S'està cercant, espereu....

Estàs en: ACTUALITAT

VIII Jornada tècnica sobre el trastorn pel joc - València

VIII Jornada tècnica sobre el trastorn pel joc

Tornar

L'Ajuntament de València i la Fundació PATIM celebren la VIII Jornada Tècnica sobre el trastorn per joc

• La trobada ha permés reflexionar sobre les respostes preventives i assistencials enfront del joc

06/11/2025

  • La sessió, el lema de la qual ha sigut “Models de prevenció i tractament del trastorn per joc en els centres d'atenció a les addiccions”, s'ha realitzat en l'edifici de Tabacalera
  • La regidora de Servicis Socials, Marta Torrado, ha subratllat la rellevància d'esta mena de trobades “que ajuden a construir respostes més efectives i humanes enfront de les addiccions”

Professionals de l'àmbit sanitari, social i educatiu s'han reunit en l'octava Jornada Tècnica organitzada pel Servici d'Addiccions de l'Ajuntament de València en col·laboració amb la Fundació PATIM, sota el títol “Models de prevenció i tractament del trastorn per joc en els centres d'atenció a les addiccions”.

La trobada, celebrat en Tabacalera, ha permés reflexionar sobre les respostes preventives i assistencials enfront del trastorn per joc, tant en la seua modalitat presencial com en línia, i debatre sobre les implicacions sanitàries, biopsicosocials, legals i econòmiques d'una problemàtica cada vegada més present en la societat.

Durant la jornada, s'han abordat temes com a estratègies de prevenció primerenca en els àmbits educatiu, familiar i social; l'impacte del joc patològic en el sistema de salut; l'evolució del joc en línia i els microcrèdits; les implicacions jurídiques i legislatives; i la relació entre salut mental, consum de substàncies i joc patològic. Les persones participants han compartit experiències i propostes orientades a millorar l'atenció i la prevenció de les addiccions comportamentals en els centres d'atenció a les addiccions.

Per part seua, la regidora de Servicis Socials, Marta Torrado, ha subratllat la rellevància d'este tipus de jornades i ha afirmat que des de l'Ajuntament de València “continuarem impulsant espais de reflexió i coordinació com este, que ajuden a construir respostes més efectives i humanes enfront de les addiccions”.

La taula tècnica ha comptat amb l'assistència de Mariano Chóliz, catedràtic en Psicologia de la Universitat de València; Manuel Gómez, cap de servici del Servici d'Addiccions del consistori i la treballadora social municipal Rocío Benito; Lydia Cervera, personal investigador de la mateixa institució; i Julio Abad, psicòleg i coordinador del Centre de Dia PATIM València. També han participat Antonio Castaños, psicòleg especialitzat en addiccions; José Pedro Guallar, metge del mateix servici; i Laura Díaz, professora ajudant doctora de la Universitat de València. La dinamització de la jornada ha sigut a càrrec de Carolina de Mingo, assessora jurídica de PATIM.

Principals conclusions

Com a resultat de l'intercanvi d'experiències, els i les especialistes van coincidir en una sèrie de conclusions que posen en relleu la necessitat de reforçar les polítiques preventives i d'atenció al trastorn de joc.

La primera conclusió que es deriva és que la legislació pot tindre un major recorregut en la prevenció del joc patològic i en la protecció de menors si s'articulen mesures eficaces per a controlar i identificar l'accés de menors i persones autoprohibides a les màquines multijoc situades en locals d'hostaleria. A més, el govern autonòmic ha de garantir i vetlar perquè es continue oferint una resposta a les addiccions des del teixit associatiu.

La tercera s'enfoca en la importància de l'entorn, ja que el sistema econòmic i social tendix a normalitzar el joc, per la qual cosa és necessari regular tant el context com el producte. La salut i la prevenció haurien d'incorporar-se en el currículum educatiu com una assignatura més.

En l'última conclusió es destaca el canvi de perfil del ludòpata. S'observen canvis en els perfils de persones ateses en tractament, és a dir, s'obri pas el multijugador en línia i presencial, que presenta comorbiditat amb altres substàncies, amb inici en la minoria d'edat, i una marcada bretxa de gènere, només un 10% les dones acudix a tractament.