén. Per part seua, Candela Peña, nominada a millor actriu protagonista, va rebre per este paper el Premi Platino i el Gaudí.

València immortalitzarà en un futur en bronze el personatge de Rosa, interpretat per Candela Peña, que es plasmarà com a corredora en una carrera popular. La peça s'instal·larà a la plaça d'Amèrica, al costat del Pont de les Flors - Alcaldessa Rita Barberá, espai entre dos Valèncias, la històrica i l'actual. Es tracta d'una referència al film d'especial simbolisme, atés que condensa la busca de la llibertat per part de la protagonista. Tal com ha explicat el regidor Moreno, es tracta d'un homenatge a la pel·lícula Les noces de Rosa; a la seua directora, Icíar Bollaín, una de les més llorejades del cinema espanyol; a la seua intèrpret principal, Candela Peña; i a la lluita de tantes dones anònimes, com a Rosa, per l’emancipació.

Obra representativa de la filmografia d'Icíar Bollaín

El llargmetratge se centra en l'experiència de Rosa, una dona que, a punt de complir els 45 anys, s'adona que ha viscut sempre bolcada en les necessitats dels altres. Treballa en el departament de vestuari de rodatges de cinema sota les ordes d'una cap que sol emportar-se el mèrit del seu esforç, cosint a tot córrer el vestit d'una actriu mentres prepara els vestits de desenes d'extres. La seua vida personal és una infinitat de demandes familiars: exercix d'assistent del pare viudo, que planeja mudar-se amb ella sense preguntar-li; dona suport als caòtics negocis del germà, Armando; suporta les crisis existencials de la seua germana Violeta; i cuida a distància de sa filla, Lídia.

Cansada de carregar amb el pes de totes estes responsabilitats invisibles i d'haver postergat la existència pròpia, Rosa deixa el treball de manera sobtada i trenca amb tots els compromisos. El seu pla és mudar-se a Benicàssim per a recuperar l'antiga casa familiar i complir el gran somni de quan era jove: reobrir el taller de costura de sa mare. Per a segellar este canvi de rumb, s'embarca en un projecte molt particular: organitzar unes noces amb si mateixa, un compromís públic d'autocura i fidelitat cap als seus desitjos. No obstant això, la seua família no està disposada a acceptar els nous límits tan fàcilment.

Tal com assenyala Carlos Aimeur, autor de l'estudi de la ruta de personatges cinematogràfics, recentment publicat per l'Ajuntament en coedició amb l'editorial Sargantana, “Les noces de Rosa forma part del nucli dur de la filmografia d'Icíar Bollaín, centrada en la radiografia social i en l'univers femení. […] La pel·lícula desmunta, a més, allò que la societat espera de les dones: la idea que la realització d'una dona madura depén de trobar parella o de l'abnegació familiar. En lloc de casar-se amb un altre per a ‘completar-se’, Rosa es casa amb si mateixa per a reivindicar l’amor propi i l’autonomia”.

“Fidel a l'estil de la directora, l'obra combina l'humor i les situacions quotidianes amb una càrrega de drama emocional profund. No és una comèdia romàntica tradicional, sinó una història de superació personal que aborda temes realistes des d'un to optimista, amable i lluminós”, prosseguix Aimeur. “Hereta el costumisme, en reflectir amb fidelitat el dia a dia d'una família espanyola de classe treballadora, i la comèdia d'embolics, perquè el pla de Rosa genera malentesos entre el pare i els germans, i llança una crítica social sobre la càrrega invisible de la cura familiar, que sol recaure majoritàriament en les dones”.

Un lloc particularment expressiu dins del trajecte oníric de Rosa

“Les noces de Rosa s'articula en dos geografies contraposades de la Comunitat Valenciana: la ciutat de València, espai de l'aclaparament i del caos, i la costa de Benicàssim, espai de l'alliberament i del retrobament. La cartografia està dibuixada, a més, per les necessitats dels altres: es desplaça segons el mapa que li imposen (cuidar del seu pare, resoldre les crisis dels seus germans, córrer per a complir les obligacions del treball, etc.), en un espai fragmentat en què no és propietària dels seus trajectes. […] En suma, la pel·lícula representa el trànsit d'una dona que passa de viure en els mapes dels altres a dibuixar el seu propi”, continua Aimeur.

Especialment significativa és la carrera inicial, l'escena en la qual Candela Peña recorre la ciutat de València pràcticament al complet, des del centre històric fins al Cabanyal-Canyamelar, passant per diversos horts urbans. Una seqüència que constituïx tot un testimoniatge de la València actual. D'acord amb Carlos Aimeur, el Pont de les Flors - Alcaldessa Rita Barberá ocupa “un lloc particularment expressiu dins del trajecte oníric que fa Rosa. El personatge principal del film el creua corrent, en una imatge que simbolitza l'impuls d'escapar d'una vida organitzada al voltant d'uns altres”.

En paraules d'Aimeur, “l’esmentat pont funciona com un llindar entre diferents zones de la ciutat i, en la proposta d'homenatge a les noces de Rosa, permet representar a la protagonista en moviment: no com algú que ja ha arribat a una solució, sinó com una dona que comença a reclamar el seu camí propi. Un emplaçament, en definitiva, que permet fixar l'instant de trànsit entre eixes dos etapes i que oferix una imatge recognoscible per a l'homenatge a la pel·lícula, al mateix temps que rendix tribut a les dones contemporànies i a la ruptura amb els esquemes tradicionals del passat per part d'estes”.