Día del Pueblo Gitano - València

El Saló de Cristall ha acollit este matí l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, durant el qual s’ha recordat “totes les persones que estan patint les conseqüències de la guerra d’Ucraïna”. Representants d’associacions gitanes han llegit un manifest amb què han expressat la solidaritat amb la comunitat ucraïnesa, especialment amb el col·lectiu gitano, “que en molts casos està suportant un tracte discriminatori” i s’enfronta a dificultats per trobar transport i acolliment quan intenten fugir de la tragèdia.

“El terrible context de conflicte internacional amb la invasió militar rusa d’Ucraïna” ha centrat bona part de la commemoració pel Dia Internacional del Poble Gitano a l’Ajuntament. En la declaració pel 8 d’abril s’ha subratllat que “no podem ignorar allò que està ocorrent en les fronteres de la Unió Europea; per això, volem que esta jornada constituïsca també un sentit homenatge a tots aquells que estan vivint en primera persona la guerra”.

Les entitats gitanes presents al consistori han remarcat que “actualment vivim en un context de dificultats —crisi, pandèmia, guerra—, però açò no pot suposar un pas enrere en els avanços que hem donat en la garantia de drets i oportunitats per al poble gitano a Espanya i a Europa”. En eixe sentit, han indicat que, “tot i els progressos, els gitanos i les gitanes continuen estant per darrere i a gran distància de la resta de la societat en el gaudi de drets fonamentals com l’ocupació digna, una educació de qualitat, una vivenda apropiada o el dret a no ser discriminats”.

La vicealcaldessa, regidora de Desenvolupament Urbà i alcaldessa en funcions, Sandra Gómez, ha presidit l’acte, junt amb la regidora d’Igualtat, Lucía Beamud, acompanyada d’altres membres de la corporació. Durant la seua intervenció, ha reivindicat la visibilització i el reconeixement de la història i la cultura del poble gitano com “el millor antídot contra la discriminació”. L’edil ha al·ludit “totes les víctimes d’eixes persecucions històriques que s’han anat succeint al llarg dels segles, però que lamentablement fa pocs mesos vam vore en la cara d’Olga, la xiqueta romaní que va morir a Grècia sota la indiferència de les persones —atropellada per una porta corredissa d’una fàbrica a Keratsini—”.

Este episodi, ha prosseguit Gómez, “és la prova que l’odi continua sent molt present en les nostres societats, en un moment que tornem a viure una època de guerra, en què les comunitats més vulnerables són qui més la patixen”.

Per la seua part, la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, ha alertat que “la ideologia neofeixista, la banalització del mal i molts altres fets ens fan estar ara més que mai vigilants respecte del nostre compromís de lluita contra la discriminació i contra els delictes emparats en l’odi”. Beamud ha destacat tres recursos municipals “per crear un lloc millor per viure amb educació, mediació i sensibilització, però també amb denúncies contra els fets discriminatoris”: l’oferta educativa contra la discriminació i el discurs d’odi, l’oficina de no discriminació que obrirà les seua portes pròximament al carrer de Dalt, al Carme, i el Pla de Convivència i No Discriminació de València, en el disseny del qual han participat 90 entitats de l’anomenat tercer sector.

L’efemèride

El 8 d’abril és el Dia Internacional del Poble Gitano en record del primer congrés romaní-gitano celebrat a Londres l’any 1971, en què es va instituir la bandera i l’himne gitanos. La bandera és verd i blava, simbolitzant el cel i el camp, amb una roda de carro en el centre, que representa el camí i la llibertat. El músic romà iugoslau Jarko Jovanovic va composar l’himne internacional gitano “Gelem, gelem”, que vol dir “aní, aní”, i que ha estat interpretat al Saló de Cristall. La lletra està inspirada en els gitanos que van ser reclosos en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. També s’han llegit uns versos del poeta gitano del Cabanyal Marcos Giménez.