Llantén - València
Plantatge
Els plantatges són plantes herbàcies pertanyents a la família botànica de les plantaginàcies. Tenen una distribució cosmopolita, per això són especialment abundants a les regions temperades. A la Comunitat Valenciana n'hi ha 16 espècies, la major part de les quals són pròpies de pastius, terrenys erms i sòls xafats un poc nitrificats. Com a espècies més freqüents es poden destacar: Plantago lanceolata, Plantago major, Plantago coronopus i el Plantago afra, este últim és conegut comunament com a saragatona i d'ell s'extrau també un mucílag molt empleat com a remei natural.
Característiques de la planta:
Port: herbaci, anuals o perennes. Moltes espècies no tenen tija.
Fulles: habitualment disposades en roseta basal. D'ovalats a esbossars, segons l'espècie.
Flors: hermafrodites. Poc aparents i agrupades en espigues o receptacles, generalment al final de llargues tiges sense fulles i sense ramificar. Calze soldat a la base amb quatre sèpals verds i corol·la tubular amb quatre lòbuls. Els estams són també quatre i sobreïxen de la corol·la.
Fruit: Càpsula dehiscent o indihiscent segons l'espècie.

Característiques del gra de pol.len:

Grandària: mitjana (20-35 micres).
Morfologia: circular, presenten entre 5 i 15 obertures de tipus porus.
Aerobiologia:
Este pol·len es troba present a la nostra atmosfera des de març fins a octubre i la mitjana anual arreplegada és un poc superior als 450 grans de pol·len. Els mesos de maig a juny són els que mostren majors concentracions, i concretament és en el mes d'abril quan es donen els dies en què no solen superar els 50 grans de pol·len per metre cúbic d'aire.

Informació addicional
Plantes
- Cupresàcies
- Morera
- Olivera
- Pi
- Plàtan d'ombra
- Gramínies
- Quercus
- Urticàcies
- Plantatge
- Alternària
- Olivereta
- Fleix
- Xop
Les gràfiques anuals de les plantes alergógenes que il·lustren la informació de cada una d'elles, són el resultat de la mitjana de les dades arreplegades, des del captador de Burjassot, durant els anys 1998 al 2003. Corresponent les conclusions a un estudi de 5 anys del Departament de Botànica de la Facultat de Ciències.