Ajuntament de València - València

• L'estudi partix d'una premissa bàsica: la pronunciació real dels habitants del municipi és el criteri principal que determina la forma oficial d'un topònim, com marquen els criteris internacionals aplicables en la matèria

• L'autor de l'estudi, Abelard Saragossà, apel·la a un consens polític ampli per a superar la fractura social entre valencians pel model lingüístic i pels seus símbols, entre els quals es troba l'accentuació del topònim

• El Govern municipal portarà a la pròxima Comissió de Cultura i posteriorment al Ple l'aprovació del canvi de denominació de la ciutat per la versió bilingüe, amb la grafia de l'accent tancat en la forma en valencià

L'Ajuntament de València ha rebut recentment l'estudi tècnic del reconegut lingüista i acadèmic de l'AVL Abelard Saragossà per al canvi de denominació de la ciutat. L'estudi avala la substitució del nom oficial del municipi (“València”) per la versió bilingüe, amb la grafia de l'accent tancat en la forma en valencià, en coherència amb la pronunciació tradicional i majoritària dels seus habitants, així com amb els criteris internacionals aplicables en esta matèria. El Govern municipal fa així un nou pas en l'adaptació del topònim a la realitat lingüística i social de la capital del Túria.

En compliment del Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, el passat 7 de març el Servici de Normalització Lingüística va adjudicar a Abelard Saragossà el contracte per a la realització d'un estudi tècnic sobre els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació proposat per l'acord de Ple de 26 de setembre de 2023. El citat informe es va presentar el passat 20 de juny per Registre d'Entrada de l'Ajuntament de València.

L'equip de govern portarà la setmana que ve a la pròxima Comissió de Cultura i, posteriorment, al Ple d'este mes, l'aprovació del canvi de denominació del municipi per la versió bilingüe, de conformitat amb l'article 8 del Decret 69/ 2017; l'aprovació de la forma “Valéncia” per a la denominació en valencià del nom de la ciutat, en atenció als fonaments històrics i lingüístics exposats en l'estudi tècnic; així com el sotmetiment de l'expedient a informació pública per un termini de 20 dies hàbils, mitjançant un anunci en la seu electrònica de l'Ajuntament i en el BOP.

La pronunciació real com a criteri bàsic

L'estudi tècnic part d'una premissa essencial: la pronunciació real dels habitants del municipi és el criteri principal que determina la forma oficial d'un topònim, d'acord amb els criteris internacionals aplicables en esta matèria. En l'estudi, Abelard Saragossà demostra que en totes les comarques de la Comunitat Valenciana, des dels Ports fins a la Vega Baixa, la població pronuncia de manera unànime “Valéncia”, amb la vocal tònica tancada. “Per tant, la grafia que correspon a eixa pronunciació és Valéncia. Si els valencians diem Valéncia, eixa ha de ser la forma oficial”, assenyala.

Com apunta Saragossà, “l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ja va ser per eixe camí quan en 2021 va rectificar la grafia l'Énova per la qual diuen els seus habitants, l'Énova, a petició de l'Ajuntament d'eixa localitat. El nom ‘Valéncia’ es troba en la mateixa situació. Ha patit un segle de pressió per a adoptar la vocal que diuen ‘les varietats orientals’. És hora de superar l'aprensió ‘Valéncia = castellanisme’, dignificar la vocal històrica i aplicar el primer principi internacional de la toponímia: si les poblacions valencianes diuen ‘Valéncia’ des de Vinaròs fins a Crevillent, cal actuar com a l'Énova”.

Anàlisi de l'evolució històrica del topònim

Saragossà traça igualment l'evolució històrica del topònim des dels seus orígens fins a l'actualitat, desmuntant la teoria que la forma “Valéncia” siga una castellanització recent. La transformació de la vocal tònica “è” oberta en una “é” tancada ja estava plenament asseguda en l'Edat mitjana. L'evolució fonètica del topònim va seguir un procés natural dins de la llengua valenciana, sense influència de castellanismes ni d'altres fenòmens d'assimilació externa. Així, la seua actual pronunciació no respon a una “contaminació lingüística”, sinó al desenrotllament fonètic propi del valencià al llarg dels segles.

“Ni ‘València’ és la pronunciació històrica valenciana ni ‘Valéncia’ és una supeditació al castellà”. És més, a pesar que a la fi del segle XIX va començar a canviar-se la vocal tònica dels substantius comuns acabats en “-éncia” per “-ència”, “esta variació no va afectar el nom propi ‘Valéncia’, a causa de l'autonomia dels topònims”, mantenint-se incòlume la seua pronunciació en tot el territori valencià, “des de Vinaròs en el nord fins a Crevillent en el sud”. En suma, “des de l'època de Jaume I en les poblacions valencianes hem dit Valéncia, de manera que l'accent ha de ser, en conseqüència, tancat”.

Anomalies de l'anterior canvi de denominació

Saragossà repassa, a continuació, les diverses anomalies existents en l'expedient del canvi de denominació impulsat l'any 2016 per l'anterior Govern municipal (de Valéncia a València). “La primera anomalia va ser presentar com a òbvia una qüestió que no ho era: la grafia ‘València’. La segona, no incloure en la documentació un informe que raonara adequadament el canvi proposat, tal com exigia el Decret 58/1992”, llavors en vigor. Una circumstància que hauria impedit, al seu juí, al·legar de manera apropiada en la fase d'exposició al públic als ciutadans i entitats interessats.

I quan per fi es va presentar el citat informe l'octubre de 2016, a requeriment de la Generalitat, este es va limitar a reproduir la contestació a les al·legacions. A conseqüència de l'anterior, “el primer resultat negatiu del procés global va ser una valencianització inestable (València), que podia canviar quan els 17 regidors que governaven baixaren del 51%, un fet produït al cap de set anys (en 2023). El segon efecte va ser més profund: en lloc de contribuir a curar i a superar la fractura social valenciana pel model lingüístic i pels símbols del poble valencià, el camí descrit el va alimentar”.

Falta d'un estudi fonètic exhaustiu de l'AVL

Un dels apartats més contundents de l'informe és, sens dubte, l'anàlisi crítica de l'informe emés per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el marc de l'anterior procediment administratiu. En opinió de Saragossà, l'AVL no va realitzar un estudi fonètic exhaustiu sobre l'evolució del topònim. Tampoc va aplicar el criteri de prevalença de la pronunciació local dels seus habitants, destinataris de la normativa lingüística, a pesar que la normativa internacional així ho exigix, centrant-se exclusivament en l'ortografia, sense valorar adequadament la dimensió social i fonètica del nom de la ciutat.

En opinió de Saragossà, l'AVL ni enumera ni aplica els criteris internacionals en l'orde adequat, relegant el primer d'ells (la pronunciació dels habitants) a l'últim lloc; qualifica als que diuen “València” (els valencians i una part dels catalans) com una “minoria”, malgrat no ser-ho; desconeix les particularitats dels topònims enfront dels noms comuns; i ignora el període històric entre 1700, quan apareix l'accentuació, i 1939, considerant únicament els anys en què la influència del model català (que usa “València”) arriba a la major part del valencianisme (1939-2016).

Desafecció i inseguretat lingüística com a contrapartida

L'estudi, de més d'un centenar de pàgines, dedica, així mateix, un apartat a analitzar les conseqüències pedagògiques, socials i psicolingüístiques derivades del manteniment de la forma oficial “València”, en contradicció amb la forma real parlada per la població valenciana. En l'àmbit educatiu, este desajustament genera inseguretat lingüística en els estudiants i contribuïx a la percepció que el valencià és una llengua “artificial” o “allunyada de la realitat”. Ara bé, com assenyala Saragossà, esta incoherència no sols afecta la població escolar, sinó que s'estén també a la ciutadania en general.

Així, la falta de correspondència entre la llengua oral i la llengua oficial escrita provoca desafecció cap a l'ús del valencià escrit, en generar-se dubtes sobre la correcció lingüística, la qual cosa en última instància repercutix en el grau d'ús social del valencià. L'autor advertix també de les conseqüències d'esta situació en termes d'identitat col·lectiva i autoestima lingüística. La contradicció entre la llengua oficial i la llengua real genera un sentiment de desconnexió identitària que pot derivar en processos d'inhibició lingüística: la gent evita parlar o escriure en valencià per por d'equivocar-se.

Apel·lació a un consens social i polític ampli

Per això, Saragossà fa una crida al consens, a fi de “revertir el procés actual de divisió entre valencians, iniciant una ruta serena, però constant cap a una base compartida en els símbols i en la llengua. El manteniment de la societat valenciana exigix que hi haja una base comuna o transversalitat en el nom del valencià, en la interpretació de la seua naturalesa i en l'assumpció del model lingüístic”. Ara bé, “perquè el model lingüístic valencià tinga èxit social, necessitem un model equànime. I una exigència d'eixe model és no separar-nos innecessàriament del valencià viu”.

“En eixe camí, cada partit polític hauria de defendre i aplicar la seua ideologia, però en el marc de la busca d'un projecte social valencià que resulte més satisfactori que l'actual i que ho siga per a tots. Actuant d'eixa manera, no hi hauria cap vençut; només un vencedor: el poble valencià. Si s'aconseguira unanimitat en l'accent de València seria un èxit per a tots els valencians. I, si no s'aconseguira la unanimitat, hauria de ser una majoria la que garantisca l'estabilitat. La llengua pròpia d'un poble i els seus símbols han de tindre una assumpció i una defensa transversals”, finalitza.

Versió adaptada al castellà del topònim

Pel que fa a la versió adaptada al castellà, “que ha d'anar per llei en segon lloc, esta no requerix cap estudi, és un dret de cada ajuntament valencià”. Així, “és competència de l'Ajuntament de València decidir si adopta una forma per al castellà (‘Valencia’). És una possibilitat legal de cada ajuntament valencià, per a la qual no necessiten cap estudi (i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té l'obligació d'acceptar-lo). Els partits polítics de l'Ajuntament de València l'haurien de tractar d'una manera franca i amb voluntat d'entendre's i d'arribar a un acord”.

Referent a això, l'article 4 del Decret 69/2017 establix que “la forma oficial dels municipis podrà ser en valencià o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen situats, o en les dos llengües. En el cas de l'aprovació de la doble denominació oficial en les dos llengües o les denominacions oficials bilingües, els dos noms apareixeran separats per una barra, d'acord amb el següent orde: a) En el cas dels municipis els territoris dels quals siguen de predomini valencianoparlant, en primer lloc anirà la denominació en la forma valenciana, seguit de la barra i el nom en castellà [...]”.