València en la memòria - València

València en la memòria

recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.

Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.

Fent ‘visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.

|

Mapa de situació

Edifici del Monte de Piedad

Monte de Piedad Façana lateral del Ministeri de Propaganda, amb la seua retolació oficial al balcó i nombrosos cartells polítics en els seus murs inferiors, a peu de carrer. Fotografia: Archivo General de la Administración (Alcalá de Henares, Madrid).

Quan València fou capital de la II República espanyola (1936-1937), l'edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad acollí el tot just creat Ministeri de Propaganda. S'hi accedia per l'entrada oficial, al llavors Carrer de Maria Carbonell, batejat així ja abans de guerra en record de la valenciana María Carbonell Sánchez (1852-1926). De conviccions catòliques i propera al sector conservador de la Institución Libre de Enseñanza, fou mestra a l'Escola Normal femenina de València i autora d'una profusa obra. Molt volguda a la ciutat, esdevingué una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana.

El Ministeri de Propaganda havia estat creat el 4 de novembre del 1936, tres dies abans del trasllat del Govern a València. Ací ocupà el llavors nou edifici obra de l'arquitecte valencià Antonio Gómez Davó, construït a primeries de la dècada de 1930. Amb el periodista alacantí Carlos Esplà (1895-1971), d'Izquierda Republicana, al seu capdavant, la missió del Ministeri era sostindre la moral de la població i coordinar les consignes d'institucions, partits i sindicats. En paraules del seu sotssecretari, Federico Martínez Miñana, a la revista gràfica Crónica, calia fer-hi “propaganda de todo el Gobierno y de todo lo que en el exterior vale de los partidos y de los Sindicatos”, tot reconeixent-ne la pluralitat política de forces, però primant-ne els elements comuns en el missatge institucional de la República. A banda, per a presentar la causa de la democràcia en l'important plànol internacional, calia arribar “a las cinco partes del mundo a difundir y señalar la justa causa que defiende la República de España”.

Per a poder acomplir la seua missió, el Ministeri es dividia orgànicament en diferents departaments: d'Informació per a la premsa estrangera; d'Edicions i Publicacions; de Cinema i de Ràdio; un Servei fotogràfic i un arxiu sonor o ‘Discoteca'. Especialment durant la capitalitat, el Ministeri fou un dels actors polítics que contribuiren a la intensa politització de la societat valenciana, tot plenant de cartells, pancartes i murals parets i façanes d'edificis oficials (ministeris, Ajuntament i institucions, com ara l'Ateneu Popular) i, en general, els carrers del centre de la ciutat.

Els soterranis de l'edifici s'adaptaren per a acollir un dels refugis antiaeris més grans de València, amb capacitat per a protegir –segons informava el diari anarquista Fragua Social– vora 2.800 persones de les més de 400 incursions aèries patides per la ciutat fins a la fi de la guerra.

|