Cada març, els carrers de València s’omplin de música, foc i emoció amb les Falles. Per a moltes adolescents, també és el moment en què tot sembla possible: noves amistats, primeres mirades, missatges fins a les tantes. En este ambient intens, enamorar-se sembla fàcil.

Imaginem a un grup d’amigues: Lara, Aitana, Nora i Claudia. Fa setmanes que esperen les festes. S’arreglen juntes, es fan fotos, comenten qui els agrada. La primera nit coneixen a un grup de xics en un casal. Riuen, ballen, compartixen bunyols i promeses de veure’s l’endemà. La connexió sembla immediata. “És diferent”, diu una. “Connectem moltíssim”, afegix una altra. Tot se sent especial, gairebé màgic.

Però la màgia del moment pot confondre.

En Falles, les emocions estan amplificades. La música, l’adrenalina, la falta de rutina… Tot intensifica el que sentim. A vegades no ens enamorem de la persona, sinó de com ens fa sentir este context. És fàcil idealitzar quan només veiem la versió divertida, afectuosa i conqueridora d’algú en plena festa.

Els dies següents, les amigues comencen a notar xicotets detalls. Un dels xiquets es molesta si ella tarda a contestar. Un altre critica la roba que porta perquè “així et miren massa”. Un altre insistix a acompanyar-la sempre i s’enfada si vol quedar-se amb les seues amigues. Però com tot va començar de forma tan bonica, costa posar en dubte el que està passant. “Serà perquè li importe”, “estarà gelós perquè em vol”.

Aquí està el risc.

La violència de gènere en l’adolescència no comença amb crits. Comença amb control disfressat d’interés, amb comentaris que semblen bromes, amb gelosia , que es justifiquen com a amor. I quan la relació naix en un entorn idealitzat com les Falles, és més difícil detectar estes senyals.

Les amigues parlen entre elles. Una reconeix que ja no se sent tan còmoda. Una altra admet que li incomoda que ell revise amb qui parla. A poc a poc entenen una cosa important: conéixer a algú en la festa no és conéixer-li de veritat. No saben com tracta a la seua família, com parla del seu ex, com reacciona quan s’enfada o quan no aconseguix el que vol.

La il·lusió és preciosa. Enamorar-se és part de créixer. Però el respecte no depén de l’ambient ni de la intensitat del moment. Una relació sana no t’aïlla de les teues amigues, no et fa sentir culpa per divertir-te, no t’obliga a demostrar constantment que vols a algú.

Quan acaba la festa i s’apaguen les llums, el que queda és la persona real. Per això, enfront de la idealització, necessitem pausa. Temps per a observar, per a preguntar, per a escoltar esta incomoditat que a vegades intentem callar.

Les Falles poden ser el començament de moltes històries. Que siguen històries boniques depén no sols de l’espurna inicial, sinó del respecte, la llibertat i el bon tracte que existixen quan ja no sonen les revetlles.

Perquè l’amor veritat no es demostra sota els focs artificials, sinó en com et cuiden quan la pólvora ja s’ha dissipat.