Pino - València

Pi

Este gènere botànic comprén unes 90 espècies, quasi totes repartides per l'hemisferi nord. En el nostre àrea trobem 6 espècies autòctones: P. pinea, P. pinaster, P. sylvestris, P. nigra i P. halepensis, esta última espècie és la més estesa, afavorida per les repoblacions forestals i per la degradació de determinades comunitats vegetals com són els encinars, la podem trobar formant grans masses des del nivell de la mar fins als 1.000 m d'altitud, preferentment sobre terrenys calcaris. Així mateix, també podem trobar altres espècies foranes com el P. canariensis, empleat com a planta ornamental.

Característiques de la planta:

Port: arbori, sovint de grans dimensions, fins a 30 m. Molt resinosos. La copa normalment és cònica encara que pot variar segons espècies.
Fulles: perennes i aciculars, sorgixen de braquiblasts habitualment en grups de dos.
Estructures reproductores: inflorescències unisexuals, sobre el mateix individu. Els estròbils masculins, cons densos i grocs, s'agrupen al final de les branques. Les femenines, pinyes, són més grans i poden presentar-se en solitari o en verticils de 2 o 3, segons espècies.
Llavor: pinyó negrós de grandària variable, segons l'espècie, habitualment proveït d'una ala.

Aspecte general de l'arbre y detall de la flor

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: gran (50-80 micres).
Morfologia: presenta un cos més ample que alt, acompanyat de dos característiques vesícules aeríferes que li permeten romandre major temps en l'aire.

Aerobiologia:

El pol·len de pi es troba a l'atmosfera de València des de la segona quinzena del mes de febrer fins ben entrat el mes de juny i les majors concentracions es donen als mesos de març i abril. La mitjana anual de pol·len arreplegat és un poc superior als 3.000 grans de pol·len, però esta quantitat varia prou d'un any a un altre. Este pol·len suposa aproximadament el 10% del total del registre anual.

Evolució de les concentracions de pol·len de pi al llarg de l'any en laciutat de València