Servicios de la web

Hall


Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

Refugi antiaeri del carrer de Dalt

Refugi antiaeri Imatge recent de la façana del refugi antiaeri del carrer de Dalt

La guerra civil espanyola (1936-1939) fou el primer conflicte bèl·lic a Europa en què es bombardejà nuclis de població des de l’aire en alt nombre i de forma indiscriminada. Entre el gener del 1937 i la fi de la guerra, el març del 1939, es calcula que la ciutat de València patí més de 400 incursions per mar i aire, això és, una mitjana d’una cada dos dies durant els dos últims anys del conflicte. Sovint a càrrec de l’aviació i la marina de guerra de la Itàlia feixista, aliada del bàndol franquista, els bombardejos provocaren més de 800 morts, gairebé 3.000 ferits i més de 900 edificis destruïts.

La Junta de Defensa Passiva tenia la missió d’organitzar la resposta davant uns bombardejos cada vegada més freqüents. Una de les principals mesures fou la construcció o habilitació de més de 300 refugis antiaeris, de titularitat pública o privada. Construït sota terra en un solar disponible a la confluència dels carrers de Dalt i de Ripalda, aquest tenia capacitat per a vora 600 persones en els seus 362m2. A peu de carrer només n’és visible la ‘part aèria’, sobre el nivell de terra, que comprenia les entrades i els nivells de protecció que havien d’esmorteir bona part de la denotació en cas d’impacte d’una bomba. La seua ubicació resulta encara fàcilment identificable per les lletres REFUGIO, col·locades en la seua façana en estil Art Déco, una tipografia característica de l’època. Aquest és un dels pocs refugis de la ciutat que encara conserven la seua retolació original.

|
Vista aèria bombardeig de València En la fotografia, presa per l’Aviazione Legionaria de la Itàlia feixista, es poden observar les conseqüències d’un bombardeig italià sobre el centre de València. Les diverses columnes de fum mostren l’impacte d’almenys deu bombes creuant tot Ciutat Vella, des de la zona de Pintor Sorolla i Don Juan d’Àustria fins arribar a la zona de Na Jordana i el Portal Nou, passant pel Carrer de la Pau, Poeta Querol, la confluència del Carrer de Sant Vicent i l’actual Plaça de la Reina; els voltants de l’església de Santa Caterina i els carrers Corretgeria, Cavallers, de Dalt i de Baix. Fotografia: Arxiu Històric Municipal de València, Fons Angelo Emiliani.
Detall de la façana del refugi Detall de la façana del refugi

Dos fletxes apuntant direccions oposades n’assenyalaven les entrades, per a que la població de la ciutat poguera trobar-les sense dificultat una vegada començaren a sonar les sirenes antiaèries. Les entrades solien estar construïdes el més allunyades possible entre sí, per a poder dificultar-ne així la destrucció simultània en cas d’un eventual impacte. Igualment, els corredors d’accés que donaven accés a l’interior dels refugis solien presentar una disposició ‘en colze’, això és, en angle recte, per a que, en cas que una bomba esclatés a la porta, la metralla no afectés els civils refugiats al seu interior. En acabar el bombardeig, les alarmes tornaven a sonar per a indicar a la població que el perill havia passat.

|


Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI