Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• L'exposició “La València de Francisco Mora. Arquitecte i urbanista. 1875-1961” obri les portes esta vesprada i romandrà fins al mes de maig a la Sala d'Exposicions Municipal, amb accés des del Carrer Arquebisbe Mayoral

• L'alcaldessa destaca el “paper decisiu de Mora en la configuració urbana de la ciutat i l'interés de l'actual Govern municipal per revisitar la seua figura, a través d'esta exposició”

• Autor d'edificis “emblemàtics” com el Mercat de Colón, el Palau de l'Exposició o la façana de la Casa Consistorial, “Francisco Mora és, en bona part, artífex de la València moderna”

• La mostra arreplega una “àmplia selecció de plans i d'imatges de gran bellesa”, molts d'ells inèdits, juntament amb nombroses fotografies, maquetes i objectes personals, cedits per institucions i familiars de l'arquitecte valencià

L'Ajuntament de València ha organitzat una exposició en homenatge a l'arquitecte i urbanista valencià Francisco Mora Berenguer (1875-1961) amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. Esta mostra, oberta al públic, fins a maig, a la Sala d'Exposicions Municipal, destaca el “paper crucial de l'autor de edificis emblemàtics, com el Mercat de Colón, el Palau de l'Exposició o la façana de la Casa Consistorial, en la configuració urbana de València".

L'Alcaldessa de València, María José Catalá, ha presentat hui esta exposició acompanyada del regidor de Cultura, José Luis Moreno; y junt al net de l'homenatjat i, igualment, arquitecte Francisco Chapa Mora i un dels comissaris de la mostra, Enrique Martínez Díaz, qui ha treballat amb David Sánchez Muñoz. En este acte, celebrat en l'esmentada Sala d'Exposicions de l'Ajuntament, amb accés pel carrer d'Arquebisbe Mayoral, també han participat respresentantes del món de la cultura, l'arquitectura i altres familiars Francisco Mora.

“Dotar a esta ciutat d'edificis i equipaments funcionals sense per això renunciar a la bellesa va ser un objectiu per a Francisco Mora, que clarament, va aconseguir. I hui este espai de l'Ajuntament, que és la seua casa, a la qual va dotar d'identitat actual amb la façana que va projectar, ret homenatge al seu llegat amb una exposició que ens convida a mirar la nostra ciutat amb la seua sensibilitat”, ha manifestat l'alcaldessa.

María José Catalá ha destacat el “paper crucial de Francisco Mora en la configuració urbana de la ciutat a principis del segle XX i l'interés de l'actual Govern municipal per revisar la seua figura, a través de la present exposició”. “Durant la seua dilatada trajectòria professional, Mora va deixar una petjada indeleble a València, manifestada en nombroses mostres arquitectòniques sense les quals difícilment podria entendre's hui el paisatge urbà del Cap i casal”, ha assegurat l'alcaldessa, en recordar que “l’objectiu de l’Ajuntament és posar en valor els personatges valencians més il·lustres”. “Ja ho estem fent amb Sorolla, Javier Goerlich i Manolo Valdés, rendint-los el tribut que es mereixen i situant-los en el centre de la nostra política cultural, en un exercici de memòria i de reivindicació del seu llegat”, ha afegit.

L'exposició partix d'una idea original de Carmen Tarín que ha sigut desenrotllada pels comissaris Enrique Martínez-Díaz i David Sánchez Muñoz, amb el disseny de l'estudi Collage-no. En ella, s'exhibix “una àmplia selecció de plans i d'imatges de gran bellesa”, molts d'ells inèdits, juntament amb nombroses fotografies, maquetes i objectes personals. Els fons exposats han sigut cedits per l'Arxiu Històric Municipal, l'Hemeroteca Municipal, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, el Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, el Museu de Belles Arts de València, la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos i per particulars, entre ells, la família de Francisco Mora, responsable de la custòdia i de la divulgació de la seua obra.

Un recorregut per la vida i l'obra de l'arquitecte valencià

Al llarg del recorregut expositiu, es mostra la producció arquitectònica de Francisco Mora, ordenada per temàtiques, i la seua evolució en el temps, des dels seus primers encàrrecs fins als més recents. La mostra dona compte de la “ingent” quantitat i de la varietat de projectes rebuts per l'arquitecte valencià tant des de l'Administració com des de la iniciativa privada. Les dos primeres sales fan un repàs pels grans projectes i obres públiques que li van donar a conéixer entre el públic i que van suposar la seua consagració com a arquitecte, la tercera sala aborda la seua no menys decisiva contribució en el camp de l'urbanisme, on, des del seu càrrec com a arquitecte municipal de l'Eixample de València, va ordenar i va estendre la ciutat més enllà dels seus límits a principis del segle XX.

Per part seua, la quarta sala se centra en els edificis residencials de caràcter privat que va projectar Francisco Mora, en la seua majoria en el recentment traçat eixample de València, sense oblidar les vivendes unifamiliars i els edificis d'ús religiós o dotacional dels quals va ser també autor. Per a finalitzar, la quinta sala indaga en la faceta de Mora com a professional de l'arquitectura, permetent als visitants acostar-se a la seua figura a través de l'exhibició de diversos objectes personals de la seua propietat: des de medalles i fotografies fins a escrits firmats per l'arquitecte valencià, passant per diaris de l'època amb articles i notes sobre la seua prolífica carrera, testificant tots ells els mèrits i els premis aconseguits per Francisco Mora en el desenrotllament de la seua carrera professional.

Francisco Mora més enllà de les seues creacions més conegudes

Nascut a Sagunt l'any 1875, Francisco Mora va cursar els seus estudis universitaris a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ciutat que, per aquell moment, vivia un període d'efervescència cultural després de la celebració de l'Exposició Universal de 1888 i on entraria en contacte amb els principals corrents estilístics de l'època. Un punt important en la seua formació serien les seues visites, durant la seua estada a la Ciutat Comtal, al taller d'Antoni Gaudí als peus de la Sagrada Família, on l'estudi de l'estereotomia reforçaria el seu compromís amb la professió i el seu amor per l'arquitectura. El 17 d'agost de 1898 Mora va obtindre el títol d'arquitecte i, després de diverses responsabilitats en altres poblacions, en 1901 va aconseguir el càrrec d'arquitecte municipal de l'Eixample de València.

"Artífex, en bona part, de la ciutat moderna que hui coneixem", Mora va ser el creador, en solitari o en col·laboració amb altres importants arquitectes del moment, d'edificis tan singulars com la Casa Noguera, el Palau de l'Exposició, l'Asil de Sant Joan de Déu o de la façana de la mateixa Casa Consistorial. No obstant això, la seua construcció més reconeguda seria l'edifici del Mercat de Colón, inaugurat en la Nit de Nadal de l'any 1916 en ple Eixample de la ciutat, amb gran acceptació per part de la societat de l'època. Obra vigorosa i única del modernisme valencià, en ella l'arquitecte de Sagunt desplegaria un ric programa decoratiu, poblat d'elements regionals, que ha romàs indemne al llarg dels anys, com a part insubstituïble del paisatge de València", segons ha ressaltat l'alcaldessa.

Si bé, tal com han assenyalat els comissaris de la mostra, “Francisco Mora no es queda ací. Són molts els edificis, les esglésies, els projectes i els dissenys que l'arquitecte va realitzar per a la ciutat de València i que són completament desconeguts per a molts, fins i tot del gremi de l'arquitectura”.

La mostra dona a conéixer edificis hui desapareguts com el Banc Hispà Americà o la Casa de la Democràcia, façanes de tall modernista en el barri antic del Cap i casal, com la que va projectar per a l'església evangèlica al carrer de la Palma, avantprojectes com l'aeroport de València, esglésies com la de San José de la Muntanya, per citar només uns quants exemples, són peces totalment desconegudes per als valencians i que la present exposició busca precisament rescatar de l'oblit i posar en valor.

Col·laborador i amic dels principals arquitectes del moment a València, com Demetrio Ribes o Javier Goerlich, "el treball de Francisco Mora es caracteritza pel seu eclecticisme i per la seua magistral capacitat d'adaptació als principals estils sorgits al llarg de les primeres dècades del segle passat, unint al mestratge del dibuix i a l'aquarel·la la construcció meticulosa i l'encert en l'elecció dels materials". Tal com han explicat els comissaris de la mostra, “Mora no renúncia a l'avenir de la nova arquitectura que s'està generant a Europa, però defén la tradició i els valors de cada país, sense deixar de costat les necessitats intrínseques que cada obra comporta en el moment de la seua gestació i els seus condicionants estètics com a resultat de la creació artística”.

En 1930, Francisco Mora va ser elegit president del Cercle de Belles Arts, i, en 1934, obtingué un dels càrrecs més prestigiosos en la seua trajectòria professional: la presidència del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, des de la tribuna dels quals reivindicaria a València com una de les urbs més importants del moment. A estos reconeixements, se suma el seu nomenament una dècada després i, en concret, en 1945 com a president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos, institució en la qual era acadèmic de número des de 1915. Francisco Mora va morir el 24 de gener de 1961, a l'edat de 85 anys, en un accident d'automòbil quan tornava del Liceu de Barcelona després d'una òpera de Wagner, en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Taranco.