Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Més de 400 fotografies i altres 167 imatges diferents, des de cartells publicitaris a vinyetes o dibuixos, il•lustren el llibre “La Plaza del Ayuntamiento de Valencia. 1890-1962”, del que és autor José Huguet Chanzá, i que ha sigut presentat en el Saló de Cristall en un acte presidit per la tinent d'alcalde i delegada de Cultura, María Irene Beneyto.

Com ha explicat l'autor de l'obra, este llibre és el número 8 de la Col•lecció Imatges, editada per l'Ajuntament de València i en la que primen les fotografies, el visual, sobre els textos que servixen d'acompanyament.

Huguet Chanzá, en la seua intervenció, ha relatat nombroses anècdotes amb què ha volgut il•lustrar la seua dissertació sobre una plaça que hui és el cor de la ciutat de València, però que no ho era l'any 1890, quan encara es mantenia un traçat urbà fonamentalment musulmà i marcat per carrers estrets.

Ha recordat Chanzá que l'any 1858 València a penes comptava amb 106.000 habitants, encara que la incorporació a la ciutat de Patraix, Benimaclet, Russafa, Campanar o Benimámet, va suposar duplicar esta quantitat i va portar profunds canvis en l'estructura urbana que van modificar la seua fisonomia. L'autor ha evocat la transformació de l'Antiga Baixada de San Francesc, amb el Convent de San Francesc, o l'Antiga Estació del carrer Ribera, a la que a través de Marqués de Sotelo arribaven les vies del tren.

També s'ha referit al Passatge Ripalda, a la Fira de Nadal que s'instal•lava en la plaça fins a 1911 i de la que apareixen imatges en este “llibre documentat”; a l'Hotel Espanya, l'edifici de la qual va ser posteriorment derrocat, com també es va derrocar en 1908 l'antic barri de Pescadors. Huguet Chanzá ha glossat la figura del Marqués de Campo i l'escultura que li va fer Mariano Benlliure i que durant molts anys va ocupar el centre de l'actual plaça de l'Ajuntament.

En un altre apartat de la seua intervenció, plena d'anècdotes, ha recordat els distints noms que va tindre la plaça: San Francesc, Espartero, Isabel II, Plaça de la Llibertat, Castelar -“el que més va perdurar”- Plaça del Cabdill i Plaça del País Valencià. També s'ha referit a la construcció de l'actual edifici de l'Ajuntament, una part sobre el solar del Convent de San Francesc, però una altra sobre la Confraria dels Genovesos que van arribar a València acompanyant Jaume I.

No han faltat les anècdotes relacionades amb el Café d'Espanya, que Azorín va qualificar com el més sumptuós en el que havia estat, ni amb personatges com el Coqui, Míster May, el músic cec Gayarre, Pepito Villalonga o el famós “pardalero venent els seus pardals de fang”.

Especial atenció ha dedicat a la fisonomia de la plaça prèvia a l'any 1929, quan s'escomet el projecte de l'arquitecte Goerlich, que va dissenyar el famós “pastís” que l'any 1962 un alcalde va manar derrocar per a convertir el centre de la plaça en un aparcament de cotxes. Huguet Chanzá ha defés aquell “pastís” per el que va transitar sent xiquet, que estava elevada quatre metres sobre el nivell del carrer i donava preferència als vianants que tenien una posició privilegiada per a contemplar el llavors encara escàs trànsit rodat. Huguet ha arribat a proposar en la seua intervenció que es recupere eixe esperit Goerlich de “plaça per als vianants” en la més cèntrica de la ciutat de València.

María Irene Beneyto ha tancat l'acte que ha reunit en el Saló de Cristall a nombrosos professors universitaris, fotògrafs, historiadors i investigadors, i que ha comptat amb la presència dels regidors Salvador Broseta i Pedro Miguel Sánchez.

La delegada de Cultura ha agraït a José Huguet la minuciosa elaboració d'este llibre d'imatges i el rosari d'anècdotes que ha desgranat en la seua presentació. Ha dit que gràcies a ell hem pogut conéixer d'una forma amena l'evolució de l'actual Plaça de l'Ajuntament. “Amb este llibre podran disfrutar i saber, a més, que edat tenen segons la Plaça que hagen conegut”.

S'ha referit a la satisfacció que sent com a regidora de Cultura de publicar obres amb què l'Ajuntament complix amb la seua obligació de recuperar la història i el passat de la ciutat, i ha recordat que encara hui el disseny d'un enclavament tan emblemàtic com la Plaça de l'Ajuntament continua suscitant idees, propostes i fins a controvèrsies.