Proyectos-MercadoColon-Historia - València
PROJECTES URBANS
MERCAT DE COLÓN
HISTÒRIA DE L'EDIFICI I EL SEU ENTORN
El seu origen es troba en la necessitat, a l'acabament del XIX i començament del XX, d'un mercat per a l'abastiment de la zona de l'Eixample. Este mercat va ser demandat pel mateix veïnat que tenia com a única alternativa el de la plaça del Mercat vora la Llotja, que es trobava a una distància considerable per a l'època.
En un principi el Pla d'Eixample de la ciutat, no va contemplar una parcel·la específica per a este ús, però després d'un llarg procés de gestació es va determinar una nova illa entre els carrers de les Filipines (Jorge Juan), del Port (Ciril Amorós) i Ciscar (Comte de Salvatierra), i e va crear un nou carrer denominat Banquells (Martínez Ferrando).
Este procés de gestació es va desenvolupar amb les actuacions següents:
Per acord municipal de la Comissió d'Eixample s'encarrega, el 7 de juliol de 1904, a l'arquitecte en cap de l'Eixample, Francisco Mora, l'estudi de l'emplaçament per a ubicar un mercat en substitució del què es trobava previst als solars del districte de Pizarro.
El 19 de juliol de 1904, l'arquitecte proposa que el mercat puga emplaçar-se en uns solars que hi ha vora els carrers del Port (Ciril Amorós), de les Filipines (Jorge Juan) i de Joan d'Àustria.
El 26 de setembre de 1904, la Secció de Mercats informa en sentit favorable per tal que s'emplace el Mercat en un altre lloc diferent del del carrer de Pizarro i proposa que l'arquitecte aporte un nou pla que comprenga des del Pla del Remei fins a Russafa.
El 31 de juliol de 1907 la Secció informa que, en definitiva, l'Ajuntament ha d'acordar l'emplaçament del Mercat i s'eleva a la superioritat.
El 18 d'agost de 1907, la Comissió proposa a l'Ajuntament que aprove en definitiva el Projecte del Mercat i que, informat prèviament per la Secció de Sanitat, s'eleve a l'aprovació del Govern.
Amb data 11 de setembre de 1907, la sol·licitud d'aprovació de l'emplaçament definitiu del mercat es trasllada al Governador Civil de la Província.
Amb estos antecedents, s'inicia un nou expedient l'any 1913, amb el número 392, de la Secció d'Eixample, que duua per títol Relatiu al projecte de Mercat als carrers de Ciscar, de les Filipines i de Ciril Amorós.
El 17 d'abril de 1913 Mora presenta el projecte i no hi ha dades sobre el desenvolupament d'este ni requeriments utilitzats per a la realització com a programa de necessitats, nombre de venedors o usos que haurien d'integrar-se en l'edifici.
El 17 de maig de 1913 la Comissió de Mercats realitza un informe favorable, en el qual expressa que per descomptat, pot acceptar-se la distribució projectada pel Sr. arquitecte i es considera suficient el nombre de parades assignat per a cada classe d'articles, així com també pareix encertada la forma de construcció de les mencionades parades, ideada amb totes les previsions que l'experiència als mercats actuals de València han suggerit perquè tinga cada classe d'instal·lació les adequades condicions d'ornament senzill, comoditat per al venedor i facilitat per a la neteja i higiene..., alhora que s'hi fa l'apreciació que, al seu parer, és convenient completar el projecte amb: Una font per a servici públic, una campana per a avisar els venedors, la instal·lació d'enllumenat interior, un rellotge de dos esferes a l'interior i a l'exterior, i que el local destinat a Tinència d'Alcaldia tinga accés independent des de l'exterior del mercat.
Amb data 30 d'agost de 1913 Francisco Mora, arquitecte de l'Eixample, fa un informe en el qual indica que s'han tingut en compte estes modificacions i es modifica el disseny de les façanes laterals i la secció longitudinal, que diferix un poc de les primeres a fi de donar-los més esveltesa, i es projecten cinc fonts, una central i les altres als extrems de l'edifici.
Una vegada realitzades les modificacions indicades en el projecte, la Comissió Especial d'Eixample informa favorablement sobre este, el 10 de setembre de 1913, i s'acorda l'assignació del cost de les obres, que ascendien a 535.563,77 pessetes, en sis anualitats distribuïdes en un 60 % a consignar en el pressupost de la capital i en un 40 % a consignar en el pressupost especial de la Zona de l'Eixample. L'alcalde accidental, Francisco Banquells Arañó, va aprovar el projecte el 15 de setembre de 1913.
S'inicia el procés administratiu per a l'adjudicació de les obres i es fa una primera subhasta al desembre de 1913, que queda deserta per falta de licitadors. Pels mateixos motius, el 24 de març de 1914, es declara deserta una segona subhasta. Finalment es convoca una tercera subhasta que és adjudicada, després de l'obertura de pliques, el 3 de juliol de 1914, a Ramón Ferrer Galiana per realitzar una baixa del 3,05 % del pressupost, davant la baixa oferida per Antonio Albors Navarro, d'1,02 %.
D'acord amb la condició onzena de les bases, el 17 d'agost de 1914, Ramón Ferrer designa Demetrio Ribes Marco, com a arquitecte director de les obres, càrrec que accepta oficialment el 21 d'octubre de 1914.
Les obres van començar el 27 d'agost de 1914, sent alcalde de València Francisco Mestre.
El termini d'execució de les obres es va estimar en 12 mesos.
El 18 de juny de 1915 el contractista sol·licita una prorroga d'un any per la situació que travessa Europa, que impedix a les cases constructores del material metàl·lic acomplir amb els compromisos contrets. Prorroga que és concedida per l'Alcaldia el 16 d'agost de 1915.
Acabades les obres de construcció es firma l'acta de recepció provisional el 22 de desembre de 1916, sense que consten incidències sobre l'estat de l'edifici.
El 29 de desembre de 1917, juntament amb l'acta de recepció definitiva, Francisco Mora presenta un informe i valoració de l'obra per una quantia total de 909.081,93 pessetes, liquidació que justifica el 18 de maig de 1918 i que és aprovada per la Comissió d'Eixample el 26 de juny de 1918.
Imatges de la Història de l'edifici i el seu entorn (PDF 5.550 KB)
